Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anagall, n m
ca herba de caderneres, n f sin. compl.
ca herba de canari, n f sin. compl.
ca herba sabonera, n f sin. compl.
ca morró blau, n m sin. compl.
ca morró vermell, n m sin. compl.
ca pic de gallina, n m sin. compl.
ca tinya, n f sin. compl.
ca alfàbrega borda, n f alt. sin.
ca anagall blau, n m alt. sin.
ca anagall de camp, n m alt. sin.
ca anagall vermell, n m alt. sin.
ca anagalls, n m pl alt. sin.
ca borrissol, n m alt. sin.
ca estrellada, n f alt. sin.
ca gallinassa, n f alt. sin.
ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
ca marietes, n f pl alt. sin.
ca mataconills, n m/f alt. sin.
ca moragons, n m pl alt. sin.
ca moragues, n f pl alt. sin.
ca morró, n m alt. sin.
ca morronets, n m pl alt. sin.
ca morrons, n m pl alt. sin.
ca morrons blaus, n m pl alt. sin.
ca morrons vermells, n m pl alt. sin.
ca morruts, n m pl alt. sin.
ca pelosa blava, n f alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca tinya borda, n f alt. sin.
ca borró, n m var. ling.
ca borrons, n m pl var. ling.
ca morage, n f var. ling.
ca murró, n m var. ling.
ca murrons, n m pl var. ling.
ca murrons blaus, n m pl var. ling.
ca murrons vermells, n m pl var. ling.
nc Anagallis arvensis L.

<Botànica > primulàcies>

Nota

Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anagall, n m
ca herba de caderneres, n f sin. compl.
ca herba de canari, n f sin. compl.
ca herba sabonera, n f sin. compl.
ca morró blau, n m sin. compl.
ca morró vermell, n m sin. compl.
ca pic de gallina, n m sin. compl.
ca tinya, n f sin. compl.
ca alfàbrega borda, n f alt. sin.
ca anagall blau, n m alt. sin.
ca anagall de camp, n m alt. sin.
ca anagall vermell, n m alt. sin.
ca anagalls, n m pl alt. sin.
ca borrissol, n m alt. sin.
ca estrellada, n f alt. sin.
ca gallinassa, n f alt. sin.
ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
ca marietes, n f pl alt. sin.
ca mataconills, n m/f alt. sin.
ca moragons, n m pl alt. sin.
ca moragues, n f pl alt. sin.
ca morró, n m alt. sin.
ca morronets, n m pl alt. sin.
ca morrons, n m pl alt. sin.
ca morrons blaus, n m pl alt. sin.
ca morrons vermells, n m pl alt. sin.
ca morruts, n m pl alt. sin.
ca pelosa blava, n f alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca tinya borda, n f alt. sin.
ca borró, n m var. ling.
ca borrons, n m pl var. ling.
ca morage, n f var. ling.
ca murró, n m var. ling.
ca murrons, n m pl var. ling.
ca murrons blaus, n m pl var. ling.
ca murrons vermells, n m pl var. ling.
nc Anagallis arvensis L.

