Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "pitxell" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aspre, n m
  • ca  perxell, n m
  • es  rodrigón
  • es  tutor

<Construcció > Urbanisme>

Definición
Pal, canya, plantat a terra per a sostenir arbres tendres i plantes enfiladisses.
aspre aspre

<Jardineria. Paisatgisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  aspre, n m
  • ca  perxell, n m
  • es  rodriga, n f
  • es  rodrigón, n m
  • es  tutor, n m

<Jardineria. Paisatgisme>

Definición
Suport, generalment un pal o una canya, que es clava a terra per a sostenir plantes enfiladisses o bé arbres, palmeres, arbusts o plantes arborescents en creixement o acabats de plantar o trasplantar.
bastiment de pitxolí bastiment de pitxolí

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  bastiment de pitxolí, n m
  • es  marco de picholí

<Fusteria > Construccions > Bastiments>

Definición
Bastiment de 10 cm de gruix que coincideix amb el gruix de la paret de l'obertura que emmarca.

Nota

  • Un pitxolí és un maó de 10 cm d'ample que, col·locat de pla, s'utilitza per a construir parets de 10 cm de gruix.
bastiment de pitxolí bastiment de pitxolí

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  bastiment de pitxolí, n m
  • es  marco de picholí, n m
  • fr  chambranle, n m
  • eu  adreilu txikizko marko, n

<Fusteria > Construccions>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  BIP, n f pl
  • ca  bandes intercalades per píxels, n f pl sin. compl.
  • es  BIP
  • es  bandas intercaladas por píxeles sin. compl.
  • en  BIP
  • en  band interleaved by pixel sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Models de dades i formats>

Definición
Format d'imatges en el qual cada línia de la imatge és emmagatzemada de manera seqüencial, enregistrant el primer píxel per a totes les bandes després el segon píxel per a totes les bandes, etc.

Per exemple, la primera línia d'una imatge de tres bandes estaria emmagatzemada com: p1b1, p1b2, p1b3, p2b1, p2b2, p2b3, on p1b1 indica píxel 1 de la banda 1, p1b2 indica píxel 1 de la banda 2, etc. Malgrat que va ser proposat per a obtenir un accés de màxima velocitat en dispositius d'accés seqüencial (com una CCT) a totes les dades d'un píxel (per tal com aquestes estan físicament de costat al fitxer), i així dur a terme més àgilment processos de classificació per píxel, actualment és un format relativament poc usat, excepte per a imatges de només 3 bandes (RGB) on, per rapidesa de visualització, és la norma.

BIP és l'acrònim de band interleaved by pixel ('bandes intercalades per píxels').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
BIP BIP

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  BIP, n f pl
  • ca  bandes intercalades per píxels, n f pl sin. compl.
  • es  BIP
  • es  bandas intercaladas por píxeles sin. compl.
  • en  BIP
  • en  band interleaved by pixel sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Models de dades i formats>

Definición
Format d'imatges en el qual cada línia de la imatge és emmagatzemada de manera seqüencial, enregistrant el primer píxel per a totes les bandes després el segon píxel per a totes les bandes, etc.

Per exemple, la primera línia d'una imatge de tres bandes estaria emmagatzemada com: p1b1, p1b2, p1b3, p2b1, p2b2, p2b3, on p1b1 indica píxel 1 de la banda 1, p1b2 indica píxel 1 de la banda 2, etc. Malgrat que va ser proposat per a obtenir un accés de màxima velocitat en dispositius d'accés seqüencial (com una CCT) a totes les dades d'un píxel (per tal com aquestes estan físicament de costat al fitxer), i així dur a terme més àgilment processos de classificació per píxel, actualment és un format relativament poc usat, excepte per a imatges de només 3 bandes (RGB) on, per rapidesa de visualització, és la norma.

BIP és l'acrònim de band interleaved by pixel ('bandes intercalades per píxels').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
BIP BIP

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  BIP, n f pl
  • ca  bandes intercalades per píxels, n f pl sin. compl.
  • es  BIP
  • es  bandas intercaladas por píxeles sin. compl.
  • en  BIP
  • en  band interleaved by pixel sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Models de dades i formats>

Definición
Format d'imatges en el qual cada línia de la imatge és emmagatzemada de manera seqüencial, enregistrant el primer píxel per a totes les bandes després el segon píxel per a totes les bandes, etc.

Per exemple, la primera línia d'una imatge de tres bandes estaria emmagatzemada com: p1b1, p1b2, p1b3, p2b1, p2b2, p2b3, on p1b1 indica píxel 1 de la banda 1, p1b2 indica píxel 1 de la banda 2, etc. Malgrat que va ser proposat per a obtenir un accés de màxima velocitat en dispositius d'accés seqüencial (com una CCT) a totes les dades d'un píxel (per tal com aquestes estan físicament de costat al fitxer), i així dur a terme més àgilment processos de classificació per píxel, actualment és un format relativament poc usat, excepte per a imatges de només 3 bandes (RGB) on, per rapidesa de visualització, és la norma.

BIP és l'acrònim de band interleaved by pixel ('bandes intercalades per píxels').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja, n f
  • ca  botja bovera, n f alt. sin.
  • ca  botja pansera, n f alt. sin.
  • ca  botja rossa, n f alt. sin.
  • ca  donzell salvatge, n m alt. sin.
  • ca  herba escaldadora, n f alt. sin.
  • ca  herba pansera, n f alt. sin.
  • ca  herba platera, n f alt. sin.
  • ca  llemenosa, n f alt. sin.
  • ca  llemenoses, n f pl alt. sin.
  • ca  pinzell, n m alt. sin.
  • ca  platera, n f alt. sin.
  • ca  boja pansera, n f var. ling.
  • ca  botja bobera, n f var. ling.
  • ca  herba escaldaora, n f var. ling.
  • ca  llemanosa, n f var. ling.
  • nc  Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (J. Gay ex Besser.) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Artemisia glutinosa J. Gay ex Besser. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja, n f
  • ca  botja bovera, n f alt. sin.
  • ca  botja pansera, n f alt. sin.
  • ca  botja rossa, n f alt. sin.
  • ca  donzell salvatge, n m alt. sin.
  • ca  herba escaldadora, n f alt. sin.
  • ca  herba pansera, n f alt. sin.
  • ca  herba platera, n f alt. sin.
  • ca  llemenosa, n f alt. sin.
  • ca  llemenoses, n f pl alt. sin.
  • ca  pinzell, n m alt. sin.
  • ca  platera, n f alt. sin.
  • ca  boja pansera, n f var. ling.
  • ca  botja bobera, n f var. ling.
  • ca  herba escaldaora, n f var. ling.
  • ca  llemanosa, n f var. ling.
  • nc  Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (J. Gay ex Besser.) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Artemisia glutinosa J. Gay ex Besser. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

bull terrier bull terrier

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: companyia>, <Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: guarda>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bull terrier
  • ca  pit bull terrier
  • es  bull terrier
  • es  pit bull terrier
  • fr  bull terrier
  • fr  pit-bull terrier
  • en  Bull Terrier
  • en  Bullterrier
  • en  pit bullterrier
  • en  Staffordshire bullterrier
  • en  Staffordshire terrier

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: companyia>, <Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: guarda>