Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "pastenaga" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca apagallums, n m
- ca bastanaga, n f alt. sin.
- ca bastanaguera, n f alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca bufanaga, n f alt. sin.
- ca bufanagues, n f pl alt. sin.
- ca carlota, n f alt. sin.
- ca carrota, n f alt. sin.
- ca fonollassa, n f alt. sin.
- ca pastanaga, n f alt. sin.
- ca pastanaga (arrel), n f alt. sin.
- ca pastanaguera, n f alt. sin.
- ca pastanagues, n f pl alt. sin.
- ca pastanagueta, n f alt. sin.
- ca safanòria, n f alt. sin.
- ca xerevia, n f alt. sin.
- ca apaga llums, n m var. ling.
- ca bastonaga, n f var. ling.
- ca bestenaga, n f var. ling.
- ca bestenaguera, n f var. ling.
- ca besteneguera, n f var. ling.
- ca botxes, n f pl var. ling.
- ca mastanaga, n f var. ling.
- ca partanaga, n f var. ling.
- ca pastenaga, n f var. ling.
- ca pastenagues, n f pl var. ling.
- ca pastenagueta, n f var. ling.
- ca pastinaga, n f var. ling.
- ca pastonaga, n f var. ling.
- ca postenaga, n f var. ling.
- ca safranària, n f var. ling.
- ca safranòria, n f var. ling.
- nc Daucus carota L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca apagallums, n m
- ca bastanaga, n f alt. sin.
- ca bastanaguera, n f alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca bufanaga, n f alt. sin.
- ca bufanagues, n f pl alt. sin.
- ca carlota, n f alt. sin.
- ca carrota, n f alt. sin.
- ca fonollassa, n f alt. sin.
- ca pastanaga, n f alt. sin.
- ca pastanaga (arrel), n f alt. sin.
- ca pastanaguera, n f alt. sin.
- ca pastanagues, n f pl alt. sin.
- ca pastanagueta, n f alt. sin.
- ca safanòria, n f alt. sin.
- ca xerevia, n f alt. sin.
- ca apaga llums, n m var. ling.
- ca bastonaga, n f var. ling.
- ca bestenaga, n f var. ling.
- ca bestenaguera, n f var. ling.
- ca besteneguera, n f var. ling.
- ca botxes, n f pl var. ling.
- ca mastanaga, n f var. ling.
- ca partanaga, n f var. ling.
- ca pastenaga, n f var. ling.
- ca pastenagues, n f pl var. ling.
- ca pastenagueta, n f var. ling.
- ca pastinaga, n f var. ling.
- ca pastonaga, n f var. ling.
- ca postenaga, n f var. ling.
- ca safranària, n f var. ling.
- ca safranòria, n f var. ling.
- nc Daucus carota L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bufanaga, n f
- ca carrota, n f alt. sin.
- ca pastanaga, n f alt. sin.
- ca pastanaga borda, n f alt. sin.
- ca xerevia, n f alt. sin.
- ca xirivia, n f alt. sin.
- ca xirivia borda, n f alt. sin.
- ca xirivia silvestre, n f alt. sin.
- ca carota, n f var. ling.
- ca pastenaga, n f var. ling.
- ca xaravia, n f var. ling.
- ca xaravilla, n f var. ling.
- ca xarvia, n f var. ling.
- ca xerivia, n f var. ling.
- ca xerovia, n f var. ling.
- ca xeruvia, n f var. ling.
- ca xervia, n f var. ling.
- ca xoravia, n f var. ling.
- ca xorobies, n f pl var. ling.
- ca xorovia, n f var. ling.
- ca xurivia, n f var. ling.
- ca xuruvia, n f var. ling.
- nc Pastinaca sativa L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bufanaga, n f
- ca carrota, n f alt. sin.
- ca pastanaga, n f alt. sin.
- ca pastanaga borda, n f alt. sin.
- ca xerevia, n f alt. sin.
- ca xirivia, n f alt. sin.
- ca xirivia borda, n f alt. sin.
- ca xirivia silvestre, n f alt. sin.
- ca carota, n f var. ling.
- ca pastenaga, n f var. ling.
- ca xaravia, n f var. ling.