<Botànica > primulàcies>

Nota

Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estafisàgria, n f
ca herba matapolls, n f sin. compl.
ca herba pollera, n f sin. compl.
ca herba pollosa, n f sin. compl.
ca caparra, n f alt. sin.
ca caparràs, n m alt. sin.
ca caparrós, n m alt. sin.
ca esperons, n m pl alt. sin.
ca fabarràs, n m alt. sin.
ca herba de matar polls, n f alt. sin.
ca herba de polls, n f alt. sin.
ca matapoll, n m alt. sin.
ca matapolls, n m pl alt. sin.
ca paparra, n f alt. sin.
ca pelicans, n m pl alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca espuela de cavaller, n f var. ling.
ca estafisagra, n f var. ling.
ca matapoi, n m var. ling.
nc Delphinium staphisagria L.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estafisàgria, n f
ca herba matapolls, n f sin. compl.
ca herba pollera, n f sin. compl.
ca herba pollosa, n f sin. compl.
ca caparra, n f alt. sin.
ca caparràs, n m alt. sin.
ca caparrós, n m alt. sin.
ca esperons, n m pl alt. sin.
ca fabarràs, n m alt. sin.
ca herba de matar polls, n f alt. sin.
ca herba de polls, n f alt. sin.
ca matapoll, n m alt. sin.
ca matapolls, n m pl alt. sin.
ca paparra, n f alt. sin.
ca pelicans, n m pl alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca espuela de cavaller, n f var. ling.
ca estafisagra, n f var. ling.
ca matapoi, n m var. ling.
nc Delphinium staphisagria L.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lliri blau, n m
ca garitjol blau, n m sin. compl.
ca gínjol, n m sin. compl.
ca grejol, n m sin. compl.
ca lliri morat, n m sin. compl.
ca sort, n m sin. compl.
ca assutzena, n f alt. sin.
ca burjol, n m alt. sin.
ca camisoles, n f pl alt. sin.
ca canturell, n m alt. sin.
ca coltell, n m alt. sin.
ca espases de Sant Josep, n f pl alt. sin.
ca flor de burro, n f alt. sin.
ca gatjol, n m alt. sin.
ca gínjol blau, n m alt. sin.
ca lliri, n m alt. sin.
ca lliri comú, n m alt. sin.
ca lliri de Florència, n m alt. sin.
ca lliris, n m pl alt. sin.
ca lliris blaus, n m pl alt. sin.
ca lliris dels marges, n m pl alt. sin.
ca matapoll, n m alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca ull de poll, n m alt. sin.
ca contell, n m var. ling.
ca ganjol, n m var. ling.
ca ganjol blau, n m var. ling.
ca ganjolera, n f var. ling.
ca garitxol blau, n m var. ling.
ca garritxol blau, n m var. ling.
ca ginjol, n m var. ling.
ca ginjol blau, n m var. ling.
ca girablau, n m var. ling.
ca giri blau, n m var. ling.
ca giriblau, n m var. ling.
ca greixol, n m var. ling.
ca greixul, n m var. ling.
ca grèjol, n m var. ling.
ca gresol, n m var. ling.
ca grèsol, n m var. ling.
ca guardiola, n f var. ling.
ca guardiolo, n f var. ling.
ca sords, n m pl var. ling.
ca xili blau, n m var. ling.
ca xoli blau, n m var. ling.
nc Iris germanica L.
nc Iris vulgaris Pohl var. ling.

<Botànica > iridàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lliri blau, n m
ca garitjol blau, n m sin. compl.
ca gínjol, n m sin. compl.
ca grejol, n m sin. compl.
ca lliri morat, n m sin. compl.
ca sort, n m sin. compl.
ca assutzena, n f alt. sin.
ca burjol, n m alt. sin.
ca camisoles, n f pl alt. sin.
ca canturell, n m alt. sin.
ca coltell, n m alt. sin.
ca espases de Sant Josep, n f pl alt. sin.
ca flor de burro, n f alt. sin.
ca gatjol, n m alt. sin.
ca gínjol blau, n m alt. sin.
ca lliri, n m alt. sin.
ca lliri comú, n m alt. sin.
ca lliri de Florència, n m alt. sin.
ca lliris, n m pl alt. sin.
ca lliris blaus, n m pl alt. sin.
ca lliris dels marges, n m pl alt. sin.
ca matapoll, n m alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca ull de poll, n m alt. sin.
ca contell, n m var. ling.
ca ganjol, n m var. ling.
ca ganjol blau, n m var. ling.
ca ganjolera, n f var. ling.
ca garitxol blau, n m var. ling.
ca garritxol blau, n m var. ling.
ca ginjol, n m var. ling.
ca ginjol blau, n m var. ling.
ca girablau, n m var. ling.
ca giri blau, n m var. ling.
ca giriblau, n m var. ling.
ca greixol, n m var. ling.
ca greixul, n m var. ling.
ca grèjol, n m var. ling.
ca gresol, n m var. ling.
ca grèsol, n m var. ling.
ca guardiola, n f var. ling.
ca guardiolo, n f var. ling.
ca sords, n m pl var. ling.
ca xili blau, n m var. ling.
ca xoli blau, n m var. ling.
nc Iris germanica L.
nc Iris vulgaris Pohl var. ling.

<Botànica > iridàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca matapoll, n m
ca baladre bord, n m sin. compl.
ca herba pollera, n f sin. compl.
ca herba pollosa, n f sin. compl.
ca matagallina, n f sin. compl.
ca paparra, n f sin. compl.
ca picapoll, n m sin. compl.
ca tei, n m sin. compl.
ca tell, n m sin. compl.
ca astruc, n m alt. sin.
ca baladre, n m alt. sin.
ca farot, n m alt. sin.
ca herba de poll, n f alt. sin.
ca herba de polls, n f alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca matapeix, n m alt. sin.
ca matapeixos, n m pl alt. sin.
ca matapoll verd, n m alt. sin.
ca matapollera, n f alt. sin.
ca tei de mata, n m alt. sin.
ca tília, n f alt. sin.
ca tintorell, n m alt. sin.
ca mata i pell, n f var. ling.
ca matipoll, n m var. ling.
nc Daphne gnidium L.

