Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "pi" dentro de todas las áreas temáticas

nombre π nombre π

<Matemàtiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  nombre π, n m
  • ca  nombre pi, n m
  • ca  pi, n m sin. compl.
  • es  número pi, n m
  • fr  nombre pi, n m
  • en  number π, n
  • en  number pi, n
  • en  pi, n
  • sbl  π

<Matemàtiques>

Definición
Nombre irracional transcendent que expressa la raó constant entre la longitud i el diàmetre d'una circumferència.

Nota

  • 1. El valor del nombre π és 3,141592..., i sovint s'aproxima a 3,1416. Té un nombre de decimals infinit i no periòdic. El seu valor actual s'ha obtingut a través de diverses aproximacions al llarg de la història, i, amb els avenços computacionals, se n'han arribat a calcular els primers vint bilions de decimals.
  • 2. El nombre π, que és una de les constants matemàtiques més importants, s'usa freqüentment en matemàtiques, física i enginyeria.
  • 3. El símbol π correspon a la lletra inicial dels mots grecs περίμετρον ('perímetre') i περιφέρεια ('perifèria').
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pi, n m
  • nc  Pinus L.

<Botànica > pinàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pi, n m
  • nc  Pinus L.

<Botànica > pinàcies>

pi pi

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  pi, n m
  • es  pino
  • fr  pin
  • en  pine

<Fusteria > Materials > Fusta > Fusta massissa>

Definición
Fusta de diversos arbres de la família de les pinàcies.

Nota

  • Les fustes de pi més utilitzades en fusteria i ebenisteria són les de pi de Flandes, pi melis, pi d'Oregon i pi de Valsaín.
pi pi

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pi, n m
  • es  pino, n m
  • fr  pin, n m
  • en  pine tree, n
  • nc  Pinus spp.

<Enginyeria forestal>

pi pi

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  pi, n m
  • es  pino, n m
  • fr  pin, n m
  • en  pine, n
  • eu  pinu, n

<Fusteria > Materials > Fusta > Fusta massissa>

pi pi

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  pi, n m
  • es  pino
  • fr  pin
  • en  pine

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición
Gènere d'arbres perennifolis (Pinus sp), de la família de les pinàcies, d'algunes espècies del qual hom extreu matèries medicamentoses, tals com trementina, essències, resines, etc.
pi blanc pi blanc

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pi blanc, n m
  • ca  pi bord, n m sin. compl.
  • ca  pi garriguenc, n m sin. compl.
  • ca  capollets del pi (flor), n m pl alt. sin.
  • ca  carrascla, n f alt. sin.
  • ca  pi, n m alt. sin.
  • ca  pi carrasc, n m alt. sin.
  • ca  pi carrasqueny, n m alt. sin.
  • ca  pi carrasquer, n m alt. sin.
  • ca  pi comú, n m alt. sin.
  • ca  pi d'Alep, n m alt. sin.
  • ca  pi de garriga, n m alt. sin.
  • ca  pi de la terra, n m alt. sin.
  • ca  pi de trompot, n m alt. sin.
  • ca  pi del país, n m alt. sin.
  • ca  pi mediterrani, n m alt. sin.
  • ca  pi mèlic, n m alt. sin.
  • ca  pi melis, n m alt. sin.
  • ca  pi sapí, n m alt. sin.
  • ca  pi ver, n m alt. sin.
  • ca  pina, n f alt. sin.
  • ca  pinastre, n m alt. sin.
  • ca  pines, n f pl alt. sin.
  • ca  sapí, n m alt. sin.
  • ca  sapina, n f alt. sin.
  • ca  pi carrasco, n m var. ling.
  • nc  Pinus halepensis Mill.

<Botànica > pinàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pi blanc, n m
  • ca  pi bord, n m sin. compl.
  • ca  pi garriguenc, n m sin. compl.
  • ca  capollets del pi (flor), n m pl alt. sin.
  • ca  carrascla, n f alt. sin.
  • ca  pi, n m alt. sin.
  • ca  pi carrasc, n m alt. sin.
  • ca  pi carrasqueny, n m alt. sin.
  • ca  pi carrasquer, n m alt. sin.
  • ca  pi comú, n m alt. sin.
  • ca  pi d'Alep, n m alt. sin.
  • ca  pi de garriga, n m alt. sin.
  • ca  pi de la terra, n m alt. sin.
  • ca  pi de trompot, n m alt. sin.
  • ca  pi del país, n m alt. sin.
  • ca  pi mediterrani, n m alt. sin.
  • ca  pi mèlic, n m alt. sin.
  • ca  pi melis, n m alt. sin.
  • ca  pi sapí, n m alt. sin.
  • ca  pi ver, n m alt. sin.
  • ca  pina, n f alt. sin.
  • ca  pinastre, n m alt. sin.
  • ca  pines, n f pl alt. sin.
  • ca  sapí, n m alt. sin.
  • ca  sapina, n f alt. sin.
  • ca  pi carrasco, n m var. ling.
  • nc  Pinus halepensis Mill.

<Botànica > pinàcies>

pi negre pi negre

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pi negre, n m
  • ca  pinyoc (con), n m sin. compl.
  • ca  pinyoca (con), n f sin. compl.
  • ca  pi, n m alt. sin.
  • ca  pi mascle, n m alt. sin.
  • ca  sapí, n m alt. sin.
  • nc  Pinus mugo Turra subsp. uncinata (Ramond ex DC. in Lam. et DC.) Domin
  • nc  Pinus uncinata Ramond ex DC. in Lam. et DC. sin. compl.

<Botànica > pinàcies>