Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "rompiment" dentro de todas las áreas temáticas

compliment de la mesura de seguretat compliment de la mesura de seguretat

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  compliment de la mesura de seguretat, n m
  • es  cumplimiento de la medida de seguridad, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

compliment de la pena compliment de la pena

<Dret penal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  compliment de la pena, n m
  • es  cumplimiento de la pena

<Dret penal>

Definición
Realització material del contingut penal d'una sentència judicial ferma en la qual es declara la responsabilitat criminal d'una persona per un fet penalment rellevant i se li imposa la conseqüència jurídica legalment determinada.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • És equiparable a l'expressió compliment de la condemna i, malgrat que el Codi penal (CP) regula diverses institucions que incideixen directament en el compliment de la pena, el significat jurídic real que té es troba en el context del procés. En efecte, la jurisdiccionalitat de la pena es posa de manifest no només en el fet que tan sols pot ser imposada per un tribunal penal, sinó també en el fet que és a aquest tribunal a que correspon l'exigència i el control del compliment de la pena, és a dir, el deure constitucional i legal de «fer executar el que ha estat jutjat» (art. 117 Constitució espanyola i art. 9 Llei d'enjudiciament criminal [LECr]). En conseqüència, l'expressió legal integra la major part del contingut de la fase d'execució del procés penal disciplinada en el llibre VII de la LECr, concretament en els articles 983 al 998, i en el desenvolupament és quan adquireix sentit la garantia d'execució recollida en l'article 3.1. del CP, l'article 18 de la Llei orgànica del poder judicial i l'article 21 de la Llei general penitenciària, pel que fa a les penes privatives de llibertat.
    Des d'aquest punt de vista, pot ser definida, de manera general, com el compliment del deure de sotmetre's a la pena, coactivament exigible a la persona condemnada, de la manera legalment establerta i en el marc de les formes i garanties determinades, tot i que el compliment presenta les diferències lògiques i les particularitats derivades de la naturalesa de la pena imposada.
    Així, les penes pecuniàries es compleixen amb el pagament de la multa imposada en la forma establerta en la sentència (art. 50 i 51 CP), bé voluntàriament, bé per la via de constrenyiment (art. 53 CP i art. 919 i s. LECr, supletòriament aplicable), i, en darrer terme, fent efectiva la responsabilitat personal subsidiària de l'article 53 del CP, pena que es pot substituir per treballs en benefici de la comunitat.
    Les penes privatives de drets (art. 39 al 49 CP) es compleixen amb l'abstenció del penat de l'exercici del dret corresponent durant el període de temps fixat en la sentència.
    La complexitat del compliment de les penes privatives de llibertat, a causa de l'ingrés tradicionalment necessari dels condemnats en un centre penitenciari i de la dificultat d'equilibrar les restriccions legítimes de drets fonamentals dels reclusos que la pena comporta amb l'exercici dels drets no afectats per la condemna, ha originat un corpus normatiu (molt formalitzat i reglamentat, i que ha esdevingut autònom respecte de les regles legals generals sobre execució de sentències penals, en la LECr) que regula tots els aspectes referents al compliment material de la pena en establiments penitenciaris, doctrinalment denominat dret penitenciari, i articulat, en el sistema legislatiu espanyol, per la Llei general penitenciària, del 26 de setembre de 1979, i pel Reglament penitenciari, del 9 de febrer de 1996, així com pel Reial decret del 26 d'abril de 1996, que estableix disposicions específiques per al compliment de les penes privatives de llibertat d'arrest de cap de setmana i dels treballs en benefici de la comunitat.
    El CP, a més d'establir el compliment de la pena o condemna com una causa d'extinció de la responsabilitat criminal (art. 130.2), regula tres instruments jurídics que afecten directament el compliment de la pena privativa de llibertat: a) la suspensió de l'execució de la pena (art. 80 al 87), que es caracteritza essencialment per sotmetre el compliment efectiu de la pena (que se suspèn) al compliment d'una condició per part de la persona condemnada (no delinquir en el termini fixat pel tribunal) i també, en els casos legalment previstos, a l'acatament de les regles de conducta que el tribunal li imposi; b) la llibertat condicional (art. 90 al 93), institució en virtut de la qual els condemnats classificats en tercer grau penitenciari i respecte dels quals es pot fer un pronòstic favorable de reinserció que han complert les tres quartes parts de la pena privativa de llibertat imposada -les dues terceres parts en casos excepcionals o les tres quartes parts si compleixen setanta anys-, poden complir el que resta del termini en llibertat, sempre que no delinqueixin en aquest període i compleixin, si se'ls n'imposa cap, les regles de conducta de l'article 105 del CP; c) la limitació jurídica al principi d'exasperació material en l'aplicació de les penes (art. 76) determina que, si hi ha cap connexió entre els fets pels quals s'ha condemnat (connexió processal, art. 17 LECr), el compliment efectiu de la pena no pot ser superior al triple de la durada de la pena més greu de les imposades.
compliment de la pena compliment de la pena