<Botànica > timeleàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca matapoll, n m
ca baladre bord, n m sin. compl.
ca herba pollera, n f sin. compl.
ca herba pollosa, n f sin. compl.
ca matagallina, n f sin. compl.
ca paparra, n f sin. compl.
ca picapoll, n m sin. compl.
ca tei, n m sin. compl.
ca tell, n m sin. compl.
ca astruc, n m alt. sin.
ca baladre, n m alt. sin.
ca farot, n m alt. sin.
ca herba de poll, n f alt. sin.
ca herba de polls, n f alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca matapeix, n m alt. sin.
ca matapeixos, n m pl alt. sin.
ca matapoll verd, n m alt. sin.
ca matapollera, n f alt. sin.
ca tei de mata, n m alt. sin.
ca tília, n f alt. sin.
ca tintorell, n m alt. sin.
ca mata i pell, n f var. ling.
ca matipoll, n m var. ling.
nc Daphne gnidium L.

<Botànica > timeleàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca morró, n m
ca borrissol, n m sin. compl.
ca herba cloquera, n f sin. compl.
ca herba d'ocell, n f sin. compl.
ca herba de caderneres, n f sin. compl.
ca herba de canari, n f sin. compl.
ca llapó, n m sin. compl.
ca moralló, n m sin. compl.
ca morro de canari, n m sin. compl.
ca morró de canari, n m sin. compl.
ca picapoll, n m sin. compl.
ca tinya, n f sin. compl.
ca borrissols, n m pl alt. sin.
ca canariera, n f alt. sin.
ca herba de gallina, n f alt. sin.
ca herba gallinera, n f alt. sin.
ca herba ponedora, n f alt. sin.
ca herba saginera, n f alt. sin.
ca llentia d'aigua, n f alt. sin.
ca morró blanc, n m alt. sin.
ca morró ver, n m alt. sin.
ca morrons, n m pl alt. sin.
ca morrons blancs, n m pl alt. sin.
ca morrons de canaris, n m pl alt. sin.
ca morrut, n m alt. sin.
ca morruts, n m pl alt. sin.
ca mos de gallina, n m alt. sin.
ca mossegada de gallina, n f alt. sin.
ca ocellera, n f alt. sin.
ca pardalera, n f alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca pic de gallina, n m alt. sin.
ca picagallina, n m/f alt. sin.
ca rabiosa, n f alt. sin.
ca saginera, n f alt. sin.
ca tinyarra de mur, n f alt. sin.
ca zitzània, n f alt. sin.
ca borrossol, n m var. ling.
ca burrissol, n m var. ling.
ca herba pudína, n f var. ling.
ca llentia d'aigüia, n f var. ling.
ca morro, n m var. ling.
ca murrons, n m pl var. ling.
ca murrons blancs, n m pl var. ling.
ca murrons de canaris, n m pl var. ling.
nc Stellaria media (L.) Vill.

<Botànica > cariofil·làcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca morró, n m
ca borrissol, n m sin. compl.
ca herba cloquera, n f sin. compl.
ca herba d'ocell, n f sin. compl.
ca herba de caderneres, n f sin. compl.
ca herba de canari, n f sin. compl.
ca llapó, n m sin. compl.
ca moralló, n m sin. compl.
ca morro de canari, n m sin. compl.
ca morró de canari, n m sin. compl.
ca picapoll, n m sin. compl.
ca tinya, n f sin. compl.
ca borrissols, n m pl alt. sin.
ca canariera, n f alt. sin.
ca herba de gallina, n f alt. sin.
ca herba gallinera, n f alt. sin.
ca herba ponedora, n f alt. sin.
ca herba saginera, n f alt. sin.
ca llentia d'aigua, n f alt. sin.
ca morró blanc, n m alt. sin.
ca morró ver, n m alt. sin.
ca morrons, n m pl alt. sin.
ca morrons blancs, n m pl alt. sin.
ca morrons de canaris, n m pl alt. sin.
ca morrut, n m alt. sin.
ca morruts, n m pl alt. sin.
ca mos de gallina, n m alt. sin.
ca mossegada de gallina, n f alt. sin.
ca ocellera, n f alt. sin.
ca pardalera, n f alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca pic de gallina, n m alt. sin.
ca picagallina, n m/f alt. sin.
ca rabiosa, n f alt. sin.
ca saginera, n f alt. sin.
ca tinyarra de mur, n f alt. sin.
ca zitzània, n f alt. sin.
ca borrossol, n m var. ling.
ca burrissol, n m var. ling.
ca herba pudína, n f var. ling.
ca llentia d'aigüia, n f var. ling.
ca morro, n m var. ling.
ca murrons, n m pl var. ling.
ca murrons blancs, n m pl var. ling.
ca murrons de canaris, n m pl var. ling.
nc Stellaria media (L.) Vill.

<Botànica > cariofil·làcies>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "picapoll" dentro de todas las áreas temáticas

Nota

Nota