Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "prov��ncia" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI Manlleus (1): Generalitats 0 CRITERI Manlleus (1): Generalitats

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Manlleus (1): Generalitats
  • ca  A.1 Manlleu adoptat: edelweiss (EXEMPLE), n m
  • ca  A.2 Manlleu adaptat a partir de la grafia: túnel (EXEMPLE), n m
  • ca  A.2 Manlleu adaptat a partir de la pronúncia: futbol (EXEMPLE), n m
  • ca  A.2 Manlleu adaptat morfològicament: galeta (EXEMPLE), n f
  • ca  B.3 Manlleu de llengua general: espagueti (EXEMPLE), n m
  • ca  B.3 Manlleu especialitzat: warrant (EXEMPLE), n m
  • ca  B.4 Manlleu introduït: falàfel (EXEMPLE), n m
  • ca  B.4 Manlleu no introduït: kopje (EXEMPLE), n m
  • ca  B.5 Manlleu internacionalitzat: rock (EXEMPLE), n m
  • ca  B.6 Manlleu gràficament modificable: gòspel (EXEMPLE), n m
  • ca  B.6 Manlleu gràficament no modificable: chill-out (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>

Definición
Un manlleu és una paraula que una llengua agafa d'una altra llengua. Es tracta per tant, d'un dels procediments possibles per a crear denominacions, en aquest cas amb recursos no propis de la llengua que acull el manlleu.

Com tots els procediments de creació lèxica, els manlleus enriqueixen una llengua. Ara bé, si fos el recurs únic o majoritari, la llengua perdria la seva capacitat creativa, que també és un dels elements que caracteritzen tota llengua.

A. INCORPORACIÓ DE MANLLEUS EN UNA LLENGUA

La incorporació de manlleus es pot fer seguint dues vies diferents:

(1) Adopció: S'incorpora el manlleu mantenint la forma que té en la llengua de procedència.
. Avantatges: Manté la unitat formal amb el mot original.
. Inconvenients: Introdueix excepcions a la llengua, de manera que dificulta l'accés dels usuaris a la pronúncia i la grafia del manlleu.
Ex.: blues, edelweiss

(2) Adaptació: S'incorpora el manlleu adaptant-lo a les normes fonètiques i ortogràfiques de la llengua d'arribada.
. Habitualment l'adaptació parteix de la pronúncia de la llengua original, tot i que també pot partir de la grafia de la llengua original i de l'adaptació morfològica.
. Avantatges: Evita excepcions en la llengua, de manera que facilita l'accés dels usuaris a la forma.
. Inconvenients: Trenca la unitat formal amb el mot original.
Ex. 1 (adaptació de la pronúncia original): futbol (<-- football [anglès]), macarró (<-- maccarone [italià])
Ex. 2 (adaptació de la grafia original): túnel (<-- tunnel [anglès, pronunciat tànel])
Ex. 3 (adaptació morfològica): galeta (<-- galette [francès])

B. CRITERIS D'ELECCIÓ

A l'hora d'optar per l'adopció o per l'adaptació d'un manlleu, s'han de tenir en compte diversos elements. En podem destacar els següents:

(1) Tradició de cada llengua: Hi ha llengües que tradicionalment han recorregut més a l'adopció i llengües que han recorregut més a l'adaptació.
Ex. 1 (llengües més d'adopció): italià, anglès
Ex. 2 (llengües més d'adaptació): català, castellà, francès

(2) Tradició en l'àmbit: Cada àmbit d'especialitat segueix una determinada tendència a l'hora d'incorporar manlleus.
Ex.: En música, són freqüents els manlleus no adaptats (com ara molts italianismes).

(3) Grau d'especialització: En paraules d'especialitat es tendeix a l'adopció, i en paraules de llengua general, a l'adaptació.
Ex. 1 (paraules d'especialitat): blizzard, warrant
Ex. 2 (paraules de llengua general): espagueti (<-- spaghetti [italià]), esquí (<-- ski [francès])

(4) Grau d'introducció del referent: En referents existents en el país d'arribada és més fàcil l'adaptació, i en referents només existents en la llengua original, l'adopció.
Ex. 1 (referent introduït): falàfel
Ex. 2 (referent no existent): kopje [tipus de relleu d'Àfrica i Austràlia]

(5) Grau d'internacionalitat de la forma: Com més internacional és la forma del manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
Ex.: rock

(6) Abast gràfic de l'adaptació: Com més ha de canviar la forma d'un manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
Ex.: gòspel (<-- gospel [anglès), però chill-out (<-- chill-out [anglès], per evitar *xilaut])

D'una manera general, s'ha de valorar que el creixement dels intercanvis entre cultures i del coneixement de llengües dels parlants fa que cada vegada resulti menys estranya la presència de manlleus adoptats en la forma original.

