Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "papagall" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca assots de Crist, n m pl
- ca assots de monja, n m pl alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca gitanes, n f pl alt. sin.
- ca moc d'indiot, n m alt. sin.
- ca moc de gall, n m alt. sin.
- ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
- ca papagai, n m alt. sin.
- ca papagais, n m pl alt. sin.
- ca velluter, n m alt. sin.
- ca vellutera, n f alt. sin.
- ca vellutets, n m pl alt. sin.
- ca velluts, n m pl alt. sin.
- ca bellutets, n m pl var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca papegalls, n m pl var. ling.
- ca velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
- nc Amaranthus tricolor L.
<Botànica > amarantàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca assots de Crist, n m pl
- ca assots de monja, n m pl alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca gitanes, n f pl alt. sin.
- ca moc d'indiot, n m alt. sin.
- ca moc de gall, n m alt. sin.
- ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
- ca papagai, n m alt. sin.
- ca papagais, n m pl alt. sin.
- ca velluter, n m alt. sin.
- ca vellutera, n f alt. sin.
- ca vellutets, n m pl alt. sin.
- ca velluts, n m pl alt. sin.
- ca bellutets, n m pl var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca papegalls, n m pl var. ling.
- ca velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
- nc Amaranthus tricolor L.
<Botànica > amarantàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caladi, n m
- ca papagai, n m alt. sin.
- ca papagall, n m var. ling.
- nc Caladium bicolor (Aiton) Vent.
<Botànica > aràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caladi, n m
- ca papagai, n m alt. sin.
- ca papagall, n m var. ling.
- nc Caladium bicolor (Aiton) Vent.
<Botànica > aràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cordons de gitana, n m pl
- ca moc de gall, n m sin. compl.
- ca assots de Crist, n m pl alt. sin.
- ca assots de monja, n m pl alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca gitanes, n f pl alt. sin.
- ca marxant, n m alt. sin.
- ca moc d'indiot, n m alt. sin.
- ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
- ca papagai, n m alt. sin.
- ca vellut, n m alt. sin.
- ca velluter, n m alt. sin.
- ca vellutera, n f alt. sin.
- ca velluts, n m pl alt. sin.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca velluteros, n m pl var. ling.
- nc Amaranthus caudatus L.
<Botànica > amarantàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cordons de gitana, n m pl
- ca moc de gall, n m sin. compl.
- ca assots de Crist, n m pl alt. sin.
- ca assots de monja, n m pl alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca gitanes, n f pl alt. sin.
- ca marxant, n m alt. sin.
- ca moc d'indiot, n m alt. sin.
- ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
- ca papagai, n m alt. sin.
- ca vellut, n m alt. sin.
- ca velluter, n m alt. sin.
- ca vellutera, n f alt. sin.
- ca velluts, n m pl alt. sin.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca velluteros, n m pl var. ling.
- nc Amaranthus caudatus L.
<Botànica > amarantàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cucut, n m
- ca flor de cucut, n f sin. compl.
- ca cucuts, n m pl alt. sin.
- ca cucuts de muntanya, n m pl alt. sin.
- ca flor del cucut, n f alt. sin.
- ca flors de cucut, n f pl alt. sin.
- ca herba de la paràlisi, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca herba del cucut, n f alt. sin.
- ca herba del mos del diable, n f alt. sin.
- ca herba freixurera, n f alt. sin.
- ca margaridussa, n f alt. sin.
- ca margaridusses, n f pl alt. sin.
- ca matrimonis, n m pl alt. sin.
- ca pa de cucut, n m alt. sin.
- ca papagall, n m alt. sin.
- ca papagall de primavera, n m alt. sin.
- ca papagalls, n m pl alt. sin.
- ca papagalls de primavera, n m pl alt. sin.
- ca primavera, n f alt. sin.
- ca primavera blanca, n f alt. sin.
- ca primaveres, n f pl alt. sin.
- ca prímula, n f alt. sin.
- ca prímula comuna, n f alt. sin.
- ca prímula oficinal, n f alt. sin.
- ca prímula vera, n f alt. sin.
- ca puput, n m/f alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- nc Primula veris L.
- nc Primula officinalis (L.) Hill var. ling.