<Dret penal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  compliment de la pena, n m
  • ca  compliment de la condemna, n m sin. compl.
  • es  cumplimiento de la condena
  • es  cumplimiento de la pena

<Dret penal>

Definición
Exigència concreta i constrenyiment efectiu de la persona condemnada a patir una pena de la manera i en les condicions legalment establertes.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • És equiparable a l'expressió compliment de la condemna i, malgrat que el Codi penal (CP) regula diverses institucions que incideixen directament en el compliment de la pena, el significat jurídic real que té es troba en el context del procés. En efecte, la jurisdiccionalitat de la pena es posa de manifest no només en el fet que tan sols pot ser imposada per un tribunal penal, sinó també en el fet que és a aquest tribunal a que correspon l'exigència i el control del compliment de la pena, és a dir, el deure constitucional i legal de «fer executar el que ha estat jutjat» (art. 117 Constitució espanyola i art. 9 Llei d'enjudiciament criminal [LECr]). En conseqüència, l'expressió legal integra la major part del contingut de la fase d'execució del procés penal disciplinada en el llibre VII de la LECr, concretament en els articles 983 al 998, i en el desenvolupament és quan adquireix sentit la garantia d'execució recollida en l'article 3.1. del CP, l'article 18 de la Llei orgànica del poder judicial i l'article 21 de la Llei general penitenciària, pel que fa a les penes privatives de llibertat.
    Des d'aquest punt de vista, pot ser definida, de manera general, com el compliment del deure de sotmetre's a la pena, coactivament exigible a la persona condemnada, de la manera legalment establerta i en el marc de les formes i garanties determinades, tot i que el compliment presenta les diferències lògiques i les particularitats derivades de la naturalesa de la pena imposada.
    Així, les penes pecuniàries es compleixen amb el pagament de la multa imposada en la forma establerta en la sentència (art. 50 i 51 CP), bé voluntàriament, bé per la via de constrenyiment (art. 53 CP i art. 919 i s. LECr, supletòriament aplicable), i, en darrer terme, fent efectiva la responsabilitat personal subsidiària de l'article 53 del CP, pena que es pot substituir per treballs en benefici de la comunitat.
    Les penes privatives de drets (art. 39 al 49 CP) es compleixen amb l'abstenció del penat de l'exercici del dret corresponent durant el període de temps fixat en la sentència.
    La complexitat del compliment de les penes privatives de llibertat, a causa de l'ingrés tradicionalment necessari dels condemnats en un centre penitenciari i de la dificultat d'equilibrar les restriccions legítimes de drets fonamentals dels reclusos que la pena comporta amb l'exercici dels drets no afectats per la condemna, ha originat un corpus normatiu (molt formalitzat i reglamentat, i que ha esdevingut autònom respecte de les regles legals generals sobre execució de sentències penals, en la LECr) que regula tots els aspectes referents al compliment material de la pena en establiments penitenciaris, doctrinalment denominat dret penitenciari, i articulat, en el sistema legislatiu espanyol, per la Llei general penitenciària, del 26 de setembre de 1979, i pel Reglament penitenciari, del 9 de febrer de 1996, així com pel Reial decret del 26 d'abril de 1996, que estableix disposicions específiques per al compliment de les penes privatives de llibertat d'arrest de cap de setmana i dels treballs en benefici de la comunitat.
    El CP, a més d'establir el compliment de la pena o condemna com una causa d'extinció de la responsabilitat criminal (art. 130.2), regula tres instruments jurídics que afecten directament el compliment de la pena privativa de llibertat: a) la suspensió de l'execució de la pena (art. 80 al 87), que es caracteritza essencialment per sotmetre el compliment efectiu de la pena (que se suspèn) al compliment d'una condició per part de la persona condemnada (no delinquir en el termini fixat pel tribunal) i també, en els casos legalment previstos, a l'acatament de les regles de conducta que el tribunal li imposi; b) la llibertat condicional (art. 90 al 93), institució en virtut de la qual els condemnats classificats en tercer grau penitenciari i respecte dels quals es pot fer un pronòstic favorable de reinserció que han complert les tres quartes parts de la pena privativa de llibertat imposada -les dues terceres parts en casos excepcionals o les tres quartes parts si compleixen setanta anys-, poden complir el que resta del termini en llibertat, sempre que no delinqueixin en aquest període i compleixin, si se'ls n'imposa cap, les regles de conducta de l'article 105 del CP; c) la limitació jurídica al principi d'exasperació material en l'aplicació de les penes (art. 76) determina que, si hi ha cap connexió entre els fets pels quals s'ha condemnat (connexió processal, art. 17 LECr), el compliment efectiu de la pena no pot ser superior al triple de la durada de la pena més greu de les imposades.
compliment de la pena compliment de la pena

