Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "pensionat" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca durbec del Japó, n m
- es picogordo japonés
- fr gros-bec masqué
- en Japanese grosbeak
- de Maskenkernbeißer
- nc Eophona personata
- nc Coccothraustes personatus alt. sin.
<36.123 Ocells > Passeriformes > Fringíl·lids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca durbec del Japó, n m
- es picogordo japonés
- fr gros-bec masqué
- en Japanese grosbeak
- de Maskenkernbeißer
- nc Eophona personata
- nc Coccothraustes personatus alt. sin.
<36.123 Ocells > Passeriformes > Fringíl·lids>
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>
- ca entitat gestora, n f
- es entidad gestora
- fr gestionnaire de caisse de retraite
- fr gestionnaire de fonds de pension
- en pension fund manager
<Mercats financers > Persones i entitats>
Definición
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca eruguera de Wallacea, n f
- es oruguero de Wallacea
- fr échenilleur wallacéen
- en Wallacean cuckooshrike
- de Wallaceraupenfänger
- nc Coracina personata
<36.040 Ocells > Passeriformes > Campefàgids>
Nota
- El nom específic de Wallacea fa referència a una regió biogeogràfica d'Indonèsia formada per diversos grups d'illes i els fons marins que les envolten.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca eruguera de Wallacea, n f
- es oruguero de Wallacea
- fr échenilleur wallacéen
- en Wallacean cuckooshrike
- de Wallaceraupenfänger
- nc Coracina personata
<36.040 Ocells > Passeriformes > Campefàgids>
Nota
- El nom específic de Wallacea fa referència a una regió biogeogràfica d'Indonèsia formada per diversos grups d'illes i els fons marins que les envolten.
<Filosofia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca esmentar, v tr
- ca mencionar, v tr sin. compl.
- es mencionar
- en mention, to
- de erwähnen
<Filosofia>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca estat passional, n m
- es estado pasional, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estat passional, n m
- es estado pasional, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estat passional, n m
- es estado pasional
<Dret penal>
Definición
Nota
- Àmbit: Espanya
-
En dret penal, l'estat passional és una circumstància atenuant prevista en l'article 21.3 del Codi penal (CP): el subjecte obra «per causes o estímuls tan poderosos que hagin produït arravatament, obcecació o un altre estat passional d'importància semblant». Es tracta d'un estat en què el subjecte té una dificultat «per a dominar els impulsos, que en realitat no és altre que la capacitat del subjecte per a valorar la licitud de la conducta i de sotmetre la seva actuació als resultats de tal valoració» (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 7.12.2005, ponent: Colmenero Menéndez de Luarca). Així, doncs, el fonament de l'atenuant és la disminució de la imputabilitat del subjecte.
L'arravatament és un estat passional que té la naturalesa de l'emoció, mentre que l'obcecació respon a la naturalesa de la passió. Els «altres estats passionals» poden adoptar formes més pròximes a l'un o a l'altra. S'ha volgut veure en els «altres estats passionals» una clàusula per a tornar a donar cabuda a aquells atenuants que van ser derogats per la reforma de la Llei orgànica 8/1983, de 25 de juny, concretament, la vindicació d'una ofensa greu, la provocació o amenaça prèvia i els motius altruistes o patriòtics (art. 9, paràgrafs cinquè, sisè i setè, CP del 1973); i així s'ho planteja també la jurisprudència (STS del 19.1.2006, ponent: Martínez Arrieta). No obstant això, una interpretació d'aquesta mena no és admissible, perquè els antics atenuants, ara derogats, no es poden equiparar en si mateixos als estats passionals i tan sols poden donar lloc a l'apreciació d'aquest atenuant en cas que provoquin efectivament un estat passional en el subjecte.
Per a apreciar l'atenuant d'estat passional, la jurisprudència exigeix els requisits següents: en primer lloc, que el subjecte experimenti una situació de còlera o ímpetu passional que redueixi, i limiti, les facultats mentals del subjecte actiu del delicte, de manera que es vegin reduïts de manera important els seus frens inhibitoris. En segon lloc, cal que la situació emocional provingui d'un estímul exterior poderós. El caràcter poderós de l'estímul s'ha de jutjar des d'una perspectiva objectiva. En tercer lloc, cal que l'estímul no provingui de «circumstàncies no reprovables per les normes socioculturals de convivència». I en quart lloc, hi ha d'haver una relació de causa-efecte entre l'estímul i la reacció (STS del 7.12.2005, ponent: Colmenero Menéndez de Luarca). El tercer requisit resulta discutible, ja que en l'estat passional és rellevant constatar la disminució de la imputabilitat en el moment de la comissió del fet i no si els motius que provoquen tal estat són o no correctes.
Cal destacar que l'estat passional ha de provocar la disminució de les facultats intel·lectives o volitives, però sense arribar a anul·lar-les. En cas que s'arribi a produir l'anul·lació o la intensa reducció de la imputabilitat, la jurisprudència entén que s'ha d'apreciar un eximent de trastorn mental transitori, que s'hauria d'apreciar com a complet o incomplet respectivament (STS del 4.11.2002, ponent: Sánchez Melgar).
Una relació complexa d'articular és la que hi ha entre l'atenuant d'estat passional i l'embriaguesa. Respecte a aquesta qüestió, la jurisprudència considera que, en el cas que tinguin l'origen en fets diversos, ambdues circumstàncies són compatibles i, per tant, es poden apreciar al mateix temps, mentre que en el cas que la reacció passional es degui precisament a la intoxicació etílica no es poden apreciar ambdues (STS del 28.11.1996, ponent: Móner Muñoz). D'altra banda, la jurisprudència considera incompatible apreciar l'estat passional amb el trastorn mental transitori, l'alienació o la por insuperable. L'apreciació d'un estat passional tampoc no és compatible amb la baralla tumultuària mútuament acceptada (STS del 8.11.2005, ponent: Monterde Ferrer).
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca estat tensional, n m
- es estado tensional
- en stress state
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
