Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "picapoll" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anagall, n m
  • ca  herba de caderneres, n f sin. compl.
  • ca  herba de canari, n f sin. compl.
  • ca  herba sabonera, n f sin. compl.
  • ca  morró blau, n m sin. compl.
  • ca  morró vermell, n m sin. compl.
  • ca  pic de gallina, n m sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega borda, n f alt. sin.
  • ca  anagall blau, n m alt. sin.
  • ca  anagall de camp, n m alt. sin.
  • ca  anagall vermell, n m alt. sin.
  • ca  anagalls, n m pl alt. sin.
  • ca  borrissol, n m alt. sin.
  • ca  estrellada, n f alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  marietes, n f pl alt. sin.
  • ca  mataconills, n m/f alt. sin.
  • ca  moragons, n m pl alt. sin.
  • ca  moragues, n f pl alt. sin.
  • ca  morró, n m alt. sin.
  • ca  morronets, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons vermells, n m pl alt. sin.
  • ca  morruts, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa blava, n f alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  tinya borda, n f alt. sin.
  • ca  borró, n m var. ling.
  • ca  borrons, n m pl var. ling.
  • ca  morage, n f var. ling.
  • ca  murró, n m var. ling.
  • ca  murrons, n m pl var. ling.
  • ca  murrons blaus, n m pl var. ling.
  • ca  murrons vermells, n m pl var. ling.
  • nc  Anagallis arvensis L.

<Botànica > primulàcies>

Nota

  • Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.
anagall anagall

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anagall, n m
  • ca  herba de caderneres, n f sin. compl.
  • ca  herba de canari, n f sin. compl.
  • ca  herba sabonera, n f sin. compl.
  • ca  morró blau, n m sin. compl.
  • ca  morró vermell, n m sin. compl.
  • ca  pic de gallina, n m sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega borda, n f alt. sin.
  • ca  anagall blau, n m alt. sin.
  • ca  anagall de camp, n m alt. sin.
  • ca  anagall vermell, n m alt. sin.
  • ca  anagalls, n m pl alt. sin.
  • ca  borrissol, n m alt. sin.
  • ca  estrellada, n f alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  marietes, n f pl alt. sin.
  • ca  mataconills, n m/f alt. sin.
  • ca  moragons, n m pl alt. sin.
  • ca  moragues, n f pl alt. sin.
  • ca  morró, n m alt. sin.
  • ca  morronets, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons vermells, n m pl alt. sin.
  • ca  morruts, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa blava, n f alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  tinya borda, n f alt. sin.
  • ca  borró, n m var. ling.
  • ca  borrons, n m pl var. ling.
  • ca  morage, n f var. ling.
  • ca  murró, n m var. ling.
  • ca  murrons, n m pl var. ling.
  • ca  murrons blaus, n m pl var. ling.
  • ca  murrons vermells, n m pl var. ling.
  • nc  Anagallis arvensis L.

<Botànica > primulàcies>

Nota

  • Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.
estafisàgria estafisàgria

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estafisàgria, n f
  • ca  herba matapolls, n f sin. compl.
  • ca  herba pollera, n f sin. compl.
  • ca  herba pollosa, n f sin. compl.
  • ca  caparra, n f alt. sin.
  • ca  caparràs, n m alt. sin.
  • ca  caparrós, n m alt. sin.
  • ca  esperons, n m pl alt. sin.
  • ca  fabarràs, n m alt. sin.
  • ca  herba de matar polls, n f alt. sin.
  • ca  herba de polls, n f alt. sin.
  • ca  matapoll, n m alt. sin.
  • ca  matapolls, n m pl alt. sin.
  • ca  paparra, n f alt. sin.
  • ca  pelicans, n m pl alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  espuela de cavaller, n f var. ling.
  • ca  estafisagra, n f var. ling.
  • ca  matapoi, n m var. ling.
  • nc  Delphinium staphisagria L.

<Botànica > ranunculàcies>

estafisàgria estafisàgria

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estafisàgria, n f
  • ca  herba matapolls, n f sin. compl.
  • ca  herba pollera, n f sin. compl.
  • ca  herba pollosa, n f sin. compl.
  • ca  caparra, n f alt. sin.
  • ca  caparràs, n m alt. sin.
  • ca  caparrós, n m alt. sin.
  • ca  esperons, n m pl alt. sin.
  • ca  fabarràs, n m alt. sin.
  • ca  herba de matar polls, n f alt. sin.
  • ca  herba de polls, n f alt. sin.
  • ca  matapoll, n m alt. sin.
  • ca  matapolls, n m pl alt. sin.
  • ca  paparra, n f alt. sin.
  • ca  pelicans, n m pl alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  espuela de cavaller, n f var. ling.
  • ca  estafisagra, n f var. ling.
  • ca  matapoi, n m var. ling.
  • nc  Delphinium staphisagria L.