<Botànica > primulàcies>
Nota
- A DIEC2-E la denominació flor de cucut remet a prímula («planta herbàcia del gènere Primula»), però creiem que s'ha de referir més exactament a Primula veris (cucut).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cucut, n m
- ca flor de cucut, n f sin. compl.
- ca cucuts, n m pl alt. sin.
- ca cucuts de muntanya, n m pl alt. sin.
- ca flor del cucut, n f alt. sin.
- ca flors de cucut, n f pl alt. sin.
- ca herba de la paràlisi, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca herba del cucut, n f alt. sin.
- ca herba del mos del diable, n f alt. sin.
- ca herba freixurera, n f alt. sin.
- ca margaridussa, n f alt. sin.
- ca margaridusses, n f pl alt. sin.
- ca matrimonis, n m pl alt. sin.
- ca pa de cucut, n m alt. sin.
- ca papagall, n m alt. sin.
- ca papagall de primavera, n m alt. sin.
- ca papagalls, n m pl alt. sin.
- ca papagalls de primavera, n m pl alt. sin.
- ca primavera, n f alt. sin.
- ca primavera blanca, n f alt. sin.
- ca primaveres, n f pl alt. sin.
- ca prímula, n f alt. sin.
- ca prímula comuna, n f alt. sin.
- ca prímula oficinal, n f alt. sin.
- ca prímula vera, n f alt. sin.
- ca puput, n m/f alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- nc Primula veris L.
- nc Primula officinalis (L.) Hill var. ling.
<Botànica > primulàcies>
Nota
- A DIEC2-E la denominació flor de cucut remet a prímula («planta herbàcia del gènere Primula»), però creiem que s'ha de referir més exactament a Primula veris (cucut).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fadrí, n m
- ca carall de rei, n m sin. compl.
- ca donzella, n f sin. compl.
- ca envit, n m sin. compl.
- ca guiula, n f sin. compl.
- ca joglar, n m sin. compl.
- ca ministre, n m sin. compl.
- ca nyucla, n f sin. compl.
- ca papagai, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca senyoreta, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca vit d'en Gaona, n m sin. compl.
- ca donçella, n f var. ling.
- ca donsella, n f var. ling.
- ca fredí, n m var. ling.
- ca güiula, n f var. ling.
- ca guiula pavo, n f var. ling.
- ca juglà, n m var. ling.
- ca jular, n m var. ling.
- ca junglar, n m var. ling.
- ca just-plà, n m var. ling.
- ca manistre, n m var. ling.
- ca ñucla, n m var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca soig, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca vid d'en Gahona, n m var. ling.
- ca vit d'en Gamona, n m var. ling.
- ca xuclàs, n m pl var. ling.
- nc Thalassoma pavo
- nc Chlorichthys pavo var. ling.
- nc Labrus pabo var. ling.
- nc Thalasoma pavo var. ling.
- es doncella
- es fredi
- es julia
- es pez verde
- fr girelle paon
- en ornate wrasse
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fadrí, n m
- ca carall de rei, n m sin. compl.
- ca donzella, n f sin. compl.
- ca envit, n m sin. compl.
- ca guiula, n f sin. compl.
- ca joglar, n m sin. compl.
- ca ministre, n m sin. compl.
- ca nyucla, n f sin. compl.
- ca papagai, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca senyoreta, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca vit d'en Gaona, n m sin. compl.
- ca donçella, n f var. ling.
- ca donsella, n f var. ling.
- ca fredí, n m var. ling.
- ca güiula, n f var. ling.
- ca guiula pavo, n f var. ling.
- ca juglà, n m var. ling.
- ca jular, n m var. ling.
- ca junglar, n m var. ling.
- ca just-plà, n m var. ling.
- ca manistre, n m var. ling.
- ca ñucla, n m var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca soig, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca vid d'en Gahona, n m var. ling.
- ca vit d'en Gamona, n m var. ling.
- ca xuclàs, n m pl var. ling.
- nc Thalassoma pavo
- nc Chlorichthys pavo var. ling.
- nc Labrus pabo var. ling.
- nc Thalasoma pavo var. ling.
- es doncella
- es fredi
- es julia
- es pez verde
- fr girelle paon
- en ornate wrasse
<Peixos > Làbrids>