- ca xaravilla, n f var. ling.
- ca xarvia, n f var. ling.
- ca xerivia, n f var. ling.
- ca xerovia, n f var. ling.
- ca xeruvia, n f var. ling.
- ca xervia, n f var. ling.
- ca xoravia, n f var. ling.
- ca xorobies, n f pl var. ling.
- ca xorovia, n f var. ling.
- ca xurivia, n f var. ling.
- ca xuruvia, n f var. ling.
- nc Pastinaca sativa L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pastanaga, n f
- ca bastanaga, n f sin. compl.
- ca bastanaga (arrel), n f sin. compl.
- ca carrota, n f sin. compl.
- ca pastanaga (arrel), n f sin. compl.
- ca safanòria, n f sin. compl.
- ca bastanaga cultivada, n f alt. sin.
- ca bastanaguera, n f alt. sin.
- ca carlota, n f alt. sin.
- ca carrotes, n f pl alt. sin.
- ca pastanaga vera, n f alt. sin.
- ca safanòria conreada, n f alt. sin.
- ca bastenaga, n f var. ling.
- ca bastenaga cultivada, n f var. ling.
- ca bastonaga, n f var. ling.
- ca bastunaga, n f var. ling.
- ca pastenaga, n f var. ling.
- ca safanària, n f var. ling.
- ca safranària, n f var. ling.
- ca safranòria, n f var. ling.
- ca sanaòria, n f var. ling.
- nc Daucus carota L. subsp. sativus (Hoffm.) Arcang.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pastanaga, n f
- ca bastanaga, n f sin. compl.
- ca bastanaga (arrel), n f sin. compl.
- ca carrota, n f sin. compl.
- ca pastanaga (arrel), n f sin. compl.
- ca safanòria, n f sin. compl.
- ca bastanaga cultivada, n f alt. sin.
- ca bastanaguera, n f alt. sin.
- ca carlota, n f alt. sin.
- ca carrotes, n f pl alt. sin.
- ca pastanaga vera, n f alt. sin.
- ca safanòria conreada, n f alt. sin.
- ca bastenaga, n f var. ling.
- ca bastenaga cultivada, n f var. ling.
- ca bastonaga, n f var. ling.
- ca bastunaga, n f var. ling.
- ca pastenaga, n f var. ling.
- ca safanària, n f var. ling.
- ca safranària, n f var. ling.
- ca safranòria, n f var. ling.
- ca sanaòria, n f var. ling.
- nc Daucus carota L. subsp. sativus (Hoffm.) Arcang.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca tord lloro [mascle], n m
- ca tord pastanaga [femella], n m
- ca bestenaga [femella], n f sin. compl.
- ca carall de rei, n m sin. compl.
- ca gallet del rei, n m sin. compl.
- ca griva, n f sin. compl.
- ca grívia [femella], n f sin. compl.
- ca joglar, n m sin. compl.
- ca lloro, n m sin. compl.
- ca massot, n m sin. compl.
- ca músic, n m sin. compl.
- ca músic [femella], n m sin. compl.
- ca músic de fora [mascle], n m sin. compl.
- ca papagai, n m sin. compl.
- ca pastanaga, n f sin. compl.
- ca pastanaga [femella], n f sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca sanut, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord blanc, n m sin. compl.
- ca tord ver, n m sin. compl.
- ca xucla, n f sin. compl.
- ca xuclà, n m sin. compl.
- ca xucla blanqueta, n f sin. compl.
- ca bastenaga, n f var. ling.
- ca cenit, n m var. ling.
- ca grèvies, n f pl var. ling.
- ca grivi, n f var. ling.
- ca grivia, n f var. ling.
- ca grivies, n f pl var. ling.
- ca jular, n m var. ling.
- ca music, n m var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca pastenaga, n f var. ling.
- ca pastenague, n f var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca sanit, n m var. ling.
- ca senit, n m var. ling.
- ca sucla, n f var. ling.
- ca sucla blanqueta, n f var. ling.
- ca suda blanqueta, n f var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort blanc, n m var. ling.
- ca tort blanch, n m var. ling.
- ca xuclá, n m var. ling.
- ca xular, n m var. ling.