<Botànica > ranunculàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri blau, n m
  • ca  garitjol blau, n m sin. compl.
  • ca  gínjol, n m sin. compl.
  • ca  grejol, n m sin. compl.
  • ca  lliri morat, n m sin. compl.
  • ca  sort, n m sin. compl.
  • ca  assutzena, n f alt. sin.
  • ca  burjol, n m alt. sin.
  • ca  camisoles, n f pl alt. sin.
  • ca  canturell, n m alt. sin.
  • ca  coltell, n m alt. sin.
  • ca  espases de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • ca  flor de burro, n f alt. sin.
  • ca  gatjol, n m alt. sin.
  • ca  gínjol blau, n m alt. sin.
  • ca  lliri, n m alt. sin.
  • ca  lliri comú, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Florència, n m alt. sin.
  • ca  lliris, n m pl alt. sin.
  • ca  lliris blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  lliris dels marges, n m pl alt. sin.
  • ca  matapoll, n m alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  ull de poll, n m alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  ganjol, n m var. ling.
  • ca  ganjol blau, n m var. ling.
  • ca  ganjolera, n f var. ling.
  • ca  garitxol blau, n m var. ling.
  • ca  garritxol blau, n m var. ling.
  • ca  ginjol, n m var. ling.
  • ca  ginjol blau, n m var. ling.
  • ca  girablau, n m var. ling.
  • ca  giri blau, n m var. ling.
  • ca  giriblau, n m var. ling.
  • ca  greixol, n m var. ling.
  • ca  greixul, n m var. ling.
  • ca  grèjol, n m var. ling.
  • ca  gresol, n m var. ling.
  • ca  grèsol, n m var. ling.
  • ca  guardiola, n f var. ling.
  • ca  guardiolo, n f var. ling.
  • ca  sords, n m pl var. ling.
  • ca  xili blau, n m var. ling.
  • ca  xoli blau, n m var. ling.
  • nc  Iris germanica L.
  • nc  Iris vulgaris Pohl var. ling.

<Botànica > iridàcies>

lliri blau lliri blau

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri blau, n m
  • ca  garitjol blau, n m sin. compl.
  • ca  gínjol, n m sin. compl.
  • ca  grejol, n m sin. compl.
  • ca  lliri morat, n m sin. compl.
  • ca  sort, n m sin. compl.
  • ca  assutzena, n f alt. sin.
  • ca  burjol, n m alt. sin.
  • ca  camisoles, n f pl alt. sin.
  • ca  canturell, n m alt. sin.
  • ca  coltell, n m alt. sin.
  • ca  espases de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • ca  flor de burro, n f alt. sin.
  • ca  gatjol, n m alt. sin.
  • ca  gínjol blau, n m alt. sin.
  • ca  lliri, n m alt. sin.
  • ca  lliri comú, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Florència, n m alt. sin.
  • ca  lliris, n m pl alt. sin.
  • ca  lliris blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  lliris dels marges, n m pl alt. sin.
  • ca  matapoll, n m alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  ull de poll, n m alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  ganjol, n m var. ling.
  • ca  ganjol blau, n m var. ling.
  • ca  ganjolera, n f var. ling.
  • ca  garitxol blau, n m var. ling.
  • ca  garritxol blau, n m var. ling.
  • ca  ginjol, n m var. ling.
  • ca  ginjol blau, n m var. ling.
  • ca  girablau, n m var. ling.
  • ca  giri blau, n m var. ling.
  • ca  giriblau, n m var. ling.
  • ca  greixol, n m var. ling.
  • ca  greixul, n m var. ling.
  • ca  grèjol, n m var. ling.
  • ca  gresol, n m var. ling.
  • ca  grèsol, n m var. ling.
  • ca  guardiola, n f var. ling.
  • ca  guardiolo, n f var. ling.
  • ca  sords, n m pl var. ling.
  • ca  xili blau, n m var. ling.
  • ca  xoli blau, n m var. ling.
  • nc  Iris germanica L.
  • nc  Iris vulgaris Pohl var. ling.

<Botànica > iridàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  matapoll, n m
  • ca  baladre bord, n m sin. compl.
  • ca  herba pollera, n f sin. compl.
  • ca  herba pollosa, n f sin. compl.
  • ca  matagallina, n f sin. compl.
  • ca  paparra, n f sin. compl.
  • ca  picapoll, n m sin. compl.
  • ca  tei, n m sin. compl.
  • ca  tell, n m sin. compl.
  • ca  astruc, n m alt. sin.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  farot, n m alt. sin.
  • ca  herba de poll, n f alt. sin.
  • ca  herba de polls, n f alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  matapeix, n m alt. sin.
  • ca  matapeixos, n m pl alt. sin.
  • ca  matapoll verd, n m alt. sin.
  • ca  matapollera, n f alt. sin.
  • ca  tei de mata, n m alt. sin.
  • ca  tília, n f alt. sin.
  • ca  tintorell, n m alt. sin.
  • ca  mata i pell, n f var. ling.
  • ca  matipoll, n m var. ling.
  • nc  Daphne gnidium L.