Nota

  • 1. Per a completar la informació sobre els diversos procediments de creació de denominacions, podeu consultar la fitxa CRITERI Denominació (0): Creació.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Els xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, El carpaccio i els macarrons combinen? Per què alguns manlleus s'adapten i els altres no?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/carpaccio-i-els-macarrons-combinen-que-alguns-manlleus-sadapten-i-daltres-no).
0 CRITERI Manlleus (6): Pronúncia 0 CRITERI Manlleus (6): Pronúncia

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Manlleus (6): Pronúncia
  • ca  Manlleu alemany: lied (PRONÚNCIA APROX.: lit) (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu anglès: freelance (PRONÚNCIA APROX.: frilans) (EXEMPLE), adj
  • ca  Manlleu anglès: plum-cake (PRONÚNCIA APROX.: plumqueic) (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu francès: collage (PRONÚNCIA APROX.: colaix) (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu francès: fauve (PRONÚNCIA APROX.: fop o fof) (EXEMPLE), adj
  • ca  Manlleu francès: fondue (PRONÚNCIA APROX.: fondí) (EXEMPLE), n f
  • ca  Manlleu històric: karate (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu històric: libido (EXEMPLE), n f
  • ca  Manlleu històric: òpera (EXEMPLE), n f
  • ca  Manlleu històric: soprano (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>

Definición
En el cas dels manlleus adaptats a l'ortografia catalana, convé pronunciar-los d'acord amb les regles de pronúncia del català.

En canvi, en el cas dels manlleus no adaptats a l'ortografia catalana, en general es recomana pronunciar-los amb una fonètica acostada a l'original; però no d'una manera absolutament fidel, sinó a partir dels sons propis del sistema fonètic de la llengua pròpia. És aconsellable, doncs, tendir a l'adaptació fonètica, si bé sovint es produeixen vacil·lacions.
Ex.:FRANCÈS collage (pronunciat colaix), fauve (pronunciat fop o fof), fondue (pronunciat fondí); ANGLÈS freelance (pronunciat frilans), plum-cake (pronunciat plumqueic); ALEMANY lied (pronunciat lit)

Aquest és el tractament que el català ha fet històricament de les paraules no patrimonials agafades d'altres llengües, amb un procés lent d'introducció en el corpus propi fins a l'adaptació fonètica completa i la consegüent adaptació ortogràfica.
Ex.: majo [castellà] --> maco [català]

Sobre aquest principi d'adaptació, convé fer dues observacions:
(1) En el cas de manlleus de llengües poc conegudes pels catalanoparlants (japonès, àrab, etc.), sovint les pronúncies no responen a les llengües originals sinó a les llengües que vehiculen els manlleus (en català, amb freqüència, l'anglès o el castellà).
(2) La reducció vocàlica pròpia d'alguns dialectes del català sol trigar a aplicar-se o pot no arribar a aplicar-se en alguns manlleus, sobretot si són d'àmbit especialitzat. De fet, encara hi ha vacil·lació fins i tot en manlleus incorporats de fa segles.
Ex.: òpera, libido, soprano, karate

Nota

  • 1. Per a evitar pronúncies errònies dels manlleus que no es llegeixen segons les regles del català, el TERMCAT recorre a un codi de dues lletres al costat de l'entrada, entre claudàtors, que indica quina és la llengua d'origen, com a guia per a la pronúncia.
    Ex.: FRANCÈS brie [fr]; ANGLÈS plug and play [en]; ITALIÀ a cappella [it]
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims, i CRITERI Manlleus (5): Xenismes.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Manlleus: com es pronuncien?, en el web del TERMCAT
    (www.termcat.cat/en/node/1560).
0 CRITERI pareo: Pronúncia 0 CRITERI pareo: Pronúncia

<Indumentària. Confecció>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI pareo: Pronúncia

<Indumentària. Confecció > Indumentària>

Definición
La pronúncia de pareo en els dialectes catalans que fan reduccions vocàliques de e i o àtones és fluctuant, ja que no està encara fixada per l'ús.

