Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "privatiu" dentro de todas las áreas temáticas

ús privatiu ús privatiu

<Dret > Dret administratiu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  ús privatiu, n m
  • es  uso privativo, n m

<Dret administratiu > Béns de l'Administració>

Definición
Ús d'una part del domini públic per un particular, que limita o exclou la possibilitat que el facin servir altres persones.

Nota

  • L'ús privatiu del domini públic requereix una llicència atorgada per una administració pública.
bé privatiu bé privatiu

<Dret > Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  bé privatiu, n m
  • es  bien privativo

<Dret civil > Dret de família>

Definición
Bé que pertany exclusivament a un dels cònjuges.
diputat privatiu | diputada privativa diputat privatiu | diputada privativa

<Història del dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  diputat privatiu | diputada privativa, n m, f

<Història del dret>

Definición
V.: diputat local n m/f

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
dret patrimonial de l'Administració pública dret patrimonial de l'Administració pública

<Dret > Dret administratiu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  dret patrimonial de l'Administració pública, n m
  • ca  dret de domini privat de l'Administració pública, n m sin. compl.
  • ca  dret privatiu de l'Administració pública, n m sin. compl.
  • es  derecho de dominio privado de la Administración pública, n m
  • es  derecho patrimonial de la Administración pública, n m
  • es  derecho privativo de la Administración pública, n m

<Dret administratiu > Béns de l'Administració>

Definición
Dret de titularitat d'una administració pública sobre un bé patrimonial.
privatiu | privativa privatiu | privativa

<Dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  privatiu | privativa, adj
  • es  privativo | privativa

<Dret>

Definición
Que és exclusiu o bé propi i peculiar d'una persona o d'una cosa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'objecte del contracte és la concessió administrativa per a l'ús privatiu d'un local propietat de l'Ajuntament de Barcelona.
privilegi privatiu privilegi privatiu

<Història del dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  privilegi privatiu, n m
  • es  privilegio privativo

<Història del dret>

Definición
Dret exclusiu que tenien els senyors feudals de dirimir les causes dels seus vassalls.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
regne privatiu regne privatiu

<Història del dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  regne privatiu, n m
  • es  reino privativo, n m

<Història del dret>