<Botànica > timeleàcies>

matapoll matapoll

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  matapoll, n m
  • ca  baladre bord, n m sin. compl.
  • ca  herba pollera, n f sin. compl.
  • ca  herba pollosa, n f sin. compl.
  • ca  matagallina, n f sin. compl.
  • ca  paparra, n f sin. compl.
  • ca  picapoll, n m sin. compl.
  • ca  tei, n m sin. compl.
  • ca  tell, n m sin. compl.
  • ca  astruc, n m alt. sin.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  farot, n m alt. sin.
  • ca  herba de poll, n f alt. sin.
  • ca  herba de polls, n f alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  matapeix, n m alt. sin.
  • ca  matapeixos, n m pl alt. sin.
  • ca  matapoll verd, n m alt. sin.
  • ca  matapollera, n f alt. sin.
  • ca  tei de mata, n m alt. sin.
  • ca  tília, n f alt. sin.
  • ca  tintorell, n m alt. sin.
  • ca  mata i pell, n f var. ling.
  • ca  matipoll, n m var. ling.
  • nc  Daphne gnidium L.

<Botànica > timeleàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morró, n m
  • ca  borrissol, n m sin. compl.
  • ca  herba cloquera, n f sin. compl.
  • ca  herba d'ocell, n f sin. compl.
  • ca  herba de caderneres, n f sin. compl.
  • ca  herba de canari, n f sin. compl.
  • ca  llapó, n m sin. compl.
  • ca  moralló, n m sin. compl.
  • ca  morro de canari, n m sin. compl.
  • ca  morró de canari, n m sin. compl.
  • ca  picapoll, n m sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  borrissols, n m pl alt. sin.
  • ca  canariera, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba gallinera, n f alt. sin.
  • ca  herba ponedora, n f alt. sin.
  • ca  herba saginera, n f alt. sin.
  • ca  llentia d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  morró blanc, n m alt. sin.
  • ca  morró ver, n m alt. sin.
  • ca  morrons, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons de canaris, n m pl alt. sin.
  • ca  morrut, n m alt. sin.
  • ca  morruts, n m pl alt. sin.
  • ca  mos de gallina, n m alt. sin.
  • ca  mossegada de gallina, n f alt. sin.
  • ca  ocellera, n f alt. sin.
  • ca  pardalera, n f alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  pic de gallina, n m alt. sin.
  • ca  picagallina, n m/f alt. sin.
  • ca  rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  saginera, n f alt. sin.
  • ca  tinyarra de mur, n f alt. sin.
  • ca  zitzània, n f alt. sin.
  • ca  borrossol, n m var. ling.
  • ca  burrissol, n m var. ling.
  • ca  herba pudína, n f var. ling.
  • ca  llentia d'aigüia, n f var. ling.
  • ca  morro, n m var. ling.
  • ca  murrons, n m pl var. ling.
  • ca  murrons blancs, n m pl var. ling.
  • ca  murrons de canaris, n m pl var. ling.
  • nc  Stellaria media (L.) Vill.

<Botànica > cariofil·làcies>

morró morró

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morró, n m
  • ca  borrissol, n m sin. compl.
  • ca  herba cloquera, n f sin. compl.
  • ca  herba d'ocell, n f sin. compl.
  • ca  herba de caderneres, n f sin. compl.
  • ca  herba de canari, n f sin. compl.
  • ca  llapó, n m sin. compl.
  • ca  moralló, n m sin. compl.
  • ca  morro de canari, n m sin. compl.
  • ca  morró de canari, n m sin. compl.
  • ca  picapoll, n m sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  borrissols, n m pl alt. sin.
  • ca  canariera, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba gallinera, n f alt. sin.
  • ca  herba ponedora, n f alt. sin.
  • ca  herba saginera, n f alt. sin.
  • ca  llentia d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  morró blanc, n m alt. sin.
  • ca  morró ver, n m alt. sin.
  • ca  morrons, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons de canaris, n m pl alt. sin.
  • ca  morrut, n m alt. sin.
  • ca  morruts, n m pl alt. sin.
  • ca  mos de gallina, n m alt. sin.
  • ca  mossegada de gallina, n f alt. sin.
  • ca  ocellera, n f alt. sin.
  • ca  pardalera, n f alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  pic de gallina, n m alt. sin.
  • ca  picagallina, n m/f alt. sin.
  • ca  rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  saginera, n f alt. sin.
  • ca  tinyarra de mur, n f alt. sin.
  • ca  zitzània, n f alt. sin.
  • ca  borrossol, n m var. ling.
  • ca  burrissol, n m var. ling.
  • ca  herba pudína, n f var. ling.
  • ca  llentia d'aigüia, n f var. ling.
  • ca  morro, n m var. ling.
  • ca  murrons, n m pl var. ling.
  • ca  murrons blancs, n m pl var. ling.
  • ca  murrons de canaris, n m pl var. ling.
  • nc  Stellaria media (L.) Vill.

<Botànica > cariofil·làcies>