Així, en aquests dialectes es detecten dues pronúncies, que es consideren igualment vàlides:

- [paréo], amb e i o tancades.
. És una pronúncia no adaptada del manlleu, que es pot explicar per motius diversos:
(1) La influència de la pronúncia en castellà, per la interpretació que és una paraula que ve d'aquesta llengua (en realitat, l'origen és el nom d'un vestit tahitià).
(2) La tendència dels dialectes en qüestió a no aplicar en certs manlleus, mots cultes i neologismes les reduccions vocàliques que apliquen habitualment.
Ex.: ergo, libido, cosmos, karate

- [parèu] o [paréu], segons el dialecte.
. És una pronúncia adaptada del manlleu, que respon a l'aplicació de la reducció vocàlica pròpia d'aquests dialectes.

Un pareo és una peça de roba consistent en un tros de tela de forma quadrada i longitud variable que se subjecta al voltant del pit o de la cintura, utilitzada sobretot a la platja.

Nota

0 CRITERI Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia 0 CRITERI Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia
  • ca  A. Estructura: CAP (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Estructura: CIDOB (Excepció de lletres no inicials), n m
  • ca  A. Estructura: CPNL (Excepció de paraules gramaticals), n m
  • ca  A. Estructura: R+D (Excepció de sigles amb caràcters no alfabètics), n f
  • ca  A. Estructura: RTV (Excepció de lletres de formants), n f
  • ca  B1. Pronúncia: IBI (EXEMPLE de sigla acabada en vocal), n m
  • ca  B1. Pronúncia: OTAN (EXEMPLE de sigla acabada en consonant), n f
  • ca  B2. Pronúncia: ADF (EXEMPLE de sigla lletrejada), n f
  • ca  B2. Pronúncia: PIB (Excepció de sigla lletrejada), n m
  • ca  C. Grafia: ICS (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Grafia: MoMA (Excepció de lletres minúscules), n m
  • ca  C. Grafia: sida (Excepció de sigla lexicalitzada), n f

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definición
La sigla és una paraula que resulta d'escurçar un sintagma, segons una estructura, una pronúncia i una grafia establertes.

(A) ESTRUCTURA

Pel que fa a l'estructura, una sigla generalment converteix en una paraula les lletres inicials de cadascun dels noms, adjectius, verbs i adverbis que formen un sintagma nominal.
. Ex.: CAP (Centre d'Atenció Primària); MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)

Excepcions al criteri general:
(1) Sigles que agafen més d'una lletra d'una mateixa paraula del sintagma, sovint per facilitar-ne la pronúncia.
. Ex.: INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), CIDOB (Centre d'Informació i Documentació de Barcelona)
(2) Sigles que agafen les inicials de paraules gramaticals del sintagma (articles, preposicions, etc.), i no només de noms, adjectius, verbs i adverbis.
. Ex.: CPNL (Consorci per la Normalització Lingüística)
(3) Sigles que agafen les inicials dels diversos formants d'una paraula composta del sintagma, i no només la inicial de la paraula.
. Ex.: ADN (àcid desoxiribonucleic); RTV (ràdio televisió)
(4) Sigles que contenen caràcters numèrics, matemàtics, etc., i no només caràcters alfabètics.
. Ex.: 3D (en tres dimensions); R+D (recerca i desenvolupament)

(B) PRONÚNCIA

Pel que fa a la pronúncia, es distingeix entre les sigles que es pronuncien com les paraules habituals i les sigles que es pronuncien anomenant una per una les lletres que la formen.

B1. Sigles pronunciades com a paraules
Generalment són les sigles que combinen consonats i vocals de manera similar a les síl·labes catalanes.
. Quan tenen més d'una síl·laba, es pronuncien planes o agudes segons l'estructura.

B1a. Sigles de més d'una síl·laba acabades en vocal:
Se solen pronunciar com a paraules planes.
. Ex.: ONU (ò-nu); IBI (í-bi)

B1b. Sigles de més d'una síl·laba acabades en consonant:
Se solen pronunciar com a paraules agudes.
. Ex.: IVAM (i-vàm); OTAN (o-tàn)

B2. Sigles pronunciades lletra per lletra
Generalment són les sigles que, per la combinació de consonants i vocals que tenen, no permeten una lectura de paraula.
. Tenen l'accent tònic en l'últim nom de lletra.
. Els dialectes que fan la reducció de les vocals àtones a-e en vocal neutra i o en u no solen aplicar aquest criteri a la pronúncia de les sigles.
. Ex.: TDT (te-de-té); ADF (a-de-éfa)
En algun cas, també admeten una pronúncia lletra per lletra sigles que es poden pronunciar com a paraules.
. Ex.: PIB (pe-i-bé, pip)

