Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "pintoresc" dentro de todas las áreas temáticas

càncer per anilines càncer per anilines

<Oncologia i radioteràpia>, <Urologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  càncer per anilines, n m
  • ca  càncer dels tintorers, n m sin. compl.

<Oncologia i radioteràpia>, <Urologia>

Definición
Carcinoma de cèl·lules transicionals de la bufeta observat en obrers que treballen amb colorants d'anilina, particularment benzidina i betanaftilamina.
còlic saturní còlic saturní

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Disciplines de suport > Química>, <Toxicologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  còlic saturní, n m
  • ca  còlic de Devonshire, n m sin. compl.
  • ca  còlic dels pintors, n m sin. compl.
  • ca  còlic sec, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Disciplines de suport > Química>, <Toxicologia>

Definición
Dolor abdominal agut acompanyat de vòmits alimentaris, acompanyat de restrenyiment, que apareix en casos greus d'intoxicació per plom.
endrapallengües endrapallengües

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  endrapallengües, n m/f
  • ca  grejolera, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  llengüetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pega, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  rúbia tintòria, n f alt. sin.
  • ca  rubiatet (arrel), n m alt. sin.
  • ca  tintorera, n f alt. sin.
  • ca  greixolera, n f var. ling.
  • ca  greixonera, n f var. ling.
  • ca  rúbia tintòrea, n f var. ling.
  • nc  Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs

<Botànica > rubiàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  galda, n f
  • ca  gavarró, n m sin. compl.
  • ca  herba de la galda, n f sin. compl.
  • ca  herba llanera, n f sin. compl.
  • ca  bufadors, n m pl alt. sin.
  • ca  disciplinant, n m alt. sin.
  • ca  galda de tintorers, n f alt. sin.
  • ca  gandalla, n f alt. sin.
  • ca  lliri de tintorers, n m alt. sin.
  • ca  palleta, n f alt. sin.
  • ca  pallola, n f alt. sin.
  • ca  disciplinat, n m var. ling.
  • ca  gabarró, n m var. ling.
  • ca  galsa, n f var. ling.
  • ca  galza, n f var. ling.
  • ca  gandia, n f var. ling.
  • ca  gauda, n f var. ling.
  • ca  guala, n f var. ling.
  • ca  gualda, n f var. ling.
  • ca  herba de la gauda, n f var. ling.
  • ca  paiola, n f var. ling.
  • nc  Reseda luteola L. subsp. luteola

<Botànica > resedàcies>

garnatxa tintorera garnatxa tintorera

<Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves>, <Vinificació. Enologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  garnatxa tintorera, n m/f
  • ca  tintorera, n m/f sin. compl.
  • es  alicante bouschet, n m
  • es  garnacha tintorera, n f
  • es  negral, n m
  • fr  alicante bouschet, n m
  • fr  teinturier, n m
  • en  Alicante Bouschet, n

<Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves>, <Vinificació. Enologia>

Definición
Vi elaborat amb raïm garnatxa tintorera, amb molt de cos i de color molt intens.

Nota

  • 1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
garnatxa tintorera garnatxa tintorera

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  garnatxa tintorera, n m/f
  • ca  tintorera, n m/f sin. compl.
  • es  alicante bouschet, n m
  • es  garnacha tintorera, n f
  • es  negral, n m
  • fr  alicante bouschet, n m
  • fr  teinturier, n m
  • en  Alicante Bouschet, n

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definición
Cep resultat d'un encreuament de garnatxa negra i petit bouschet.

Nota

  • 1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
garnatxa tintorera garnatxa tintorera

<Vinificació. Enologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  garnatxa tintorera, n m/f
  • ca  tintorera, n m/f sin. compl.
  • es  alicante bouschet, n m
  • es  garnacha tintorera, n f
  • es  negral, n m
  • fr  alicante bouschet, n m
  • fr  teinturier, n m
  • en  Alicante Bouschet, n

<Vinificació. Enologia>

Definición
Raïm negre produït pel cep garnatxa tintorera, de maduració primerenca, menut i amb els grans mitjans, esfèrics, de color negre intens i amb la polpa també negra.

Nota

  • 1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
garnatxa tintorera garnatxa tintorera

<Agricultura > Vitivinicultura>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la vitivinicultura [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/219>

  • ca  garnatxa tintorera, n m/f
  • ca  tintorera, n m/f sin. compl.
  • es  alicante bouschet, n m
  • es  garnacha tintorera, n f
  • es  negral, n m
  • fr  alicante bouschet, n m
  • fr  teinturier, n m
  • en  Alicante Bouschet, n

<Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra>

Definición
1. Cep resultat d'un encreuament de garnatxa negra i petit bouschet.
2. Raïm negre produït pel cep garnatxa tintorera, de maduració primerenca, menut i amb els grans mitjans, esfèrics, de color negre intens i amb la polpa també negra.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa tintorera, amb molt de cos i de color molt intens.

Nota

  • 1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
  • Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació garnatxa tintorera i el sinònim complementari tintorera pels motius següents:

    ·garnatxa tintorera és la forma que s'utilitza en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i, segons els especialistes, és la denominació més freqüent d'aquesta varietat;

    ·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

    ·la forma tintorera, reducció del nom complet garnatxa tintorera, també es documenta en obres de referència;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes alacant i alicant, procedents, segurament, de alicante bouschet, denominació d'aquesta varietat en altres llengües, perquè, segons mostren les obres consultades i segons asseguren també els especialistes, no tenen gaire ús en català; es consideren, per tant, formes innecessàries.

    Tampoc té ús ni es documenta enlloc la forma lledoner tintorer, que es podria deduir del nom d'altres garnatxes (lledoner blanc, lledoner negre, lledoner pelut, etc.), i per aquest motiu no s'ha recollit com a sinònim de garnatxa tintorera.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
garnatxa tintorera garnatxa tintorera

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  garnatxa tintorera, n m/f
  • ca  tintorera, n m/f sin. compl.
  • es  alicante bouschet, n m
  • es  garnacha tintorera, n f
  • es  negral, n m
  • fr  alicante bouschet, n m
  • fr  teinturier, n m
  • en  Alicante Bouschet, n

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definición
Raïm negre produït pel cep garnatxa tintorera, de maduració primerenca, menut i amb els grans mitjans, esfèrics, de color negre intens i amb la polpa també negra.

Nota

  • 1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gat, n m
  • ca  gat de mar, n m sin. compl.
  • ca  gat marí, n m sin. compl.
  • ca  gat ver, n m sin. compl.
  • ca  gatet, n m sin. compl.
  • ca  gató, n m sin. compl.
  • ca  gatvaire, n m sin. compl.
  • ca  mussola, n f sin. compl.
  • ca  peix gat, n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  pintada, n f sin. compl.
  • ca  gal-vaire, n m var. ling.
  • ca  gat baire, n m var. ling.
  • ca  gatò, n m var. ling.
  • ca  pinta rotja, n f var. ling.
  • ca  pintarosa, n f var. ling.
  • ca  pintarossa, n f var. ling.
  • ca  pintarroja, n f var. ling.
  • nc  Scyliorhinus canicula
  • nc  Sciliorhinus canicula var. ling.
  • nc  Scylliorhinus canicula var. ling.
  • nc  Scyllium canicula var. ling.
  • nc  Scyllium canícula var. ling.
  • nc  Scyllum canicula var. ling.
  • nc  Squalus canicula var. ling.
  • es  lija, n f
  • es  pintarroja, n m
  • es  tollo, n m
  • fr  petite roussette
  • en  smallspotted catshark

<Taurons > Esciliorínids>