Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "pastenaga" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bastanaga, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  bufanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga (arrel), n f alt. sin.
  • ca  pastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  pastanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanagueta, n f alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaguera, n f var. ling.
  • ca  besteneguera, n f var. ling.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  mastanaga, n f var. ling.
  • ca  partanaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenagues, n f pl var. ling.
  • ca  pastenagueta, n f var. ling.
  • ca  pastinaga, n f var. ling.
  • ca  pastonaga, n f var. ling.
  • ca  postenaga, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

apagallums apagallums

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bastanaga, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  bufanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga (arrel), n f alt. sin.
  • ca  pastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  pastanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanagueta, n f alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaguera, n f var. ling.
  • ca  besteneguera, n f var. ling.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  mastanaga, n f var. ling.
  • ca  partanaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenagues, n f pl var. ling.
  • ca  pastenagueta, n f var. ling.
  • ca  pastinaga, n f var. ling.
  • ca  pastonaga, n f var. ling.
  • ca  postenaga, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufanaga, n f
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga borda, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • ca  xirivia, n f alt. sin.
  • ca  xirivia borda, n f alt. sin.
  • ca  xirivia silvestre, n f alt. sin.
  • ca  carota, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  xaravia, n f var. ling.
  • ca  xaravilla, n f var. ling.
  • ca  xarvia, n f var. ling.
  • ca  xerivia, n f var. ling.
  • ca  xerovia, n f var. ling.
  • ca  xeruvia, n f var. ling.
  • ca  xervia, n f var. ling.
  • ca  xoravia, n f var. ling.
  • ca  xorobies, n f pl var. ling.
  • ca  xorovia, n f var. ling.
  • ca  xurivia, n f var. ling.
  • ca  xuruvia, n f var. ling.
  • nc  Pastinaca sativa L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

bufanaga bufanaga

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufanaga, n f
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga borda, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • ca  xirivia, n f alt. sin.
  • ca  xirivia borda, n f alt. sin.
  • ca  xirivia silvestre, n f alt. sin.
  • ca  carota, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  xaravia, n f var. ling.
  • ca  xaravilla, n f var. ling.
  • ca  xarvia, n f var. ling.
  • ca  xerivia, n f var. ling.
  • ca  xerovia, n f var. ling.
  • ca  xeruvia, n f var. ling.
  • ca  xervia, n f var. ling.
  • ca  xoravia, n f var. ling.
  • ca  xorobies, n f pl var. ling.
  • ca  xorovia, n f var. ling.
  • ca  xurivia, n f var. ling.
  • ca  xuruvia, n f var. ling.
  • nc  Pastinaca sativa L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pastanaga, n f
  • ca  bastanaga, n f sin. compl.
  • ca  bastanaga (arrel), n f sin. compl.
  • ca  carrota, n f sin. compl.
  • ca  pastanaga (arrel), n f sin. compl.
  • ca  safanòria, n f sin. compl.
  • ca  bastanaga cultivada, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrotes, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanaga vera, n f alt. sin.
  • ca  safanòria conreada, n f alt. sin.
  • ca  bastenaga, n f var. ling.
  • ca  bastenaga cultivada, n f var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bastunaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  safanària, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • ca  sanaòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L. subsp. sativus (Hoffm.) Arcang.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

pastanaga pastanaga

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pastanaga, n f
  • ca  bastanaga, n f sin. compl.
  • ca  bastanaga (arrel), n f sin. compl.
  • ca  carrota, n f sin. compl.
  • ca  pastanaga (arrel), n f sin. compl.
  • ca  safanòria, n f sin. compl.
  • ca  bastanaga cultivada, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrotes, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanaga vera, n f alt. sin.
  • ca  safanòria conreada, n f alt. sin.
  • ca  bastenaga, n f var. ling.
  • ca  bastenaga cultivada, n f var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bastunaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  safanària, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • ca  sanaòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L. subsp. sativus (Hoffm.) Arcang.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

tord lloro [mascle] tord lloro [mascle]

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tord lloro [mascle], n m
  • ca  tord pastanaga [femella], n m
  • ca  bestenaga [femella], n f sin. compl.
  • ca  carall de rei, n m sin. compl.
  • ca  gallet del rei, n m sin. compl.
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  grívia [femella], n f sin. compl.
  • ca  joglar, n m sin. compl.
  • ca  lloro, n m sin. compl.
  • ca  massot, n m sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  músic [femella], n m sin. compl.
  • ca  músic de fora [mascle], n m sin. compl.
  • ca  papagai, n m sin. compl.
  • ca  pastanaga, n f sin. compl.
  • ca  pastanaga [femella], n f sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  sanut, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord blanc, n m sin. compl.
  • ca  tord ver, n m sin. compl.
  • ca  xucla, n f sin. compl.
  • ca  xuclà, n m sin. compl.
  • ca  xucla blanqueta, n f sin. compl.
  • ca  bastenaga, n f var. ling.
  • ca  cenit, n m var. ling.
  • ca  grèvies, n f pl var. ling.
  • ca  grivi, n f var. ling.
  • ca  grivia, n f var. ling.
  • ca  grivies, n f pl var. ling.
  • ca  jular, n m var. ling.
  • ca  music, n m var. ling.
  • ca  papagall, n m var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenague, n f var. ling.
  • ca  ruqué, n m var. ling.
  • ca  sanit, n m var. ling.
  • ca  senit, n m var. ling.
  • ca  sucla, n f var. ling.
  • ca  sucla blanqueta, n f var. ling.
  • ca  suda blanqueta, n f var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort blanc, n m var. ling.
  • ca  tort blanch, n m var. ling.
  • ca  xuclá, n m var. ling.
  • ca  xular, n m var. ling.
  • nc  Labrus mixtus
  • nc  Labrus bimaculatus var. ling.
  • nc  Labrus carneus var. ling.
  • nc  Labrus quadrimaculatus var. ling.
  • nc  Labrus trimaculatus var. ling.
  • es  gallano
  • es  gallito de rey
  • es  gallito del rey
  • es  gargano
  • es  martina
  • es  tordo de mar
  • es  zorzal
  • fr  coquette
  • fr  labre môlé
  • fr  vieille coquette
  • it  labro pavone
  • en  cucko wrasse
  • en  cuckoo-wrasse
  • de  gemeiner Lippfisch
  • de  Streifenlippfisch