(C) GRAFIA

Pel que fa a la grafia, és habitual escriure les sigles totes en majúscules, sense punts i sense espais intermedis.
. Ex.: ICS (Institut Català de la Salut); TGV (tren de gran velocitat)
La grafia de la sigla en majúscules no comporta que s'hagi d'escriure majúscula inicial en cada paraula quan s'escriu el sintagma desplegat; en aquest altre cas, el que regeix són els criteris habituals de majúscules i minúscules per a noms propis, etc.
. Ex.: IES (l'IES Bisbe Sivilla - l'Institut d'Estudis Secundaris Bisbe Sivilla) (els IES del Maresme - els instituts d'estudis secundaris del Maresme)

Excepcions al criteri general
(1) En casos singulars, hi ha sigles que contenen minúscules, corresponents a paraules gramaticals o bé a lletres que no són les estrictament inicials, sigui per a facilitar-ne la interpretació o bé per a donar-hi un valor distintiu
. Ex.: UdG (Universitat de Girona), MoMA (Museu of Modern Art)
(2) Quan una sigla es generalitza tant que ja no s'interpreta com a sigla, passa a considerar-se una paraula comuna i a escriure's tota en minúscules, amb la possibilitat de rebre el plural habitual.
. Ex.: radar (radio detector and ranging - una xarxa de radars); sida (síndrome d'immunodeficiència adquirida - vacuna contra la sida)

Nota

  • 1. La informació recollida en aquesta fitxa procedeix bàsicament, amb algunes modificacions, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 6.5.3.3.a, pàg. 145-46).
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural.
0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia 0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia
  • nc  Xylella fastidiosa

<Botànica>

Definición
Per a la pronúncia i la grafia de xylella fastidiosa, es recomana seguir les convencions següents:
- En contextos d'especialitat, utilitzar el nom científic (Xylella fastidiosa) i, en contextos divulgatius, aplicar-hi una adaptació ortogràfica al català (xilel·la).
- Escriure el nom científic amb cursiva i amb majúscula inicial en el primer component, i escriure l'adaptació al català amb rodona i minúscules.
- Prescindir de l'article en el nom científic i aplicar article femení a la forma adaptada (la xilel·la)

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa al nom científic, s'escriu d'acord amb les regles taxonòmiques internacionals, que prescriuen la lletra cursiva, la majúscula inicial en el gènere i l'absència d'article. [El nom, creat sobre el grec xylon, 'fusta', es deu a la colonització que fa aquest bacteri del xilema de les plantes o sistema conductor principal de la saba bruta.]
(2) Pel que fa a l'adaptació al català, es considera convenient pel fet que aquest bacteri fitopatogen actualment afecta les Illes Balears i amenaça Catalunya, de manera que el terme pot ser necessari en contextos divulgatius.
(3) Lingüísticament, l'adaptació al català es fa convertint el formant xyl- en xil- (d'acord amb l'adaptació del formant grec xylon, com en xilema) i convertint la terminació -ella en -el·la (igual que en els noms comuns de molts bacteris, com ara salmonel·la o legionel·la, ja que ll no té en llatí el so palatal que té en català). A més, es prescindeix de l'epítet fastidiosa perquè aquesta espècie és l'única coneguda del gènere Xylella.
(4) La tria del gènere femení es deu a la forma femenina del nom científic, demostrada per l'adjectiu fastidiosa, i també a la terminació en -a del nom del gènere, sovint interpretada com a marca de femení en català.

El bacteri Xylella fastidiosa, o la xilel·la, provoca l'assecament ràpid de les fulles i les branques de moltes espècies de plantes, principalment plantes ornamentals (com el baladre) i de cultius llenyosos (olivera, vinya, cítrics i ametllers), fins al punt que els pot ocasionar la mort.

