Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "prov��ncia" dentro de todas las áreas temáticas
<Dret>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca província, n f
- es provincia
- fr province
- en province
<Dret>
Definición
<Dret>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca província, n f
- es provincia
- fr province
- en province
<Dret>
Definición
Nota
- Per exemple, de l'Argentina, Bèlgica o Espanya.
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca província, n f
- es provincia
- fr province
- en province
<Geografia física > Biogeografia>
Definición
Nota
- Alguns autors usen també la denominació domini per a designar la província.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca província, n f
- es provincia
- fr province
- en province
<Geografia física > Biogeografia>
Definición
Nota
- Alguns autors usen també la denominació domini per a designar la província.
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca província, n f
- es provincia, n f
<Dret administratiu > Organització administrativa>
Definición
Nota
- El govern i l'administració autònoma d'una província corresponen a la diputació provincial o a altres corporacions de caràcter representatiu.
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca província, n f
- es provincia, n f
<Dret administratiu > Organització administrativa>
Definición
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca província, n f
- es provincia, n f
<Dret constitucional>
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca província, n f
- es provincia
<Dret públic>
Definición
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La província és un esglaó de l'organització territorial de l'Estat espanyol polèmica, especialment a Catalunya, perquè és l'aplicació d'uns criteris unitaris i centralistes d'arrel francesa (departaments). El pes dels governadors civils, responsables de matèries com l'ordre públic, i la tradició centralista espanyola, que organitzava els òrgans tècnics directament a Madrid, van provocar una pèrdua de pes de les diputacions provincials, que van acabar per tenir només unes quantes funcions de tipus administratiu.
La història de la província a l'Estat espanyol ha estat plena de controvèrsies. Sovint s'ha vist com una entitat que ha reproduït esquemes centralistes. La diputació provincial és l'òrgan de govern de la província. La divisió provincial comença el 1822 i es consagra en la que, finalment, ideà Javier de Burgos el 1833. Fins avui dia la província ha estat una entitat de difícil configuració dins el conjunt d'entitats territorials. Per a Catalunya, les províncies significaren la uniformització portada a terme pels Decrets de Nova Planta. D'altra banda, amb la Constitució espanyola (CE) del 1978, s'instauraren les comunitats autònomes, i per tant, un esglaó territorial diferent. La CE donà peu a la creació de l'Estat de les autonomies, per bé que reconeixia l'existència de províncies i municipis (art. 147 CE). D'aquesta manera, es manté una divisió territorial que prové del passat i que, juntament amb noves formes d'organitzar el territori (comarques, vegueries), crea una certa confusió i fins i tot es podria dir que és un nivell innecessari. En alguns casos, com ara a les comunitats autònomes uniprovincials, les províncies han deixat d'existir com a tals. En d'altres, s'han convertit en una administració de segon grau que dona suport econòmic i logístic als municipis. I en d'altres, com és el cas del País Basc, s'ha identificat intensament amb els tres territoris històrics, amb notables competències financeres i polítiques, com també és el cas de Navarra -tot i que aquesta és una altra història-, deutora dels pactes que acabaren amb les guerres carlines en aquests territoris al llarg del segle XIX.
La província es manté actualment com a divisió administrativa per al compliment de les activitats de l'Estat, i com a entitat local, producte de l'agrupació de municipis. A més, es defineix com a circumscripció electoral (art. 68.2 i 69.2 CE). A Catalunya, l'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC) del 1979 reconegué l'existència de les províncies com a mandat constitucional, però optà per noves formes d'organització territorial com ara la comarca; fins i tot s'intentà buidar-les de contingut politicoadministratiu, procés que es consagrà mitjançant la Llei 6/1980, de transferència urgent i plena de les diputacions catalanes a la Generalitat. La Sentència del Tribunal Constitucional 32/1981 resolgué el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern de l'Estat. El Tribunal Constitucional afirmà que la província constitueix una «garantia institucional» reconeguda al text constitucional, de manera que és indisponible per a l'òrgan legislador. Així es frenà aquest intent de deixar les diputacions provincials pràcticament desproveïdes de funcions. D'altra banda, la Llei reguladora de les bases del règim local va permetre que la Generalitat desenvolupés legislativament la competència compartida pel que fa al règim local (LRBRL).
Entre altres objectius que afecten l'organització comarcal, la conurbació de Barcelona i el règim municipal, la Llei 5/1987, del 4 d'abril, del règim provisional de les competències de les diputacions provincials tenia per objectiu regular el traspàs de les competències a la Generalitat, però com que constitucionalment no era possible la desaparició de les províncies, es considerà que Catalunya havia de ser una província única i que s'havia d'articular un sistema en què, mentre no s'arribés a aquesta situació -que no depenia de la Generalitat, sinó de l'Estat-, el paper de les diputacions provincials es reduiria al mínim. Algunes competències s'han transferit a les comarques i d'altres s'han passat a la Generalitat, però les províncies, a hores d'ara, s'han mantingut com a eines de suport, d'assistència i de cooperació als ajuntaments, d'acord amb el que disposa la LRBRL. L'EAC del 2006 optà per desenvolupar una nova instància territorial, les vegueries, que havien de substituir les diputacions provincials (art. 9.3). Aquest procés implicava una acció coordinada entre la Generalitat i l'Estat. - V. t.: diputació provincial n f
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca província, n f
- es provincia
<Dret>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Geografia > Geografia humana>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca província circumboreal, n f
<Geografia > Geografia humana>
