Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "rapar" dentro de todas las áreas temáticas
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca àguila rapaç, n f
- es águila rapaz
- fr aigle ravisseur
- en tawny eagle
- de Savannenadler
- nc Aquila rapax
<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca adhesiu de tapar, n m
- es adhesivo de tapar
<Bricolatge > Ferreteria>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aferradissa, n f
- ca congret d'ase, n m alt. sin.
- ca endrapallengües, n m/f alt. sin.
- ca herba rasposa, n f alt. sin.
- ca pega, n f alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca rapallengua, n f alt. sin.
- ca raspeta, n f alt. sin.
- ca rogeta, n f alt. sin.
- ca rogeta de quatre fulles, n f alt. sin.
- nc Rubia peregrina L. subsp. peregrina
<Botànica > rubiàcies>
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afrontar, v intr
- ca confinar, v intr sin. compl.
- ca confrontar, v intr sin. compl.
- ca ésser contigu sin. compl.
- ca estar tocant sin. compl.
- ca fer partió sin. compl.
- ca fregar, v intr sin. compl.
- ca ser contigu sin. compl.
- ca vorejar, v tr sin. compl.
- es colindar
- es lindar
- es rayar
<Dret públic>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: La seva finca afronta amb el nostre camp.
Ex.: Els terrenys de l'Ajuntament confinen amb els nostres.
Ex.: Espanya confronta amb Portugal.
Ex.: El carrer Major està tocant al poliesportiu municipal.
Ex.: La riera de la Fontsanta fa partió amb Esplugues de Llobregat.
Ex.: L'Ajuntament de Vic és contigu a la plaça Major.
Ex.: La finca voreja els terrenys que se subhastaran. - [Si confinar, confrontar o afrontar porten un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició amb.]
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albada, n f
- ca botja blanca, n f sin. compl.
- ca botja de cuc, n f sin. compl.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja de cuca, n f alt. sin.
- ca botja de cuques, n f alt. sin.
- ca botja de rames, n f alt. sin.
- ca botja rasparella, n f alt. sin.
- ca botja rasposa, n f alt. sin.
- ca cugot, n m alt. sin.
- ca estepa groga, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca albaida, n f var. ling.
- ca aubada, n f var. ling.
- ca botja resparella, n f var. ling.
- nc Anthyllis cytisoides L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca altímetre de radar, n m
- es altímetro de radar
- en radar altimeter
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definición
Són exemples d'altímetres de radar els següents sensors: ALT (SeaSat), GRA (GEOSAT), NRA (TOPEX-Poseidon), Poseidon-1 (TOPEX-Poseidon), Poseidon-2 (Jason-1), Poseidon-3 (Jason-2), RA-1 (ERS-1 i ERS-2), RA-2 (Envisat), SIRAL (CryoSat), SRAL (Sentinel-3).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca altímetre de radar, n m
- es altímetro radar
- en radar altimeter
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca altímetre de radar, n m
- es altímetro radar
- en radar altimeter
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca altímetre de radar, n m
- es altímetro de radar
- en radar altimeter
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definición
Són exemples d'altímetres de radar els següents sensors: ALT (SeaSat), GRA (GEOSAT), NRA (TOPEX-Poseidon), Poseidon-1 (TOPEX-Poseidon), Poseidon-2 (Jason-1), Poseidon-3 (Jason-2), RA-1 (ERS-1 i ERS-2), RA-2 (Envisat), SIRAL (CryoSat), SRAL (Sentinel-3).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca altimetria de radar, n f
- es altimetría de radar
- en radar altimetry
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definición
Un altímetre de radar emet microones i les analitza després de ser reflectides per la superfície.
En el cas de l'aplicació oceànica, a més del nivell del mar, permet conèixer l'altitud de les onades a partir de la forma del pols de radar d'eco de l'altímetre de radar, així com la velocitat del vent en la superfície del mar a partir de l'amplitud i la forma de l'ona reflectida. Una mar tranquil·la produeix un pols d'eco fort, mentre que una mar arrissada tendeix a dispersar el pols i retornar-lo més dèbil. La dificultat d'aquesta metodologia rau en l'obtenció d'una exactitud de centímetres, malgrat les pertorbacions que pateix l'ona de radar. La mesura d'aquests efectes pertorbadors, a través d'instruments annexos o mitjançant l'ús de diverses freqüències, o la seva estimació a través de models, permet corregir les mesures altimètriques.
El concepte d'usar un altímetre de radar espacioportat per a mesurar la topografia dels oceans va ser formulat al final de 1960, amb el satèl·lit SeaSat (1978), seguit pel GEOSAT (1985-1989). La tècnica actual dels altímetres de radar ha arribat a través dels satèl·lits de la missió TOPEX-Poseidon (des de 1992 fins a l'època actual). TOPEX-Poseidon ha demostrat que la variació temporal de la topografia dels oceans es pot determinar amb una precisió i una exactitud de pocs centímetres, un ordre de magnitud que millora substancialment els valors dels seus predecessors i ha permès l'elaboració de nous models de circulació oceànica que són aplicats a una àmplia gamma de camps de recerca.
Diverses freqüències s'utilitzen per als altímetres de radar, i l'elecció depèn de la normativa internacional, dels objectius de la missió i de les limitacions tècniques. Cada banda de freqüències té avantatges i desavantatges: la banda Ku (13.6 GHz) és la més utilitzada (TOPEX-Poseidon, Jason-1, Envisat, ERS, etc.), ja que és el millor compromís entre les capacitats de la tecnologia (relacionada amb la potència emesa), l'amplada de banda disponible (determinada per les normes internacionals per a aplicacions específiques), la sensibilitat a les pertorbacions atmosfèriques i la pertorbació pels electrons de la ionosfera. En canvi, la banda C (5.3 GHz) és més sensible que la banda Ku a la pertorbació ionosfèrica i menys sensible als efectes d'aigua líquida atmosfèrica, i la seva funció principal és permetre la correcció del retard ionosfèric en combinació amb les mesures de la banda Ku. La banda S (3.2 GHz) també s'utilitza en combinació amb les mesures de la banda Ku per les mateixes raons que en el cas de la banda C. La banda Ka (35 GHz), en canvi, permet una observació millor del gel, la pluja, les zones costaneres, les masses de terra (boscos, etc.) i l'altitud de les onades. No obstant això, l'atenuació causada per l'aigua o el vapor d'aigua a la troposfera és alta, la qual cosa significa que no es poden obtenir dades quan la precipitació és superior a 1.5 mm/h.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
