Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "poda" dentro de todas las áreas temáticas

got | goda got | goda

<Història del dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  got | goda, n m, f
  • es  godo | goda, n m, f

<Història del dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maçaner, n m
  • ca  maçana (fruit), n f alt. sin.
  • ca  maçanera, n f alt. sin.
  • ca  mançana (fruit), n f alt. sin.
  • ca  mançanera, n f alt. sin.
  • ca  poma, n f alt. sin.
  • ca  poma (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pomer, n m alt. sin.
  • ca  pomera, n f alt. sin.
  • ca  pomera comuna, n f alt. sin.
  • ca  pomes, n f pl alt. sin.
  • ca  pomera comú, n f var. ling.
  • nc  Pyrus malus L.
  • nc  Malus communis Lam. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

maçaner maçaner

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maçaner, n m
  • ca  maçana (fruit), n f alt. sin.
  • ca  maçanera, n f alt. sin.
  • ca  mançana (fruit), n f alt. sin.
  • ca  mançanera, n f alt. sin.
  • ca  poma, n f alt. sin.
  • ca  poma (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pomer, n m alt. sin.
  • ca  pomera, n f alt. sin.
  • ca  pomera comuna, n f alt. sin.
  • ca  pomes, n f pl alt. sin.
  • ca  pomera comú, n f var. ling.
  • nc  Pyrus malus L.
  • nc  Malus communis Lam. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  matriu DAFO, n f
  • es  matriz DAFO
  • es  matriz FODA
  • fr  matrice AFOM
  • fr  matrice FFPM
  • en  SWOT matrix
  • en  TOWS matrix

<Empresa>

Definición
Matriu en què s'encreuen les valoracions de les fortaleses i debilitats d'una organització amb les valoracions de les oportunitats i amenaces que pot plantejar l'entorn, que s'utilitza com a eina per a ajudar en la tria de les estratègies i les actuacions més adequades per a assolir la missió.

Nota

  • La sigla DAFO correspon als mots debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
  • La matriu DAFO es fa a partir d'una anàlisi DAFO.
matriu DAFO matriu DAFO

<Empresa > Administració i direcció d'empreses > Planificació estratègica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de la planificació estratègica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2005. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/35/>

  • ca  matriu DAFO, n f
  • es  matriz DAFO
  • es  matriz FODA
  • fr  matrice AFOM
  • fr  matrice FFPM
  • en  SWOT matrix
  • en  TOWS matrix

<Empresa > Administració i direcció d'empreses > Planificació estratègica>

Definición
Matriu en què s'encreuen les valoracions de les fortaleses i debilitats d'una organització amb les valoracions de les oportunitats i amenaces que pot plantejar l'entorn, que s'utilitza com a eina per a ajudar en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per a assolir la missió.

Nota

  • DAFO és la sigla corresponent als mots debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats. La matriu DAFO es fa a partir d'una anàlisi DAFO.
matriu DAFO matriu DAFO

<TIC > Àmbit: Política i administració>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica de l'administració electrònica i els processos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/170/>

  • ca  matriu DAFO, n f
  • es  matriz DAFO
  • es  matriz FODA
  • fr  matrice AFOM
  • fr  matrice FFPM
  • en  SWOT matrix
  • en  TOWS matrix

<Administració electrònica i processos > Qualitat i planificació estratègica>

Definición
Matriu en què s'encreuen les valoracions de les fortaleses i debilitats d'una organització amb les valoracions de les oportunitats i amenaces que pot plantejar l'entorn, que s'utilitza com a eina per a ajudar en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per a assolir la missió.

Nota

  • 1. DAFO és la sigla corresponent a debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
  • 2. La matriu DAFO es fa a partir d'una anàlisi DAFO.
matriu DAFO matriu DAFO

<Dret > Dret administratiu > Administració electrònica. Processos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica de l'administració electrònica i els processos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/170/>

  • ca  matriu DAFO, n f
  • es  matriz DAFO
  • es  matriz FODA
  • fr  matrice AFOM
  • fr  matrice FFPM
  • en  SWOT matrix
  • en  TOWS matrix

<Administració electrònica i processos > Qualitat i planificació estratègica>

Definición
Matriu en què s'encreuen les valoracions de les fortaleses i debilitats d'una organització amb les valoracions de les oportunitats i amenaces que pot plantejar l'entorn, que s'utilitza com a eina per a ajudar en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per a assolir la missió.

Nota

  • 1. DAFO és la sigla corresponent a debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
  • 2. La matriu DAFO es fa a partir d'una anàlisi DAFO.
melgó d'estormia melgó d'estormia

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  melgó d'estormia, n m
  • ca  roda, n f sin. compl.
  • ca  acordions, n m pl alt. sin.
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melgó d'acordions, n m alt. sin.
  • ca  melgó de rodes, n m alt. sin.
  • ca  rodes, n f pl alt. sin.
  • ca  trèvol d'estormia, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de fulla grossa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de rodet, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'esturmia, n m var. ling.
  • ca  trèvol de llepassa, n m var. ling.
  • nc  Medicago orbicularis (L.) Bartal.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

melgó d'estormia melgó d'estormia

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  melgó d'estormia, n m
  • ca  roda, n f sin. compl.
  • ca  acordions, n m pl alt. sin.
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melgó d'acordions, n m alt. sin.
  • ca  melgó de rodes, n m alt. sin.
  • ca  rodes, n f pl alt. sin.
  • ca  trèvol d'estormia, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de fulla grossa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de rodet, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'esturmia, n m var. ling.
  • ca  trèvol de llepassa, n m var. ling.
  • nc  Medicago orbicularis (L.) Bartal.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

moda moda

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  moda, n f
  • es  moda
  • fr  mode
  • en  fashion

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definición
Ús social que condiciona la indumentària segons unes normes preestablertes que varien d'acord amb l'època i la civilització.