Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "romania" dentro de todas las áreas temáticas

paradella mollerosa paradella mollerosa

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paradella mollerosa, n f
  • ca  arengada, n f sin. compl.
  • ca  llengua bovina, n f sin. compl.
  • ca  mollerosa, n f sin. compl.
  • ca  arengades, n f pl alt. sin.
  • ca  buscaporc bord, n m alt. sin.
  • ca  cama-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roja, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja de tarongerar, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengua de llebre, n f alt. sin.
  • ca  mal-llaurer, n m alt. sin.
  • ca  mal-llaures, n f pl alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  peixos, n m pl alt. sin.
  • ca  pradella, n f alt. sin.
  • ca  pradella mollerosa, n f alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  romàs comú, n m alt. sin.
  • ca  romerill, n m alt. sin.
  • ca  sang de bou, n f alt. sin.
  • ca  Santes Maries, n f pl alt. sin.
  • ca  tabaquera, n f alt. sin.
  • ca  mallaures, n f pl var. ling.
  • ca  panadelles, n f pl var. ling.
  • ca  romança, n f var. ling.
  • nc  Rumex pulcher L.

<Botànica > poligonàcies>

paradella mollerosa paradella mollerosa

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paradella mollerosa, n f
  • ca  arengada, n f sin. compl.
  • ca  llengua bovina, n f sin. compl.
  • ca  mollerosa, n f sin. compl.
  • ca  arengades, n f pl alt. sin.
  • ca  buscaporc bord, n m alt. sin.
  • ca  cama-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roja, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja de tarongerar, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengua de llebre, n f alt. sin.
  • ca  mal-llaurer, n m alt. sin.
  • ca  mal-llaures, n f pl alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  peixos, n m pl alt. sin.
  • ca  pradella, n f alt. sin.
  • ca  pradella mollerosa, n f alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  romàs comú, n m alt. sin.
  • ca  romerill, n m alt. sin.
  • ca  sang de bou, n f alt. sin.
  • ca  Santes Maries, n f pl alt. sin.
  • ca  tabaquera, n f alt. sin.
  • ca  mallaures, n f pl var. ling.
  • ca  panadelles, n f pl var. ling.
  • ca  romança, n f var. ling.
  • nc  Rumex pulcher L.

<Botànica > poligonàcies>

peotil·lomania peotil·lomania

<Malalties i síndromes>, <Pediatria>, <Salut mental>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  peotil·lomania, n f
  • ca  pseudomasturbació, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Pediatria>, <Salut mental>

Definición
Tic especial d'alguns infants o de certs malalts consistent a estirar-se el penis.

Nota

  • La denominació peotil·lomania està formada a partir del grec péos 'penis' i tíllo 'estirar' i de -mania.
rafània rafània

<Neurologia>, <Toxicologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  rafània, n f

<Neurologia>, <Toxicologia>

Definición
Intoxicació deguda a la ingestió de llavors de rave silvestre (Raphanus raphanistrum) barrejades amb el blat. Presenta un quadre semblant a l'ergotisme, caracteritzat per espasmes dels membres.
ressedimentat -ada ressedimentat -ada

<Ciències de la Terra > Geologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  ressedimentat -ada, adj
  • ca  retreballat -ada, adj
  • ca  reelaborat -ada, adj sin. compl.
  • es  derivado
  • es  reelaborado
  • es  retrabajado
  • fr  derivé
  • fr  remanié
  • en  derived
  • en  reworked

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definición
Dit d'un sediment que ha estat desplaçat del seu lloc d'origen per agents naturals i ha estat incorporat en una formació geològica més jove.
retoromànic retoromànic

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  retoromànic
  • ca  friülà sin. compl.
  • ca  friülès sin. compl.
  • ca  furlà sin. compl.
  • ca  ladí sin. compl.
  • ca  romanx sin. compl.
  • cod  furlan (a Itàlia)
  • cod  rumantsch (a Suïssa)
  • ar  الريترومانسية
  • cy  Rhetoromaneg
  • cy  Ladineg sin. compl.
  • cy  Románsh sin. compl.
  • de  Rätoromanisch
  • de  Ladinisch sin. compl.
  • de  Rätofrialulisch sin. compl.
  • de  Rumantsch sin. compl.
  • en  Rhaeto-Romanic
  • en  Ladin sin. compl.
  • en  Rhaeto-Friulian sin. compl.
  • en  Romansch sin. compl.
  • es  retorománico
  • es  ladino sin. compl.
  • es  retofriülés sin. compl.
  • es  romanche sin. compl.
  • eu  erretorromaniera
  • eu  erromantxera sin. compl.
  • fr  rhéto-roman
  • fr  ladin sin. compl.
  • fr  rhéto-frioulan sin. compl.
  • fr  romanche sin. compl.
  • gl  retorrománico
  • gl  ladino sin. compl.
  • gl  retofriulano sin. compl.
  • gl  romanche sin. compl.
  • gn  retoromániko
  • gn  ladi sin. compl.
  • gn  rretofriüle sin. compl.
  • gn  rretofriüle térâ rromany sin. compl.
  • gn  rromany sin. compl.
  • it  retoromanico
  • it  ladino sin. compl.
  • it  reto-friulano sin. compl.
  • it  romancio sin. compl.
  • ja  レトロマンス語
  • nl  Retoromaans
  • nl  Friulaans sin. compl.
  • nl  Ladinisch sin. compl.
  • nl  Romanx sin. compl.
  • oc  retoromanic
  • oc  ladin sin. compl.
  • oc  retofriolan sin. compl.
  • oc  romanch sin. compl.
  • pt  reto-românico
  • pt  ladino sin. compl.
  • pt  reto-friulano romanche sin. compl.
  • ru  Ретороманский язык
  • ru  Ладинский sin. compl.
  • ru  Фриульский sin. compl.
  • sw  Rhaeto-Romanic
  • sw  Ladin sin. compl.
  • sw  Rhaeto-friulian sin. compl.
  • sw  Romansch sin. compl.
  • tmh  Tariturumaniskt
  • tmh  Taladit sin. compl.
  • tmh  taritufriyulist sin. compl.
  • tmh  tarumanskt sin. compl.
  • zh  列托罗马语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Suïssa>

Definición
Actualment hi ha tres blocs de dialectes retoromànics, estesos en sengles àrees separades les unes de les altres: l'occidental o romanx, el central o ladí, i l'oriental o friülès. Malgrat aquest aïllament geogràfic i les importants diferències que hi ha entre les diverses varietats, que dificulten la comunicació entre els seus parlants, es considera que el retoromànic constitueix una sola llengua.

Socialment hi ha consciència de la germanor entre els diversos pobles de parla retoromànica, però les diferents trajectòries històriques i tradicions culturals fan de cadascun dels tres grans dialectes una entitat autònoma.
retoromànic retoromànic

<TIC > Informàtica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  retoromànic
  • en  Rhaeto-Romanic

<Localització > Fraseologia>

romà | romana romà | romana

<Dret romà>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  romà | romana, n m, f
  • es  romano | romana, n m, f

<Dret romà>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  romanç, n m
  • ca  romanço, n m
  • es  romance

<Literatura>

Definición
Composició amb els versos parells assonants.
Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  romança, n f

<Música>

Definición
Composició musical, generalment de caràcter instrumental d'un elevat to líric.