Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "por" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI Règim verbal de litigar 0 CRITERI Règim verbal de litigar

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI Règim verbal de litigar
  • es  litigar, v tr
  • es  litigar [por], v prep
  • it  litigare, v tr
  • it  litigare [per], v prep
  • pt  litigar, v tr/prep
  • la  litigare, v intr

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definición
Es consideren igualment adequats per a litigar dos règims verbals: d'una banda, el règim transitiu, amb un complement directe, que recull el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans; de l'altra, un règim preposicional, amb un complement introduït per una preposició.

Els motius de l'afegiment d'aquest segon règim preposicional al règim transitiu recollit en els diccionaris de referència són els següents:
(1) L'ús preposicional té una àmplia documentació en contextos equivalents a l'ús transitiu.
(2) És un verb semànticament i formalment paral·lel a pledejar, que ja està recollit com a verb amb complement directe (per exemple, pledejar una herència) o bé amb complement preposicional (per exemple, pledejar per una herència) en el diccionari normatiu de l'IEC i en el Vocabulari de dret penal i penitenciari del TERMCAT, i com a verb amb complement directe i sense en el GDLC i en el DCVB. (Pel que fa a la semàntica, tots aquests diccionaris defineixen litigar per sinonímia amb pledejar; pel que fa a la forma, pledejar és un mot patrimonial format sobre plet, i litigar, un cultisme format sobre lis litis, 'plet'.)
(2) El DCVB ja recull litigar com un verb no transitiu, amb un exemple de complement preposicional ("Guart-se no'l mogua | hauer treball qui de tals fets litigua").
(3) Es documenta el doble règim transitiu i preposicional en les altres llengües romàniques amb verbs derivats del llatí litigare, encara que els diccionaris de referència respectius ho reflecteixin de manera desigual.
Ex.: (castellà) litigar una herencia, litigar por una herencia; (italià) litigare un terreno, litigare per un risarcimento di danni; (portuguès) litigar uma nova apelação, litigar pela indenização.

En els usos preposicionals acceptats, litigar regeix habitualment les preposicions per i contra.

El verb litigar , o el sinònim pledejar, fa referència a l'acció de disputar en un judici sobre alguna cosa.
0 CRITERI Règim verbal de litigar 0 CRITERI Règim verbal de litigar

<Dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI Règim verbal de litigar
  • es  litigar, v tr
  • es  litigar [por], v prep
  • it  litigare, v tr
  • it  litigare [per], v prep
  • pt  litigar, v tr/prep
  • la  litigare, v intr

<Dret > Dret penal i penitenciari>

Definición
Es consideren igualment adequats per a litigar dos règims verbals: d'una banda, el règim transitiu, amb un complement directe, que recull el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans; de l'altra, un règim preposicional, amb un complement introduït per una preposició.

Els motius de l'afegiment d'aquest segon règim preposicional al règim transitiu recollit en els diccionaris de referència són els següents:
(1) L'ús preposicional té una àmplia documentació en contextos equivalents a l'ús transitiu.
(2) És un verb semànticament i formalment paral·lel a pledejar, que ja està recollit com a verb amb complement directe (per exemple, pledejar una herència) o bé amb complement preposicional (per exemple, pledejar per una herència) en el diccionari normatiu de l'IEC i en el Vocabulari de dret penal i penitenciari del TERMCAT, i com a verb amb complement directe i sense en el GDLC i en el DCVB. (Pel que fa a la semàntica, tots aquests diccionaris defineixen litigar per sinonímia amb pledejar; pel que fa a la forma, pledejar és un mot patrimonial format sobre plet, i litigar, un cultisme format sobre lis litis, 'plet'.)
(2) El DCVB ja recull litigar com un verb no transitiu, amb un exemple de complement preposicional ("Guart-se no'l mogua | hauer treball qui de tals fets litigua").
(3) Es documenta el doble règim transitiu i preposicional en les altres llengües romàniques amb verbs derivats del llatí litigare, encara que els diccionaris de referència respectius ho reflecteixin de manera desigual.
Ex.: (castellà) litigar una herencia, litigar por una herencia; (italià) litigare un terreno, litigare per un risarcimento di danni; (portuguès) litigar uma nova apelação, litigar pela indenização.

En els usos preposicionals acceptats, litigar regeix habitualment les preposicions per i contra.