- nc Labrus mixtus
- nc Labrus bimaculatus var. ling.
- nc Labrus carneus var. ling.
- nc Labrus quadrimaculatus var. ling.
- nc Labrus trimaculatus var. ling.
- es gallano
- es gallito de rey
- es gallito del rey
- es gargano
- es martina
- es tordo de mar
- es zorzal
- fr coquette
- fr labre môlé
- fr vieille coquette
- it labro pavone
- en cucko wrasse
- en cuckoo-wrasse
- de gemeiner Lippfisch
- de Streifenlippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca tord lloro [mascle], n m
- ca tord pastanaga [femella], n m
- ca bestenaga [femella], n f sin. compl.
- ca carall de rei, n m sin. compl.
- ca gallet del rei, n m sin. compl.
- ca griva, n f sin. compl.
- ca grívia [femella], n f sin. compl.
- ca joglar, n m sin. compl.
- ca lloro, n m sin. compl.
- ca massot, n m sin. compl.
- ca músic, n m sin. compl.
- ca músic [femella], n m sin. compl.
- ca músic de fora [mascle], n m sin. compl.
- ca papagai, n m sin. compl.
- ca pastanaga, n f sin. compl.
- ca pastanaga [femella], n f sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca sanut, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord blanc, n m sin. compl.
- ca tord ver, n m sin. compl.
- ca xucla, n f sin. compl.
- ca xuclà, n m sin. compl.
- ca xucla blanqueta, n f sin. compl.
- ca bastenaga, n f var. ling.
- ca cenit, n m var. ling.
- ca grèvies, n f pl var. ling.
- ca grivi, n f var. ling.
- ca grivia, n f var. ling.
- ca grivies, n f pl var. ling.
- ca jular, n m var. ling.
- ca music, n m var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca pastenaga, n f var. ling.
- ca pastenague, n f var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca sanit, n m var. ling.
- ca senit, n m var. ling.
- ca sucla, n f var. ling.
- ca sucla blanqueta, n f var. ling.
- ca suda blanqueta, n f var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort blanc, n m var. ling.
- ca tort blanch, n m var. ling.
- ca xuclá, n m var. ling.
- ca xular, n m var. ling.
- nc Labrus mixtus
- nc Labrus bimaculatus var. ling.
- nc Labrus carneus var. ling.
- nc Labrus quadrimaculatus var. ling.
- nc Labrus trimaculatus var. ling.
- es gallano
- es gallito de rey
- es gallito del rey
- es gargano
- es martina
- es tordo de mar
- es zorzal
- fr coquette
- fr labre môlé
- fr vieille coquette
- it labro pavone
- en cucko wrasse
- en cuckoo-wrasse
- de gemeiner Lippfisch
- de Streifenlippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca tord lloro [mascle], n m
- ca tord pastanaga [femella], n m
- ca bestenaga, n f sin. compl.
- ca carall de rei, n m sin. compl.
- ca gallet del rei, n m sin. compl.
- ca grívia [femella], n f sin. compl.
- ca lloro, n m sin. compl.
- ca papagall, n m sin. compl.
- ca pastanaga, n f sin. compl.
- ca pastenaga, n f sin. compl.
- ca sanut, n m sin. compl.
- ca tord blanc, n m sin. compl.
- ca tord pastanaga, n m sin. compl.
- ca tord ver, n m sin. compl.
- ca xuclà, n m sin. compl.
- ca xular, n m sin. compl.
- es gallano, n m
- es gallito de rey, n m
- fr labre môlé, n m
- it labro pavone, n m
- en cuckoo-wrasse, n
- de Kuckuckslippfisch, n m
- de Streifenlippfisch, n m
- nc Labrus bimaculatus
- nc Labrus mixtus
<Zoologia > Peixos>
Definición
Nota
- El tord lloro, el mascle d'aquesta espècie de peix, fa de 30 a 35 centímetres de llargada i té el dors verdós, groc a la part posterior del cos i del ventre, amb taques i ratlles blaves. El tord pastanaga, la femella, fa de 20 a 30 centímetres de llargada i és de color taronja o vermellós amb dues taques negres a la base de la segona aleta dorsal i una taca negra al peduncle caudal.
