Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "romania" dentro de todas las áreas temáticas
<Música>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca romança, n f
<Música>
Definición
<Música>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca romança, n f
<Música>
Definición
<Arts>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca romança, n f
- es romanza, n f
<Educació musical>
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca romança, n f
- es romanza
- en romance
<Música>
Definición
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca romança, n f
- es romanza
- en romance
<Música>
Definición
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca romança, n f
- es romanza
- en romance
<Música>
Definición
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca romanès
- ca dacoromanès sin. compl.
- ca moldau sin. compl.
- cod româna
- ar الرومانية
- cy Rwmaneg
- cy Moldofeg sin. compl.
- de Rumänisch
- de Dakorumänisch sin. compl.
- de Moldauisch sin. compl.
- en Romanian
- en Daco-Rumanian sin. compl.
- en Moldavian sin. compl.
- es rumano
- es moldavo sin. compl.
- eu errumaniera
- fr roumain
- fr daco-roumain sin. compl.
- fr moldave sin. compl.
- gl romanés
- gl dacorromanés sin. compl.
- gl moldavo sin. compl.
- gn rumáno
- gn moldávo sin. compl.
- it romeno
- it dacoromeno sin. compl.
- it moldavo sin. compl.
- ja ルーマニア語
- nl Roemeens
- nl Daco-Romaans sin. compl.
- nl Moldavisch sin. compl.
- oc romanés
- oc dacoromanés sin. compl.
- oc moldau sin. compl.
- pt romeno
- pt daco-romeno moldavo sin. compl.
- ru Румынский язык
- ru Молдавский sin. compl.
- ru Дакорумынский sin. compl.
- sw Romanian
- sw Daco-rumanian sin. compl.
- sw Moldavian sin. compl.
- tmh Tarumanist
- tmh Tadakurumabist sin. compl.
- tmh tamuldavt sin. compl.
- zh 罗马尼亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Oriental>, <Europa > Albània>, <Europa > Bulgària>, <Europa > Grècia>, <Europa > Hongria>, <Europa > Macedònia>, <Europa > Moldàvia>, <Europa > Romania>, <Europa > Sèrbia>, <Europa > Ucraïna>
Definición
No se sap amb seguretat on es va originar la llengua romanesa ni tampoc per què les varietats actuals es parlen en regions tan allunyades les unes de les altres.
L'originalitat del romanès està en el fet que, isolat a l'est, s'ha desenvolupat al marge de les altres llengües romàniques, parlades en territoris contigus de l'Europa occidental: ha estat en contacte amb llengües com ara el grec, l'albanès, l'hongarès, el turc i, sobretot, les llengües eslaves. A més, l'importantíssim paper que per als altres idiomes romànics ha tingut el llatí, llengua de la cultura i de l'Església, per al romanès l'han tingut l'eslavònic i el grec. Tot plegat ha donat al romanès la seva fesomia tan particular, que el fa diferent de la resta de llengües romàniques, amb les quals, però, no deixa de presentar una semblança estructural pregona.
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca romanès
- en Romanian
<Localització > Fraseologia>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca romaní, n m
- es romero, n m
- fr romarin, n m
- pt alecrim, n m
- en rosemary, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca romaní
- ca gitano sin. compl.
- ca romanó sin. compl.
- cod rromani chib
- ar الرومني- لغة الغجر
- cy Romani
- de Romani
- de Romanes sin. compl.
- en Romani
- en Gypsy sin. compl.
- en Romanese sin. compl.
- es romaní
- es gitano sin. compl.
- es romanó sin. compl.
- eu ijitoera
- eu romani sin. compl.
- fr romani
- fr gitan sin. compl.
- fr romano sin. compl.
- gl romaní
- gl romanó sin. compl.
- gl xitano sin. compl.
- gn romani
- gn hitáno sin. compl.
- gn románo sin. compl.
- it romanes
- it gitano sin. compl.
- it rom sin. compl.
- ja ロマニ語
- ja ジプシー語、ロマーノ語 sin. compl.
- nl Romaní
- nl Roma sin. compl.
- oc romaní
- pt romani
- pt gitano sin. compl.
- ru Цыганский язык
- sw Romani
- sw Gypsy sin. compl.
- sw Romanese sin. compl.
- tmh Tarumanit
- tmh Tajitanut sin. compl.
- tmh tarumanut sin. compl.
- zh 罗姆语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Indoeuropea > Indoirànica>, <Àsia > Iran>, <Àsia > Rússia>, <Àsia > Turquia>, <Europa > Albània>, <Europa > Alemanya>, <Europa > Àustria>, <Europa > Bulgària>, <Europa > Eslovàquia>, <Europa > Eslovènia>, <Europa > Espanya>, <Europa > Finlàndia>, <Europa > França>, <Europa > Grècia>, <Europa > Hongria>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Kosovo>, <Europa > Macedònia>, <Europa > Moldàvia>, <Europa > Montenegro>, <Europa > Països Baixos>, <Europa > Polònia>, <Europa > Portugal>, <Europa > Regne Unit>, <Europa > República Txeca>, <Europa > Romania>, <Europa > Sèrbia>, <Europa > Suècia>, <Europa > Ucraïna>
Definición
Passat un primer moment, van començar a patir greus persecucions en tots els països i, tot i que d'ençà del segle XVIII el rigor de les disposicions contràries als gitanos ha anat minvant, encara avui continuen marginats i discriminats arreu.
Pel que fa a la llengua, les diferents condicions socials en què s'han trobat els gitanos han determinat que molts l'hagin abandonada al llarg dels segles, encara que també són molts els que l'han conservada, sobretot a la meitat oriental d'Europa. El romaní és una llengua que s'ha escrit poc. Els primers testimonis que se'n conserven daten del segle XVI, però no hi va haver intents seriosos d'escriure'l fins al segle XIX. D'ençà d'aleshores s'han utilitzat tant l'alfabet llatí com el ciríl·lic. Des de fa unes quantes dècades s'han anat fent passos cap a l'estandardització del romaní en diferents estats i també en l'àmbit internacional. L'ús escrit de la llengua també ha crescut: hi ha diverses publicacions en romaní i cada cop s'hi fa més literatura. A més, l'idioma comença a ser present, d'una manera discreta, en la ràdio i en l'ensenyament.