Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "sadollar" dentro de todas las áreas temáticas

amollar amollar

<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 03 Tir amb arc>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  amollar, v tr
  • ca  deixar, v tr
  • es  soltar
  • fr  décocher
  • fr  lâcher
  • en  release, to

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 03 Tir amb arc>

Definición
Alliberar la corda tibada per disparar una fletxa.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  amollar, v tr

<Esport>

Definición
En pilota valenciana, llançar (la pilota) sense colpejar-la.
amollar en banda amollar en banda

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  amollar en banda, v tr

<Navegació tradicional>

Definición
Deixar anar de cop un cap.
amollar veles amollar veles

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  amollar veles, v intr

<Navegació tradicional>

Definición
Desplegar veles perquè agafin el vent.

Nota

  • En les veles quadrades, els mariners que pujaven a les vergues primer s'amollaven pels penols (extrems de les veles) i després per la creu (centre de les veles).
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  badola, n f
  • ca  agrella de fulla rodona, n f sin. compl.
  • ca  magreta, n f sin. compl.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  agrella rodona, n f alt. sin.
  • ca  agrelles xiquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  badoles, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  magretes, n f pl alt. sin.
  • ca  badolla, n f var. ling.
  • ca  baroles, n f pl var. ling.
  • ca  madoles, n f pl var. ling.
  • nc  Rumex scutatus L. subsp. scutatus

<Botànica > poligonàcies>

badola badola

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  badola, n f
  • ca  agrella de fulla rodona, n f sin. compl.
  • ca  magreta, n f sin. compl.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  agrella rodona, n f alt. sin.
  • ca  agrelles xiquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  badoles, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  magretes, n f pl alt. sin.
  • ca  badolla, n f var. ling.
  • ca  baroles, n f pl var. ling.
  • ca  madoles, n f pl var. ling.
  • nc  Rumex scutatus L. subsp. scutatus

<Botànica > poligonàcies>

batollar batollar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  batollar, v tr
  • ca  abatollar, v tr sin. compl.
  • es  varear, v tr
  • fr  gauler, v tr
  • en  knock down with poles (to), v tr

<Enginyeria forestal>

bedollar bedollar

<Ciències de la Terra>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  bedollar, n m
  • es  bosque de abedules
  • fr  bis de bouleaux
  • en  birch forest
  • en  birch grove

<Geografia física > Biogeografia>

Definición
Bosc caducifoli altimontà i subalpí dominat per bedolls.
bedollar bedollar

<Geografia > Geografia física>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  bedollar, n m
  • es  bosque de abedules
  • fr  bis de bouleaux
  • en  birch forest
  • en  birch grove

<Geografia física > Biogeografia>

Definición
Bosc caducifoli altimontà i subalpí dominat per bedolls.
bedollar bedollar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bedollar, n m
  • es  abedular, n m
  • fr  boulaie, n f
  • en  birch forest, n

<Enginyeria forestal>