Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "palafrener" dentro de todas las áreas temáticas

cavallerís | cavallerissa cavallerís | cavallerissa

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cavallerís | cavallerissa, n m, f
  • es  caballerizo
  • fr  palefrenier
  • en  groom

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definición
Persona que es dedica al manteniment d'una cavallerissa, i a la neteja i l'alimentació dels animals que s'hi allotgen.
cavallerís | cavallerissa cavallerís | cavallerissa

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cavallerís | cavallerissa, n m, f
  • es  caballerizo
  • fr  palefrenier
  • en  groom

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definición
Persona que es dedica al manteniment d'una cavallerissa, i a la neteja i l'alimentació dels animals que s'hi allotgen.
emplafonar emplafonar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  emplafonar, v tr
  • ca  plafonar, v tr sin. compl.
  • es  panelar
  • fr  plafonner
  • en  panel, to

<Fusteria > Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers>

Definición
Posar plafons entre els muntants i els travessers d'una porta o una finestra.
emplafonar emplafonar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  emplafonar, v tr
  • ca  plafonar, v tr sin. compl.
  • es  panelar, v tr
  • fr  plafonner, v tr
  • en  panel, to, v tr
  • eu  panelatu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

glàndula parafrenal glàndula parafrenal

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Urologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  glàndula parafrenal, n f

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Urologia>

Definición
Cadascuna de les glàndules que s'obren prop del fre del prepuci.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  magraner, n m
  • ca  badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  magrana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  balàustia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  magrana agra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  magraner agre, n m alt. sin.
  • ca  magraner bord, n m alt. sin.
  • ca  magranera, n f alt. sin.
  • ca  magranes, n f pl alt. sin.
  • ca  magranes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  magranes agres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  magranes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  rosa balàustia, n f alt. sin.
  • ca  balaüsta (fruit), n f var. ling.
  • ca  balàustria (fruit), n f var. ling.
  • ca  magrané, n m var. ling.
  • ca  magraner borde, n m var. ling.
  • ca  magrano, n m var. ling.
  • ca  malagraner, n m var. ling.
  • ca  malagranera, n f var. ling.
  • ca  malgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  manglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  manglaner, n m var. ling.
  • ca  manglanera, n f var. ling.
  • ca  mangrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  mangraner, n m var. ling.
  • ca  mangraner agre, n m var. ling.
  • ca  mangraner bord, n m var. ling.
  • ca  mangrano, n m var. ling.
  • ca  megrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  melgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  menglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  mergrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  milgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  minglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  rosa balaustria, n f var. ling.
  • nc  Punica granatum L.

<Botànica > punicàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull balàustia per al «fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, representat únicament per la magrana»
magraner magraner

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  magraner, n m
  • ca  badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  magrana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  balàustia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  magrana agra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  magraner agre, n m alt. sin.
  • ca  magraner bord, n m alt. sin.
  • ca  magranera, n f alt. sin.
  • ca  magranes, n f pl alt. sin.
  • ca  magranes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  magranes agres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  magranes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  rosa balàustia, n f alt. sin.
  • ca  balaüsta (fruit), n f var. ling.
  • ca  balàustria (fruit), n f var. ling.
  • ca  magrané, n m var. ling.
  • ca  magraner borde, n m var. ling.
  • ca  magrano, n m var. ling.
  • ca  malagraner, n m var. ling.
  • ca  malagranera, n f var. ling.
  • ca  malgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  manglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  manglaner, n m var. ling.
  • ca  manglanera, n f var. ling.
  • ca  mangrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  mangraner, n m var. ling.
  • ca  mangraner agre, n m var. ling.
  • ca  mangraner bord, n m var. ling.
  • ca  mangrano, n m var. ling.
  • ca  megrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  melgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  menglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  mergrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  milgrana (fruit), n f var. ling.
  • ca  minglana (fruit), n f var. ling.
  • ca  rosa balaustria, n f var. ling.
  • nc  Punica granatum L.

<Botànica > punicàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull balàustia per al «fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, representat únicament per la magrana»
mosso de cavalls | mossa de cavalls mosso de cavalls | mossa de cavalls

<Lleure > Espectacles>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  mosso de cavalls | mossa de cavalls, n m, f
  • es  monosabio
  • es  mozo de caballos
  • fr  auxiliaire du picador
  • fr  palefrenier

<Lleure > Espectacles>

Definición
Persona de la dependència d'una plaça de toros que s'ocupa dels cavalls i ajuda el picador a situar-se en el lloc adequat de la plaça.
mosso de cavalls | mossa de cavalls mosso de cavalls | mossa de cavalls

<Lleure. Turisme > Espectacles > Ocupacions>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mosso de cavalls | mossa de cavalls, n m, f
  • es  monosabio
  • es  mozo de caballos
  • fr  auxiliaire du picador
  • fr  monosabio
  • fr  palefrenier

<Lleure. Turisme > Espectacles > Ocupacions>

Definición
Persona de la dependència d'una plaça de toros que s'ocupa dels cavalls i ajuda el picador a situar-se en el lloc adequat de la plaça en el terç de piques.
mosso de quadra | mossa de quadra mosso de quadra | mossa de quadra

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
ISBN 84-7739-275-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mosso de quadra | mossa de quadra, n m, f
  • ca  mosso d'estable | mossa d'estable, n m, f sin. compl.
  • es  mozo de caballos
  • es  mozo de cuadra
  • es  palafrenero
  • fr  palefrenier
  • en  groom
  • en  stableboy [m]
  • en  stableman [m]

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Definición
Persona encarregada de tenir cura de les quadres i els cavalls.