Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "poda" dentro de todas las áreas temáticas
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca got | goda, n m, f
- es godo | goda, n m, f
<Història del dret>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca maçaner, n m
- ca maçana (fruit), n f alt. sin.
- ca maçanera, n f alt. sin.
- ca mançana (fruit), n f alt. sin.
- ca mançanera, n f alt. sin.
- ca poma, n f alt. sin.
- ca poma (fruit), n f alt. sin.
- ca pomer, n m alt. sin.
- ca pomera, n f alt. sin.
- ca pomera comuna, n f alt. sin.
- ca pomes, n f pl alt. sin.
- ca pomera comú, n f var. ling.
- nc Pyrus malus L.
- nc Malus communis Lam. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca maçaner, n m
- ca maçana (fruit), n f alt. sin.
- ca maçanera, n f alt. sin.
- ca mançana (fruit), n f alt. sin.
- ca mançanera, n f alt. sin.
- ca poma, n f alt. sin.
- ca poma (fruit), n f alt. sin.
- ca pomer, n m alt. sin.
- ca pomera, n f alt. sin.
- ca pomera comuna, n f alt. sin.
- ca pomes, n f pl alt. sin.
- ca pomera comú, n f var. ling.
- nc Pyrus malus L.
- nc Malus communis Lam. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca matriu DAFO, n f
- es matriz DAFO
- es matriz FODA
- fr matrice AFOM
- fr matrice FFPM
- en SWOT matrix
- en TOWS matrix
<Empresa>
Definición
Nota
- La sigla DAFO correspon als mots debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
- La matriu DAFO es fa a partir d'una anàlisi DAFO.
<Empresa > Administració i direcció d'empreses > Planificació estratègica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de la planificació estratègica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2005. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/35/>
- ca matriu DAFO, n f
- es matriz DAFO
- es matriz FODA
- fr matrice AFOM
- fr matrice FFPM
- en SWOT matrix
- en TOWS matrix
<Empresa > Administració i direcció d'empreses > Planificació estratègica>
Definición
Nota
- DAFO és la sigla corresponent als mots debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats. La matriu DAFO es fa a partir d'una anàlisi DAFO.
<TIC > Àmbit: Política i administració>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica de l'administració electrònica i els processos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/170/>
- ca matriu DAFO, n f
- es matriz DAFO
- es matriz FODA
- fr matrice AFOM
- fr matrice FFPM
- en SWOT matrix
- en TOWS matrix
<Administració electrònica i processos > Qualitat i planificació estratègica>
Definición
Nota
- 1. DAFO és la sigla corresponent a debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
- 2. La matriu DAFO es fa a partir d'una anàlisi DAFO.
<Dret > Dret administratiu > Administració electrònica. Processos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica de l'administració electrònica i els processos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/170/>
- ca matriu DAFO, n f
- es matriz DAFO
- es matriz FODA
- fr matrice AFOM
- fr matrice FFPM
- en SWOT matrix
- en TOWS matrix
<Administració electrònica i processos > Qualitat i planificació estratègica>
Definición
Nota
- 1. DAFO és la sigla corresponent a debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
- 2. La matriu DAFO es fa a partir d'una anàlisi DAFO.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca melgó d'estormia, n m
- ca roda, n f sin. compl.
- ca acordions, n m pl alt. sin.
- ca borró, n m alt. sin.
- ca melgó, n m alt. sin.
- ca melgó d'acordions, n m alt. sin.
- ca melgó de rodes, n m alt. sin.
- ca rodes, n f pl alt. sin.
- ca trèvol d'estormia, n m alt. sin.
- ca trèvol de fulla grossa, n m alt. sin.
- ca trèvol de llapassa, n m alt. sin.
- ca trèvol de rodet, n m alt. sin.
- ca trèvol d'esturmia, n m var. ling.
- ca trèvol de llepassa, n m var. ling.
- nc Medicago orbicularis (L.) Bartal.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca melgó d'estormia, n m
- ca roda, n f sin. compl.
- ca acordions, n m pl alt. sin.
- ca borró, n m alt. sin.
- ca melgó, n m alt. sin.
- ca melgó d'acordions, n m alt. sin.
- ca melgó de rodes, n m alt. sin.
- ca rodes, n f pl alt. sin.
- ca trèvol d'estormia, n m alt. sin.
- ca trèvol de fulla grossa, n m alt. sin.
- ca trèvol de llapassa, n m alt. sin.
- ca trèvol de rodet, n m alt. sin.
- ca trèvol d'esturmia, n m var. ling.
- ca trèvol de llepassa, n m var. ling.
- nc Medicago orbicularis (L.) Bartal.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca moda, n f
- es moda
- fr mode
- en fashion
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>