Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "putana" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI pitahaia, pitaia, pitahaya o pitaya? 0 CRITERI pitahaia, pitaia, pitahaya o pitaya?

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI pitahaia, pitaia, pitahaya o pitaya?

<Botànica>

Definición
Tant pitahaia com pitaia (noms femenins) són formes adequades per a referir-se a dues plantes diferents de Mèxic i l'Amèrica Central i als seus fruits, amb la particularitat que són noms intercanviables; en canvi, no es consideren adequades en català les formes *pitahaya i *pitaya.

Pel que fa a la primera de les plantes i al seu fruit:

- Una pitahaia, amb el sinònim secundari pitaia, és una planta enfiladissa de diverses espècies de la família de les cactàcies, principalment Hylocereus undatus i Hylocereus megalanthus, que té tiges que pengen, flors molt grosses i de color clar comestibles i fruits també comestibles. Les flors es poden fer servir per a fer infusions.
. Els equivalents castellans són una pitahaya (també escrit pitajaya), una pitaya i un pitahayo; els francesos, une pitahaya i une pitaya, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya i a pitaya.

- El fruit d'aquesta planta es diu també pitahaia, amb els sinònims secundaris pitaia i fruita del drac. És un fruit amb forma d'ou, de color exterior entre rosa i vermell i sense espines, amb una polpa generalment blanca o groga (de vegades rosada) i amb llavors petites i negres. Les pitahaies es mengen i també es fan servir per donar gust i color a sucs i begudes alcohòliques.
. Els equivalents castellans són una fruta del dragón, una pitahaya i una pitaya; els francesos, un fruit du dragon, une pitahaya i une pitaya, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya, a pitaya i a strawberry pear.

Pel que fa a la segona de les plantes i el seu fruit:

- Una pitaia, amb el sinònim secundari pitahaia, és una planta igualment de diverses espècies de la família de les cactàcies, principalment Stenocereus queretaroensis, Stenocereus pruinosus i Stenocereus stellatus, amb tiges gruixudes, flors grosses amb pètals blancs i fruits comestibles.
. Els equivalents castellans són una pitahaya i una pitaya; el francès, un sténocéréus, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya i a pitaya.

- El fruit d'aquesta planta es diu també pitaia, amb el sinònim complementari pitahaia. És un fruit igualment amb forma d'ou, de color exterior entre verd i vermellós i en aquest cas amb espines, de polpa de colors diferents segons la varietat (blanca, vermella, rosa, taronja, groga o lila) i amb moltes llavors negres.
. Els equivalents castellans són una pitahaya i una pitaya, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya i a pitaya.

Tot i que pitahaia i pitaia són formes intercanviables i fan referència a més, a fruites similars, per a evitar l'ambigüitat es proposa fer servir especialment pitahaia per a les espècies del gènere Hylocereus i pitahaia per a les espècies del gènere Stenocereus.

Finalment, pel que fa a les formes *pitahaya i *pitaya (pròpies del castellà i sembla que preses del crioll d'Haití), es prefereix substituir-les per pitahaia i pitaia, amb una adaptació mínima a l'ortografia catalana que permet reconèixer-les fàcilment.

Nota

agarrapedres agarrapedres

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agarrapedres, n f
  • ca  botja gran, n f alt. sin.
  • ca  estepa groga, n f alt. sin.
  • ca  esteperola procumbent, n f alt. sin.
  • ca  falsa herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  fumana, n f alt. sin.
  • ca  fumana ajaguda, n f alt. sin.
  • ca  fumana procumbent, n f alt. sin.
  • ca  fumana prostrada, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  fumana postrada, n f var. ling.
  • nc  Fumana procumbens (Dunal) Gren. et Godr.
  • nc  Fumana vulgaris Spach var. ling.

<Botànica > cistàcies>

agarrapedres agarrapedres

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agarrapedres, n f
  • ca  botja gran, n f alt. sin.
  • ca  estepa groga, n f alt. sin.
  • ca  esteperola procumbent, n f alt. sin.
  • ca  falsa herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  fumana, n f alt. sin.
  • ca  fumana ajaguda, n f alt. sin.
  • ca  fumana procumbent, n f alt. sin.
  • ca  fumana prostrada, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  fumana postrada, n f var. ling.
  • nc  Fumana procumbens (Dunal) Gren. et Godr.
  • nc  Fumana vulgaris Spach var. ling.

<Botànica > cistàcies>

ascensió ascensió

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ascensió, n f
  • ca  pujada, n f sin. compl.
  • es  ascensión
  • fr  ascension
  • en  ascent

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Alpinisme>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí de muntanya>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Raquetes de neu>

Definición
Acció d'anar d'un punt a un altre situat a més altitud.
ascensió ascensió

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  ascensió, n f
  • ca  pujada, n f sin. compl.
  • es  ascensión
  • fr  ascension
  • en  ascent

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Alpinisme>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí de muntanya>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Raquetes de neu>

Definición
Acció d'anar d'un punt a un altre situat a més altitud.
aucuba aucuba

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aucuba, n f
  • ca  cubana, n f alt. sin.
  • nc  Aucuba japonica Thunb.

<Botànica > cornàcies>

Nota

  • MASCLANS recull la denominació aucuba per a la cultivar 'Variegata'.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aucuba, n f
  • ca  cubana, n f alt. sin.
  • nc  Aucuba japonica Thunb.

<Botànica > cornàcies>

Nota

  • MASCLANS recull la denominació aucuba per a la cultivar 'Variegata'.
blat bojal blat bojal

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat bojal, n m
  • ca  blat del miracle, n m sin. compl.
  • ca  blat grec de Mallorca, n m sin. compl.
  • ca  pisana blanca, n f sin. compl.
  • nc  Triticum turgidum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat bojal, n m
  • ca  blat del miracle, n m sin. compl.
  • ca  blat grec de Mallorca, n m sin. compl.
  • ca  pisana blanca, n f sin. compl.
  • nc  Triticum turgidum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

botana botana

<Transports > Transport marítim>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  botana, n f
  • ca  massís, n m
  • es  dormido
  • es  macizo
  • fr  massif
  • en  deadwood

<Transports > Transport marítim>