<Dret penal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  compliment de la pena, n m
  • es  cumplimiento de la pena

<Dret penal>

Definición
Requisit essencial per a l'extinció de la responsabilitat criminal.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • És equiparable a l'expressió compliment de la condemna i, malgrat que el Codi penal (CP) regula diverses institucions que incideixen directament en el compliment de la pena, el significat jurídic real que té es troba en el context del procés. En efecte, la jurisdiccionalitat de la pena es posa de manifest no només en el fet que tan sols pot ser imposada per un tribunal penal, sinó també en el fet que és a aquest tribunal a que correspon l'exigència i el control del compliment de la pena, és a dir, el deure constitucional i legal de «fer executar el que ha estat jutjat» (art. 117 Constitució espanyola i art. 9 Llei d'enjudiciament criminal [LECr]). En conseqüència, l'expressió legal integra la major part del contingut de la fase d'execució del procés penal disciplinada en el llibre VII de la LECr, concretament en els articles 983 al 998, i en el desenvolupament és quan adquireix sentit la garantia d'execució recollida en l'article 3.1. del CP, l'article 18 de la Llei orgànica del poder judicial i l'article 21 de la Llei general penitenciària, pel que fa a les penes privatives de llibertat.
    Des d'aquest punt de vista, pot ser definida, de manera general, com el compliment del deure de sotmetre's a la pena, coactivament exigible a la persona condemnada, de la manera legalment establerta i en el marc de les formes i garanties determinades, tot i que el compliment presenta les diferències lògiques i les particularitats derivades de la naturalesa de la pena imposada.
    Així, les penes pecuniàries es compleixen amb el pagament de la multa imposada en la forma establerta en la sentència (art. 50 i 51 CP), bé voluntàriament, bé per la via de constrenyiment (art. 53 CP i art. 919 i s. LECr, supletòriament aplicable), i, en darrer terme, fent efectiva la responsabilitat personal subsidiària de l'article 53 del CP, pena que es pot substituir per treballs en benefici de la comunitat.
    Les penes privatives de drets (art. 39 al 49 CP) es compleixen amb l'abstenció del penat de l'exercici del dret corresponent durant el període de temps fixat en la sentència.
    La complexitat del compliment de les penes privatives de llibertat, a causa de l'ingrés tradicionalment necessari dels condemnats en un centre penitenciari i de la dificultat d'equilibrar les restriccions legítimes de drets fonamentals dels reclusos que la pena comporta amb l'exercici dels drets no afectats per la condemna, ha originat un corpus normatiu (molt formalitzat i reglamentat, i que ha esdevingut autònom respecte de les regles legals generals sobre execució de sentències penals, en la LECr) que regula tots els aspectes referents al compliment material de la pena en establiments penitenciaris, doctrinalment denominat dret penitenciari, i articulat, en el sistema legislatiu espanyol, per la Llei general penitenciària, del 26 de setembre de 1979, i pel Reglament penitenciari, del 9 de febrer de 1996, així com pel Reial decret del 26 d'abril de 1996, que estableix disposicions específiques per al compliment de les penes privatives de llibertat d'arrest de cap de setmana i dels treballs en benefici de la comunitat.
    El CP, a més d'establir el compliment de la pena o condemna com una causa d'extinció de la responsabilitat criminal (art. 130.2), regula tres instruments jurídics que afecten directament el compliment de la pena privativa de llibertat: a) la suspensió de l'execució de la pena (art. 80 al 87), que es caracteritza essencialment per sotmetre el compliment efectiu de la pena (que se suspèn) al compliment d'una condició per part de la persona condemnada (no delinquir en el termini fixat pel tribunal) i també, en els casos legalment previstos, a l'acatament de les regles de conducta que el tribunal li imposi; b) la llibertat condicional (art. 90 al 93), institució en virtut de la qual els condemnats classificats en tercer grau penitenciari i respecte dels quals es pot fer un pronòstic favorable de reinserció que han complert les tres quartes parts de la pena privativa de llibertat imposada -les dues terceres parts en casos excepcionals o les tres quartes parts si compleixen setanta anys-, poden complir el que resta del termini en llibertat, sempre que no delinqueixin en aquest període i compleixin, si se'ls n'imposa cap, les regles de conducta de l'article 105 del CP; c) la limitació jurídica al principi d'exasperació material en l'aplicació de les penes (art. 76) determina que, si hi ha cap connexió entre els fets pels quals s'ha condemnat (connexió processal, art. 17 LECr), el compliment efectiu de la pena no pot ser superior al triple de la durada de la pena més greu de les imposades.
compliment de la sanció compliment de la sanció

