Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "retranga" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abret, n m
  • ca  esporgallop, n m/f alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta patent, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera vera, n f alt. sin.
  • ca  ginestó ver, n m alt. sin.
  • ca  gódua, n f alt. sin.
  • ca  arbret, n m var. ling.
  • ca  ginestrera, n f var. ling.
  • ca  retama de flors penjants, n f var. ling.
  • ca  retrama de flors penjants, n f var. ling.
  • nc  Genista patens DC.
  • nc  Cytisus heterochrous Colmeiro sin. compl.
  • nc  Cytisus patens auct., non L. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abret, n m
  • ca  esporgallop, n m/f alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta patent, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera vera, n f alt. sin.
  • ca  ginestó ver, n m alt. sin.
  • ca  gódua, n f alt. sin.
  • ca  arbret, n m var. ling.
  • ca  ginestrera, n f var. ling.
  • ca  retama de flors penjants, n f var. ling.
  • ca  retrama de flors penjants, n f var. ling.
  • nc  Genista patens DC.
  • nc  Cytisus heterochrous Colmeiro sin. compl.
  • nc  Cytisus patens auct., non L. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

brancal brancal

<Arts > Arts plàstiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  brancal, n m
  • ca  muntant, n m
  • ca  rebranca, n f
  • es  jamba
  • es  larguero
  • es  montante
  • en  jamb

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definición
Cadascun dels dos costats d'una obertura, sobre els quals descansa la llinda o l'arc.
brancal brancal

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  brancal, n m
  • ca  muntant, n m
  • ca  rebranca, n f
  • es  jamba, n f
  • fr  montant de porte, n m
  • eu  jamba, n
  • eu  jantzi, n

<Fusteria > Construccions>

gafa de punta gafa de punta

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  gafa de punta, n f
  • es  alcayata de retranca, n f
  • es  gafa, n f
  • es  patilla, n f
  • es  zarpa, n f
  • fr  patte à scellement, n f
  • en  cramp iron, n
  • eu  gafa, n
  • eu  hanka, n

<Fusteria > Materials > Ferro>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gaiol, n m
  • ca  carquèxia, n f sin. compl.
  • ca  gíjol, n m sin. compl.
  • ca  llitja, n f sin. compl.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginestella, n f alt. sin.
  • ca  carguexia, n f var. ling.
  • ca  gijol, n m var. ling.
  • ca  ginestra, n f var. ling.
  • ca  ginistella, n f var. ling.
  • ca  iaiol, n m var. ling.
  • ca  ieiol, n m var. ling.
  • ca  ijol, n m var. ling.
  • ca  llitza, n f var. ling.
  • ca  niol, n m var. ling.
  • ca  retama, n f var. ling.
  • ca  retrama, n f var. ling.
  • ca  ujol, n m var. ling.
  • nc  Chamaespartium sagittale (L.) P.E. Gibbs
  • nc  Genista sagittalis L. sin. compl.
  • nc  Pterospartum sagittale (L.) Willk. sin. compl.
  • nc  Genistella sagittalis (L.) Gams in Hegi var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gaiol, n m
  • ca  carquèxia, n f sin. compl.
  • ca  gíjol, n m sin. compl.
  • ca  llitja, n f sin. compl.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginestella, n f alt. sin.
  • ca  carguexia, n f var. ling.
  • ca  gijol, n m var. ling.
  • ca  ginestra, n f var. ling.
  • ca  ginistella, n f var. ling.
  • ca  iaiol, n m var. ling.
  • ca  ieiol, n m var. ling.
  • ca  ijol, n m var. ling.
  • ca  llitza, n f var. ling.
  • ca  niol, n m var. ling.
  • ca  retama, n f var. ling.
  • ca  retrama, n f var. ling.
  • ca  ujol, n m var. ling.
  • nc  Chamaespartium sagittale (L.) P.E. Gibbs
  • nc  Genista sagittalis L. sin. compl.
  • nc  Pterospartum sagittale (L.) Willk. sin. compl.
  • nc  Genistella sagittalis (L.) Gams in Hegi var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

ginestó ginestó

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ginestó, n m
  • ca  ginesta blanca, n f sin. compl.
  • ca  palla de vesc, n f sin. compl.
  • ca  assot, n m alt. sin.
  • ca  assots, n m pl alt. sin.
  • ca  assots d'ase, n m pl alt. sin.
  • ca  gessamí de llop, n m alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta de bolles vermelles, n f alt. sin.
  • ca  ginesta de bolletes, n f alt. sin.
  • ca  ginesta de bolletes vermelles, n f alt. sin.
  • ca  ginestó baix, n m alt. sin.
  • ca  ginestó blanc, n m alt. sin.
  • ca  ginestó blau, n m alt. sin.
  • ca  ginestó de fruit roig, n m alt. sin.
  • ca  ginestola, n f alt. sin.
  • ca  llessamí de llop, n m alt. sin.
  • ca  osiris blanc, n m alt. sin.
  • ca  palla de veça, n f alt. sin.
  • ca  ginestra de bolletes vermelles, n f var. ling.
  • ca  manrúbio, n m var. ling.
  • ca  retrama, n f var. ling.
  • nc  Osyris alba L.

<Botànica > santalàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ginestó, n m
  • ca  ginesta blanca, n f sin. compl.
  • ca  palla de vesc, n f sin. compl.
  • ca  assot, n m alt. sin.
  • ca  assots, n m pl alt. sin.
  • ca  assots d'ase, n m pl alt. sin.
  • ca  gessamí de llop, n m alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta de bolles vermelles, n f alt. sin.
  • ca  ginesta de bolletes, n f alt. sin.
  • ca  ginesta de bolletes vermelles, n f alt. sin.
  • ca  ginestó baix, n m alt. sin.
  • ca  ginestó blanc, n m alt. sin.
  • ca  ginestó blau, n m alt. sin.
  • ca  ginestó de fruit roig, n m alt. sin.
  • ca  ginestola, n f alt. sin.
  • ca  llessamí de llop, n m alt. sin.
  • ca  osiris blanc, n m alt. sin.
  • ca  palla de veça, n f alt. sin.
  • ca  ginestra de bolletes vermelles, n f var. ling.
  • ca  manrúbio, n m var. ling.
  • ca  retrama, n f var. ling.
  • nc  Osyris alba L.

<Botànica > santalàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ginesta, n f
  • ca  ginesta (flor), n f sin. compl.
  • ca  ginesta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  ginesta comuna, n f alt. sin.
  • ca  ginesta de llei, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera de flor, n f alt. sin.
  • ca  ginestera groga, n f alt. sin.
  • ca  ginestera mascle, n f alt. sin.
  • ca  ginesteres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de ballester, n f alt. sin.
  • ca  herba del ballester, n f alt. sin.
  • ca  lliroia (flor), n f alt. sin.
  • ca  finestra, n f var. ling.
  • ca  genestra, n f var. ling.
  • ca  genista, n f var. ling.
  • ca  ginestra, n f var. ling.
  • ca  hilmestra, n f var. ling.
  • ca  retama, n f var. ling.
  • ca  retama de flor, n f var. ling.
  • ca  retrama, n f var. ling.
  • ca  retrama de flor, n f var. ling.
  • ca  tilia, n f var. ling.
  • nc  Spartium junceum L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>