Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "rentacares" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI Noms compostos verb+nom: Base nominal singular o plural? 0 CRITERI Noms compostos verb+nom: Base nominal singular o plural?

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Noms compostos verb+nom: Base nominal singular o plural?
  • ca  A1. Singular en noms no comptables: gratacel (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Singular en noms de parts del cos: lligacama (EXEMPLE), n f
  • ca  A3. Singular en compostos que són una part: cobrellit (EXEMPLE), n m
  • ca  B1. Plural en noms comptables: parallamps (EXEMPLE), n m
  • ca  B2. Plural en casos determinats de noms no comptables metonímics: tastavins (EXCEPCIÓ), n m, f
  • ca  B3. Plural en casos determinats de parts del cos no úniques: rentamans (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  C. Formes dobles opcionals en casos determinats de noms comptables: eixugamà/eixugamans (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  C. Formes dobles vacil·lants en casos determinats de noms comptables: voltadits (EXCEPCIÓ), n m

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definición
En un ús en plural d'una paraula composta de verb i nom (com ara aplegapilotes, formada per aplegar+pilotes), no hi ha cap dubte que el nom que en forma part també ha d'anar en plural: els para-sols, les llevaneus, els gratacels, els aplegapilotes.

En canvi, en un ús en singular d'aquesta mena de compostos, la flexió en singular o en plural del nom que en forma part pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (el para-sol) o és preferible el plural (el parallamps).

A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del nom integrat en un compost verb+nom quan el compost s'utilitza en un context singular (el para-sol, l'aplegapilotes, etc.).

(A) VERB + NOM EN SINGULAR

El nom d'un compost verb+nom s'escriu en singular (si l'ús del compost és singular) quan pertany a un dels casos següents:

A1. Noms no comptables
Són noms que no es poden comptar perquè són únics, són abstractes o descriuen una matèria. (Diem que no es poden comptar perquè no s'hi pot posar un numeral: *dos cels, *tres cels;*dues llibertats, *tres llibertats; *dues farines, *tres farines.)
Ex.: un gratacel, una llevaneu
Excepcions: Vegeu el punt B2.

A2. Noms comptables que designen una part del cos
Són els noms referits a una part del cos humà que es poden comptar. (Diem que es poden comptar perquè s'hi pot posar un numeral: dues cames, quatre mans.)
Ex. una lligacama, un pinçanàs
Excepcions: Vegeu el punt B3.

A3. Noms comptables que mantenen una relació de tot-part amb el compost
Són noms comptables que, quan van sols, designen un tot del qual el compost forma part .
Ex.: el cobrellit (un cobrellit és un element d'un llit), el picaporta (un picaporta és un element d'una porta).
[En canvi, l'escalfallits (perquè no és un element d'un llit sinó un estri que s'aplica a diversos llits, i llit és un nom comptable; correspon al cas B1.)]

(B) VERB + NOM EN PLURAL

El nom d'un compost verb+nom s'escriu en plural (encara que l'ús del compost sigui singular) quan pertany a un dels casos següents:

B1. Noms comptables

Són els noms que es poden comptabilitzar per mitjà d'un numeral: dos sofàs, tres sofàs; dues jugadores, tres jugadores; dos gots, tres gots.
Ex.: el parallamps, un comptagotes, un saltamarges
Excepcions: Vegeu els punts A2 i A3.

B2. Noms no comptables amb valor metonímic comptable
Excepcionalment, es flexionen en plural alguns noms no comptables de compostos que volen remarcar la idea de multiplicitat. Això es dona quan, per metonímia, el nom designa un espècimen concret d'una cosa, de manera que el plural fa referència a diverses realitzacions.
Ex.: una tastavins (el plural vins designa el conjunt de varietats diferents de vi que es tasten), la Ventafocs (el plural focs designa el conjunt de realitzacions d'un foc, és similar a foguera), un penja-robes (el plural robes designa el conjunt de peces de roba).

B3. Noms que designen una part del cos no única
Excepcionalment, es flexionen en plural alguns noms de parts del cos que es presenten de manera no única en una persona.
Ex.: el rentamans, un voltadits, un estiracabells

(C) FORMES DOBLES

C1. Opcionalitat normativa
Excepcionalment, en alguns casos es consideren igualment vàlides formes singulars i formes plurals d'un mateix compost verb+nom utilitzat en singular.
Ex.: un eixugamà, un eixugamans (com a part del cos, hi tocaria el singular; com a part del cos no única, el plural) [El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans recull totes dues possibilitats.]

C2. Vacil·lació d'ús
De vegades hi ha vacil·lació en l'ús real, per bé que la normativa s'hagi decantat per una sola forma.
Ex. un voltadits (*un voltadit), un tapaboques (*un tapaboca)

Nota

  • La informació recollida en aquesta fitxa està extreta, amb modificacions sobretot d'ordenació, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 12.4.1.c, pàg. 453-54).
centcames centcames

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Entorn professional>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  centcames, n m
  • ca  centpeus, n m sin. compl.
  • es  cienpiés
  • en  centipede

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Entorn professional>

Definición
Nom donat genèricament a tots els quilòpodes, en particular als del gènere Lithobius. Poden matar insectes i animals petits amb el verí que contenen. Algunes espècies són capaces de produir a la pell humana picades doloroses amb necrosi local, sense conseqüències greus.
centpeus centpeus

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  centpeus, n m
  • ca  centcames, n m sin. compl.
  • ca  centpotes, n m sin. compl.
  • ca  cuca de cent cames, n f sin. compl.
  • ca  escolopendra, n f sin. compl.
  • ca  escorpina, n f sin. compl.
  • ca  mare centcames, n f sin. compl.
  • ca  tallamocs, n m sin. compl.
  • es  cienpiés
  • fr  mille-pattes

<Agricultura > Fitopatologia>

Definición
Miriàpode quilòpode dels gèneres Scolopendra, Scutigera, Lithobius i d'altres.
kostelètsquia kostelètsquia

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  kostelètsquia, n f
  • ca  malva d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  trencadalla, n f alt. sin.
  • ca  costelètsquia, n f var. ling.
  • nc  Kosteletzkya pentacarpas (L.) Ledeb.
  • nc  Hibiscus pentacarpos L. sin. compl.

<Botànica > malvàcies>

kostelètsquia kostelètsquia

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  kostelètsquia, n f
  • ca  malva d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  trencadalla, n f alt. sin.
  • ca  costelètsquia, n f var. ling.
  • nc  Kosteletzkya pentacarpas (L.) Ledeb.
  • nc  Hibiscus pentacarpos L. sin. compl.

<Botànica > malvàcies>

peu de ribella peu de ribella

<Mobles>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  peu de ribella, n m
  • ca  palanganer, n m sin. compl.
  • ca  rentamans, n m sin. compl.
  • ca  ribeller, n m sin. compl.
  • es  pajecillo
  • es  palanganero

<Mobles>

peu de ribella peu de ribella

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  peu de ribella, n m
  • ca  palanganer, n m sin. compl.
  • ca  rentamans, n m sin. compl.
  • ca  ribeller, n m sin. compl.
  • es  pajecillo, n m
  • es  palanganero, n m
  • fr  meuble de toilette, n m
  • eu  palankana-altzari, n

<Fusteria > Mobles>

rentaboles rentaboles

<09 Esports de pilota > 13 Golf>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  rentaboles, n m
  • es  limpiabolas
  • fr  lave-balles
  • fr  laveur de balles
  • en  ball washer
  • en  golf ball washer

<Esport > 09 Esports de pilota > 13 Golf>

Definición
Aparell d'un camp de golf que serveix per a netejar les boles automàticament amb aigua abans de començar el joc a cada forat.
rentabotes rentabotes

<Neteja > Equip de neteja>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  rentabotes, n m
  • es  lavabotas
  • fr  lave-bottes
  • en  boot wash

<Neteja > Equip de neteja>

Definición
Màquina que s'utilitza perquè l'operari es renti les botes en la indústria que requereix una higienització determinada per a la seguretat dels productes que s'hi treballen.
rentacaps rentacaps

<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  rentacaps, n m
  • es  lavacabezas
  • fr  bac à shampooing
  • en  wash basin

<Imatge personal > Perruqueria>

Definición
Moble consistent en una cubeta i un desguàs, que es fa servir per a rentar-hi els cabells.