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  compliment de la sanció, n m
  • es  cumplimiento de la sanción, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>

compliment normatiu compliment normatiu

<Economia > Finances>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  compliment normatiu, n m
  • es  conformidad
  • es  cumplimiento
  • fr  conformité
  • en  compliance
  • en  regulatory compliance
  • de  Regelüberwachung
  • de  Überwachung

<Economia > Finances>

Definición
Adequació dels procediments i de les actuacions d'una entitat financera a la normativa en vigor.
compliment normatiu compliment normatiu

<Empresa > Compliment normatiu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 19600:2015 Sistemes de gestió del compliment normatiu (compliance). Directrius i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 19600:2015).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 307 Gestió de Riscos, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra (ESCI-UPF).

La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  compliment normatiu, n m
  • es  compliance, n m
  • fr  compliance, n f
  • en  compliance, n

<Compliment normatiu>

Definición
Compliment de totes les obligacions del compliment normatiu d'una organització.

Nota

  • El compliment normatiu se sosté a través de la seva integració en la cultura d'una organització i en el comportament i l'actitud de les persones que hi treballen.
compliment normatiu compliment normatiu

<Informació. Documentació > Gestió de documents>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Norma UNE-ISO 30300:2021 Informació i documentació. Gestió de documents. Conceptes fonamentals i vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 30300:2020).

Aquesta norma ha estat elaborada per l'Associació Espanyola de Normalització (UNE). El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Servei de Suport al Sistema d'Arxius de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.

La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  compliment normatiu, n m
  • es  compliance, n m
  • fr  compliance, n f
  • en  compliance, n

<Gestió de documents > Organització>

Definición
Compliment de tots els mandats de l'organització.

Nota

  • Això inclou obligacions establertes per polítiques i decisions internes i per lleis, reglaments, normes i acords externs.
compliment normatiu penal compliment normatiu penal

<Dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  compliment normatiu penal, n m
  • es  cumplimiento normativo jurídico-penal, n m
  • es  cumplimiento normativo penal, n m
  • fr  conformité pénale, n f
  • fr  conformité punitive, n f
  • en  criminal compliance, n

<Dret>

Definición
Adequació dels procediments i de les actuacions d'un organisme a la normativa penal en vigor.
compliment normatiu penal compliment normatiu penal

<Empresa > Compliment normatiu > Compliment normatiu penal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE 19601:2017 Sistemes de gestió del compliment normatiu (compliance) penal. Requisits amb guia d'ús.

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 307 Gestió de Riscos, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra (ESCI-UPF).

La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  compliment normatiu penal, n m
  • es  compliance penal, n m
  • en  criminal compliance, n

<Compliment normatiu penal>

Definición
Compliment dels requisits.