Nota

0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia 0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia
  • nc  Xylella fastidiosa

<Ciències de la vida > Biologia>

Definición
Per a la pronúncia i la grafia de xylella fastidiosa, es recomana seguir les convencions següents:
- En contextos d'especialitat, utilitzar el nom científic (Xylella fastidiosa) i, en contextos divulgatius, aplicar-hi una adaptació ortogràfica al català (xilel·la).
- Escriure el nom científic amb cursiva i amb majúscula inicial en el primer component, i escriure l'adaptació al català amb rodona i minúscules.
- Prescindir de l'article en el nom científic i aplicar article femení a la forma adaptada (la xilel·la)

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa al nom científic, s'escriu d'acord amb les regles taxonòmiques internacionals, que prescriuen la lletra cursiva, la majúscula inicial en el gènere i l'absència d'article. [El nom, creat sobre el grec xylon, 'fusta', es deu a la colonització que fa aquest bacteri del xilema de les plantes o sistema conductor principal de la saba bruta.]
(2) Pel que fa a l'adaptació al català, es considera convenient pel fet que aquest bacteri fitopatogen actualment afecta les Illes Balears i amenaça Catalunya, de manera que el terme pot ser necessari en contextos divulgatius.
(3) Lingüísticament, l'adaptació al català es fa convertint el formant xyl- en xil- (d'acord amb l'adaptació del formant grec xylon, com en xilema) i convertint la terminació -ella en -el·la (igual que en els noms comuns de molts bacteris, com ara salmonel·la o legionel·la, ja que ll no té en llatí el so palatal que té en català). A més, es prescindeix de l'epítet fastidiosa perquè aquesta espècie és l'única coneguda del gènere Xylella.
(4) La tria del gènere femení es deu a la forma femenina del nom científic, demostrada per l'adjectiu fastidiosa, i també a la terminació en -a del nom del gènere, sovint interpretada com a marca de femení en català.

El bacteri Xylella fastidiosa, o la xilel·la, provoca l'assecament ràpid de les fulles i les branques de moltes espècies de plantes, principalment plantes ornamentals (com el baladre) i de cultius llenyosos (olivera, vinya, cítrics i ametllers), fins al punt que els pot ocasionar la mort.

Nota

0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia 0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Xylella fastidiosa o xilel·la? Pronúncia i grafia
  • nc  Xylella fastidiosa

<Criteris lingüístics > Pronúncia o grafia de casos singulars>

Definición
Per a la pronúncia i la grafia de xylella fastidiosa, es recomana seguir les convencions següents:
- En contextos d'especialitat, utilitzar el nom científic (Xylella fastidiosa) i, en contextos divulgatius, aplicar-hi una adaptació ortogràfica al català (xilel·la).
- Escriure el nom científic amb cursiva i amb majúscula inicial en el primer component, i escriure l'adaptació al català amb rodona i minúscules.
- Prescindir de l'article en el nom científic i aplicar article femení a la forma adaptada (la xilel·la)

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa al nom científic, s'escriu d'acord amb les regles taxonòmiques internacionals, que prescriuen la lletra cursiva, la majúscula inicial en el gènere i l'absència d'article. [El nom, creat sobre el grec xylon, 'fusta', es deu a la colonització que fa aquest bacteri del xilema de les plantes o sistema conductor principal de la saba bruta.]
(2) Pel que fa a l'adaptació al català, es considera convenient pel fet que aquest bacteri fitopatogen actualment afecta les Illes Balears i amenaça Catalunya, de manera que el terme pot ser necessari en contextos divulgatius.
(3) Lingüísticament, l'adaptació al català es fa convertint el formant xyl- en xil- (d'acord amb l'adaptació del formant grec xylon, com en xilema) i convertint la terminació -ella en -el·la (igual que en els noms comuns de molts bacteris, com ara salmonel·la o legionel·la, ja que ll no té en llatí el so palatal que té en català). A més, es prescindeix de l'epítet fastidiosa perquè aquesta espècie és l'única coneguda del gènere Xylella.
(4) La tria del gènere femení es deu a la forma femenina del nom científic, demostrada per l'adjectiu fastidiosa, i també a la terminació en -a del nom del gènere, sovint interpretada com a marca de femení en català.

El bacteri Xylella fastidiosa, o la xilel·la, provoca l'assecament ràpid de les fulles i les branques de moltes espècies de plantes, principalment plantes ornamentals (com el baladre) i de cultius llenyosos (olivera, vinya, cítrics i ametllers), fins al punt que els pot ocasionar la mort.

Nota

audiència provincial audiència provincial

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  audiència provincial, n f
  • es  audiencia provincial, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

audiència provincial audiència provincial

<Dret constitucional>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  audiència provincial, n f
  • es  audiencia provincial, n f

<Dret constitucional>

audiència provincial audiència provincial

<Dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  audiència provincial, n f
  • es  audiencia provincial

<Dret>

Definición
Tribunal de segona instància on es resolen els recursos contra les sentències dels jutges de primera instància.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic