Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "religi��s" dentro de todas las áreas temáticas

entitat religiosa entitat religiosa

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  entitat religiosa, n f
  • es  entidad religiosa, n f

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

equipament religiós equipament religiós

<Construcció>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  equipament religiós, n m
  • es  equipamiento religioso

<Construcció > Urbanisme>

escola religiosa escola religiosa

<Ciències socials > Educació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  escola religiosa, n f
  • ca  centre congregacional, n m sin. compl.
  • es  escuela religiosa
  • fr  école religieuse
  • en  religious school

<Educació > Organització i gestió educatives > Sistema educatiu: etapes i centres>

Definición
Escola que és administrada per una orde o una congregació religiosa en la qual s'educa d'acord amb les creences religioses pròpies.

Nota

  • A Andorra els centres congregacionals formen part de la xarxa de centres públics i són finançats pel Govern.
especialista religiós | especialista religiosa especialista religiós | especialista religiosa

<Ciències socials > Antropologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  especialista religiós | especialista religiosa, n m, f
  • es  especialista religioso
  • en  religious specialist

<Antropologia>

Definición
Individu que actua de mediador, intèrpret i oficiant del culte en un sistema de creences, en virtut de la posició que ocupa en una jerarquia eclesiàstica o per unes qualitats personals reconegudes.
experiència religiosa experiència religiosa

<Ciències socials > Antropologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  experiència religiosa, n f
  • es  experiencia religiosa
  • en  religious experience

<Antropologia>

Definición
Disposició particular de les sensacions i les emocions dels individus segons la forma específica d'organització de les seves creences i pràctiques religioses.
experiència religiosa experiència religiosa

<Ciències de la religió>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  experiència religiosa, n f

<Religions > Ciències de la religió>

Definición
Vivència íntima de la persona que es troba, gràcies a una religió donada, enfront del misteri.

Nota

  • No es pot parlar d'una única experiència religiosa sinó de múltiples, ja que cada religió constitueix una experiència sui generis suscitada pel trobament del creient amb allò que és sagrat, cosa que afavoreix un tipus d'experiència religiosa més que un altre.
experiència religiosa experiència religiosa

<Sociologia i ciències socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  experiència religiosa, n f
  • es  experiencia religiosa, n f
  • en  religious experience, n
  • en  spiritual experience, n

<Religió > Religió i religiositat>

Definición
Vivència íntima de la persona que es troba enfront del misteri, que és interpretada en el marc d'una religió.
Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya

<Protestantisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya
  • ca  FEREDE sigla

<Religions > Cristianisme > Protestantisme>

Definición
Federació protestant formada per esglésies evangèliques, constituïda el novembre de 1986.

Nota

  • La Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya sorgeix com a resultat de la tasca realitzada per la Comissió de Defensa Evangèlica (1956), la missió de la qual va ser la promoció, consecució i garantia del dret a la llibertat religiosa durant els últims trenta anys del franquisme. La FEREDE acull 1.300 congregacions, 300 pastors i diverses institucions de caràcter benèfic i social associades a les esglésies.
Federació Espanyola d'Entitats Religioses Islàmiques Federació Espanyola d'Entitats Religioses Islàmiques

<Islam>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Federació Espanyola d'Entitats Religioses Islàmiques
  • ca  FEERI sigla

<Religions > Islam>

Definición
Organització religiosa islàmica amb seu a Madrid, integrada per diferents comunitats religioses islàmiques de tot l'Estat espanyol.

Nota

  • La Federació Espanyola d'Entitats Religioses Islàmiques té com a finalitat el desenvolupament de les activitats religioses pròpies de la comunitat islàmica. Juntament amb la Unió de Comunitats Islàmiques d'Espanya (UCIDE), és cofundadora de la Comissió Islàmica d'Espanya. Generalment s'associa aquesta organització amb l'islam marroquí i amb sectors de musulmans conversos.
figuera de les pagodes figuera de les pagodes

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  figuera de les pagodes, n f
  • nc  Ficus religiosa L.

<Botànica > moràcies>