El verb litigar , o el sinònim pledejar, fa referència a l'acció de disputar en un judici sobre alguna cosa.
a l'engròs a l'engròs

<Economia > Comerç>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  a l'engròs, adj
  • ca  majorista, adj
  • ca  al major, adj sin. compl.
  • ca  en gros, adj sin. compl.
  • es  al por mayor, adj
  • es  mayorista, adj
  • fr  de gros, adj
  • en  wholesale, adj

<Economia > Comerç>

Definición
Relatiu a l'adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre'ls als minoristes.
a la bestreta a la bestreta

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  a la bestreta, adj
  • ca  a compte, adj sin. compl.
  • es  a cuenta
  • es  por adelantado
  • fr  a compte
  • fr  en avance
  • en  in advance
  • en  on account

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>

a la bestreta a la bestreta

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a la bestreta
  • es  por adelantado
  • es  por anticipado
  • fr  à l'avance
  • fr  d'avance
  • en  pay in advance

<Enginyeria forestal>

a simili a simili

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  a simili, adj
  • la  a pari, adj sin. compl.
  • ca  per analogia, adj
  • ca  per semblança, adj
  • es  a pari, adj
  • es  a simili, adj
  • es  por analogía, adj
  • es  por semejanza, adj
  • es  por uno semejante, adj

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definición
Significat literal: Per similitud.

Nota

  • Locució emprada per a fer referència a l'argument fonamentat en raons de similitud i d'igualtat o analogia entre el fet proposat i el que se'n conclou.
    Exemple: L'argumentació a simili es basa en l'analogia, i és acollida pel Codi civil en l'article 4.1.
actiu ponderat per risc actiu ponderat per risc

<Economia > Finances>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  actiu ponderat per risc, n m
  • ca  APR, n m sigla
  • es  activo ponderado por riesgo, n m
  • es  activo por riesgo ponderado, n m
  • es  APR, n m sigla
  • fr  actif à risque pondéré, n m
  • fr  actif pondéré par le risque, n m
  • fr  APR, n m sigla
  • en  risk-weighted asset, n
  • en  RWA, n

<Economia > Finances>

Definición
Quantitat mínima de capital que un banc o una altra institució financera ha de tenir per tal de reduir el risc d'insolvència.
actualització aèria actualització aèria

<Informàtica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  actualització aèria, n f
  • es  actualización OTA
  • es  actualización por antena
  • en  OTA update
  • en  over the air update
  • en  over-the-air update

<Informàtica>

Definición
Actualització del programari d'un receptor de televisió digital terrestre per mitjà d'ones radioelèctriques.
ad cautelam ad cautelam

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  ad cautelam, adv
  • ca  com a prevenció, adv
  • ca  per prevenció, adv
  • ca  per prudència, adv
  • es  ad cautelam, adv
  • es  para cautela, adv
  • es  por prevención, adv
  • es  por prudencia, adv

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definición
Significat literal: Per cautela.

Nota

  • Expressió jurídica que fa referència a qualsevol recurs o clàusula introduïda en un text a fi de prevenir una interpretació diferent a la voluntat de qui atorga l'escrit.
    Exemple: Tenint en compte que la llei invocada només innova aquest aspecte però no desplaça la normativa general sobre funció publica que atribueix al conseller de Governació i Relacions Institucionals la competència per convocar els processos de selecció de funcionaris, ad cautelamtambé li va atribuir l'exercici de qualsevol altra competència que es pogués entendre reservada al Govern per la Llei 31/2002.
    També és possible l'ús adjectiu d'aquesta locució.
    Exemple: Una clàusula ad cautelam.
afartament compulsiu afartament compulsiu

<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  afartament compulsiu, n m
  • es  trastorno por atracón
  • fr  hyperphagie boulimique
  • it  disturbo da alimentazione incontrollata
  • en  binge eating disorder
  • en  compulsive overeating
  • en  BED sigla

<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

Definición
Trastorn de la conducta alimentària caracteritzat per la presència d'episodis recurrents d'ingestió excessiva, descontrolada i ràpida d'aliments, els quals provoquen en la persona afectada sentiment de culpa i problemes de sobrepès.

Nota

  • Les persones que pateixen aquest trastorn, contràriament a les que pateixen bulímia nerviosa, no duen a terme accions compensatòries destinades a prevenir l'augment de pes.