Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "roma" dentro de todas las áreas temáticas

herba escombrera herba escombrera

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba escombrera, n f
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  escombra, n f sin. compl.
  • ca  granellons, n m pl sin. compl.
  • ca  granera, n f sin. compl.
  • ca  herba de graneres, n f sin. compl.
  • ca  herba granera, n f sin. compl.
  • ca  raspallera, n f sin. compl.
  • ca  baleges, n f pl alt. sin.
  • ca  baleja, n f alt. sin.
  • ca  bracella, n f alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  bracera fina, n f alt. sin.
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  cabeçudes, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea raspallera, n f alt. sin.
  • ca  escoba, n f alt. sin.
  • ca  escobes, n f pl alt. sin.
  • ca  escombrera, n f alt. sin.
  • ca  granadisses, n f pl alt. sin.
  • ca  graneres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de fer ramassos, n f alt. sin.
  • ca  herba ramassera, n f alt. sin.
  • ca  marxinera, n f alt. sin.
  • ca  ramassera, n f alt. sin.
  • ca  raspall, n m alt. sin.
  • ca  raspallera vera, n f alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  centaura raspallera, n f var. ling.
  • ca  grenallons, n m pl var. ling.
  • ca  rasparella, n f var. ling.
  • nc  Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.
  • nc  Centaurea salmantica L. sin. compl.
  • nc  Microlonchus salmanticus (L.) DC. sin. compl.
  • nc  Microlonchus clusii Spach var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

herba escombrera herba escombrera

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba escombrera, n f
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  escombra, n f sin. compl.
  • ca  granellons, n m pl sin. compl.
  • ca  granera, n f sin. compl.
  • ca  herba de graneres, n f sin. compl.
  • ca  herba granera, n f sin. compl.
  • ca  raspallera, n f sin. compl.
  • ca  baleges, n f pl alt. sin.
  • ca  baleja, n f alt. sin.
  • ca  bracella, n f alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  bracera fina, n f alt. sin.
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  cabeçudes, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea raspallera, n f alt. sin.
  • ca  escoba, n f alt. sin.
  • ca  escobes, n f pl alt. sin.
  • ca  escombrera, n f alt. sin.
  • ca  granadisses, n f pl alt. sin.
  • ca  graneres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de fer ramassos, n f alt. sin.
  • ca  herba ramassera, n f alt. sin.
  • ca  marxinera, n f alt. sin.
  • ca  ramassera, n f alt. sin.
  • ca  raspall, n m alt. sin.
  • ca  raspallera vera, n f alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  centaura raspallera, n f var. ling.
  • ca  grenallons, n m pl var. ling.
  • ca  rasparella, n f var. ling.
  • nc  Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.
  • nc  Centaurea salmantica L. sin. compl.
  • nc  Microlonchus salmanticus (L.) DC. sin. compl.
  • nc  Microlonchus clusii Spach var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

llengua bovina llengua bovina

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua bovina, n f
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella longifòlia, n f alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  romeda, n f alt. sin.
  • ca  romedes, n f pl alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  ruibarbre, n m alt. sin.
  • ca  ribardo, n m var. ling.
  • nc  Rumex longifolius DC. in Lam. et DC.
  • nc  Rumex domesticus Hartm. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

llengua bovina llengua bovina

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua bovina, n f
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella longifòlia, n f alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  romeda, n f alt. sin.
  • ca  romedes, n f pl alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  ruibarbre, n m alt. sin.
  • ca  ribardo, n m var. ling.
  • nc  Rumex longifolius DC. in Lam. et DC.
  • nc  Rumex domesticus Hartm. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

llengua bovina llengua bovina

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua bovina, n f
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  lleparades, n f pl alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella de fulla grossa, n f alt. sin.
  • ca  paradella obtusifòlia, n f alt. sin.
  • ca  paradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  pradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  ruibarbre, n m alt. sin.
  • ca  Santes Maries, n f pl alt. sin.
  • ca  panadelles, n f pl var. ling.
  • nc  Rumex obtusifolius L.
  • nc  Rumex friesii Gren. et Godr. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

llengua bovina llengua bovina

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua bovina, n f
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  lleparades, n f pl alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella de fulla grossa, n f alt. sin.
  • ca  paradella obtusifòlia, n f alt. sin.
  • ca  paradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  pradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  ruibarbre, n m alt. sin.
  • ca  Santes Maries, n f pl alt. sin.
  • ca  panadelles, n f pl var. ling.
  • nc  Rumex obtusifolius L.
  • nc  Rumex friesii Gren. et Godr. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paradella, n f
  • ca  fulles de Santa Maria, n f pl sin. compl.
  • ca  pradella, n f sin. compl.
  • ca  romàs, n m sin. compl.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  paradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  romes, n f pl alt. sin.
  • nc  Rumex sp. pl.

<Botànica > poligonàcies>

paradella paradella

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paradella, n f
  • ca  fulles de Santa Maria, n f pl sin. compl.
  • ca  pradella, n f sin. compl.
  • ca  romàs, n m sin. compl.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  paradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  romes, n f pl alt. sin.
  • nc  Rumex sp. pl.

<Botànica > poligonàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paradella, n f
  • ca  paradella alpina, n f alt. sin.
  • ca  rapòntic, n m alt. sin.
  • ca  rodiets, n m pl alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  ruibarbre, n m alt. sin.
  • ca  ruibarbre comú, n m alt. sin.
  • ca  ruibarbre de frare, n m alt. sin.
  • ca  sarró, n m alt. sin.
  • ca  rapontic, n m var. ling.
  • ca  ribarbo comú, n m var. ling.
  • ca  ruibarbo comú, n m var. ling.
  • ca  sarro, n m var. ling.
  • nc  Rumex pseudoalpinus Höfft
  • nc  Rumex alpinus auct. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

paradella paradella

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paradella, n f
  • ca  paradella alpina, n f alt. sin.
  • ca  rapòntic, n m alt. sin.
  • ca  rodiets, n m pl alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  ruibarbre, n m alt. sin.
  • ca  ruibarbre comú, n m alt. sin.
  • ca  ruibarbre de frare, n m alt. sin.
  • ca  sarró, n m alt. sin.
  • ca  rapontic, n m var. ling.
  • ca  ribarbo comú, n m var. ling.
  • ca  ruibarbo comú, n m var. ling.
  • ca  sarro, n m var. ling.
  • nc  Rumex pseudoalpinus Höfft
  • nc  Rumex alpinus auct. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>