<Peixos > Làbrids>

tord lloro [mascle] tord lloro [mascle]

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tord lloro [mascle], n m
  • ca  tord pastanaga [femella], n m
  • ca  bestenaga [femella], n f sin. compl.
  • ca  carall de rei, n m sin. compl.
  • ca  gallet del rei, n m sin. compl.
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  grívia [femella], n f sin. compl.
  • ca  joglar, n m sin. compl.
  • ca  lloro, n m sin. compl.
  • ca  massot, n m sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  músic [femella], n m sin. compl.
  • ca  músic de fora [mascle], n m sin. compl.
  • ca  papagai, n m sin. compl.
  • ca  pastanaga, n f sin. compl.
  • ca  pastanaga [femella], n f sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  sanut, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord blanc, n m sin. compl.
  • ca  tord ver, n m sin. compl.
  • ca  xucla, n f sin. compl.
  • ca  xuclà, n m sin. compl.
  • ca  xucla blanqueta, n f sin. compl.
  • ca  bastenaga, n f var. ling.
  • ca  cenit, n m var. ling.
  • ca  grèvies, n f pl var. ling.
  • ca  grivi, n f var. ling.
  • ca  grivia, n f var. ling.
  • ca  grivies, n f pl var. ling.
  • ca  jular, n m var. ling.
  • ca  music, n m var. ling.
  • ca  papagall, n m var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenague, n f var. ling.
  • ca  ruqué, n m var. ling.
  • ca  sanit, n m var. ling.
  • ca  senit, n m var. ling.
  • ca  sucla, n f var. ling.
  • ca  sucla blanqueta, n f var. ling.
  • ca  suda blanqueta, n f var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort blanc, n m var. ling.
  • ca  tort blanch, n m var. ling.
  • ca  xuclá, n m var. ling.
  • ca  xular, n m var. ling.
  • nc  Labrus mixtus
  • nc  Labrus bimaculatus var. ling.
  • nc  Labrus carneus var. ling.
  • nc  Labrus quadrimaculatus var. ling.
  • nc  Labrus trimaculatus var. ling.
  • es  gallano
  • es  gallito de rey
  • es  gallito del rey
  • es  gargano
  • es  martina
  • es  tordo de mar
  • es  zorzal
  • fr  coquette
  • fr  labre môlé
  • fr  vieille coquette
  • it  labro pavone
  • en  cucko wrasse
  • en  cuckoo-wrasse
  • de  gemeiner Lippfisch
  • de  Streifenlippfisch

<Peixos > Làbrids>

tord lloro [mascle] tord lloro [mascle]

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  tord lloro [mascle], n m
  • ca  tord pastanaga [femella], n m
  • ca  bestenaga, n f sin. compl.
  • ca  carall de rei, n m sin. compl.
  • ca  gallet del rei, n m sin. compl.
  • ca  grívia [femella], n f sin. compl.
  • ca  lloro, n m sin. compl.
  • ca  papagall, n m sin. compl.
  • ca  pastanaga, n f sin. compl.
  • ca  pastenaga, n f sin. compl.
  • ca  sanut, n m sin. compl.
  • ca  tord blanc, n m sin. compl.
  • ca  tord pastanaga, n m sin. compl.
  • ca  tord ver, n m sin. compl.
  • ca  xuclà, n m sin. compl.
  • ca  xular, n m sin. compl.
  • es  gallano, n m
  • es  gallito de rey, n m
  • fr  labre môlé, n m
  • it  labro pavone, n m
  • en  cuckoo-wrasse, n
  • de  Kuckuckslippfisch, n m
  • de  Streifenlippfisch, n m
  • nc  Labrus bimaculatus
  • nc  Labrus mixtus

<Zoologia > Peixos>

Definición
Peix perciforme de la família dels làbrids, de colors molt vius i un dimorfisme sexual marcat, que habita en els alguers i llocs rocallosos.

Nota

  • El tord lloro, el mascle d'aquesta espècie de peix, fa de 30 a 35 centímetres de llargada i té el dors verdós, groc a la part posterior del cos i del ventre, amb taques i ratlles blaves. El tord pastanaga, la femella, fa de 20 a 30 centímetres de llargada i és de color taronja o vermellós amb dues taques negres a la base de la segona aleta dorsal i una taca negra al peduncle caudal.