Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "rapar" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cugot, n m
  • ca  engreixaporcs, n m alt. sin.
  • ca  lliris bords, n m pl alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapa femella, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa, n f alt. sin.
  • ca  sarriasses, n f pl alt. sin.
  • ca  xarriasses, n f pl var. ling.
  • ca  xàrries, n f pl var. ling.
  • nc  Arum italicum Mill. subsp. italicum

<Botànica > aràcies>

desperiostitzar desperiostitzar

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  desperiostitzar, v tr
  • ca  ronyar, v tr sin. compl.
  • es  desperiostizar, v tr
  • es  raspar, v tr
  • fr  ruginer, v tr
  • en  scrape, to, v tr

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques>

Definición
Raspar la superfície d'un os per desprendre'n, generalment, el periosti.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dragonera, n f
  • ca  dragonària, n f sin. compl.
  • ca  escandalosa, n f sin. compl.
  • ca  serpentària, n f sin. compl.
  • ca  colobra, n f alt. sin.
  • ca  dragoneta, n f alt. sin.
  • ca  dragònica, n f alt. sin.
  • ca  dragontera, n f alt. sin.
  • ca  dragontina, n f alt. sin.
  • ca  herba dragonera, n f alt. sin.
  • ca  herba escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  pell de serpent, n f alt. sin.
  • ca  rapa pudent, n f alt. sin.
  • ca  serpentina, n f alt. sin.
  • ca  serpentina major, n f alt. sin.
  • ca  serpera, n f alt. sin.
  • ca  culebra, n f var. ling.
  • ca  rapa pudenta, n f var. ling.
  • nc  Dracunculus vulgaris Schott
  • nc  Arum dracunculus L. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

dragonera dragonera

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dragonera, n f
  • ca  dragonària, n f sin. compl.
  • ca  escandalosa, n f sin. compl.
  • ca  serpentària, n f sin. compl.
  • ca  colobra, n f alt. sin.
  • ca  dragoneta, n f alt. sin.
  • ca  dragònica, n f alt. sin.
  • ca  dragontera, n f alt. sin.
  • ca  dragontina, n f alt. sin.
  • ca  herba dragonera, n f alt. sin.
  • ca  herba escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  pell de serpent, n f alt. sin.
  • ca  rapa pudent, n f alt. sin.
  • ca  serpentina, n f alt. sin.
  • ca  serpentina major, n f alt. sin.
  • ca  serpera, n f alt. sin.
  • ca  culebra, n f var. ling.
  • ca  rapa pudenta, n f var. ling.
  • nc  Dracunculus vulgaris Schott
  • nc  Arum dracunculus L. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

ecos indesitjats ecos indesitjats

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  ecos indesitjats, n m pl
  • es  ecos espurios
  • es  ecos parásitos
  • fr  brouillage radar
  • fr  fouillis d'échos
  • en  clutter
  • en  clutter echoes
  • en  radar clutter

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>

Definición
Conjunt d'ecos interferents originats per objectes diferents dels objectes que es vol observar o detectar.

Nota

  • Segons l'objecte que es vol detectar, els ecos indesitjats poden correspondre a elements o fenòmens diferents. Per exemple, en la teledetecció d'avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu; en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar.
ecos indesitjats ecos indesitjats

<Ciències de la Terra>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ecos indesitjats, n m pl
  • es  ecos espurios
  • es  ecos parásitos
  • en  clutter
  • en  clutter echoes
  • en  radar clutter

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definición
Conjunt d'ecos interferents originats per objectes diferents dels objectes que es vol observar o detectar.

Segons l'objecte que es vol detectar, els ecos indesitjats poden correspondre a elements o fenòmens diferents. Per exemple, en la teledetecció d'avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu; en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ecos indesitjats ecos indesitjats

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ecos indesitjats, n m pl
  • es  ecos espurios
  • es  ecos parásitos
  • en  clutter
  • en  clutter echoes
  • en  radar clutter

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definición
Conjunt d'ecos interferents originats per objectes diferents dels objectes que es vol observar o detectar.

Segons l'objecte que es vol detectar, els ecos indesitjats poden correspondre a elements o fenòmens diferents. Per exemple, en la teledetecció d'avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu; en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ecos indesitjats ecos indesitjats

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ecos indesitjats, n m pl
  • es  ecos espurios
  • es  ecos parásitos
  • en  clutter
  • en  clutter echoes
  • en  radar clutter

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definición
Conjunt d'ecos interferents originats per objectes diferents dels objectes que es vol observar o detectar.

Segons l'objecte que es vol detectar, els ecos indesitjats poden correspondre a elements o fenòmens diferents. Per exemple, en la teledetecció d'avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu; en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
eina de raspar, allisar i polir eina de raspar, allisar i polir

<Construcció>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  eina de raspar, allisar i polir, n f
  • es  herramienta para raspar, alisar y pulir

<Construcció>

eina de ratllar eina de ratllar

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9


Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  eina de ratllar, n f
  • es  aparato de rayar
  • en  tracing device

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Definición
Instrument que porta una escala marcada i una lupa per facilitar-ne la lectura, que serveix per a fer ratlles sobre un paper.