Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "semblar" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  assenyalar, v tr
  • es  señalar

<Dret>

Definición
Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal {algú o alguna cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La víctima va assenyalar la persona que l'havia atacat.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  assenyalar, v tr
  • ca  indicar, v tr sin. compl.
  • es  indicar
  • es  señalar

<Dret>

Definición
Ser senyal o indici {d'alguna cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Les proves assenyalen la innocència de l'acusat.

    Ex.: Les empremtes trobades al lloc del crim indicaven la culpabilitat de l'acusat.
assenyalar la data assenyalar la data

<Dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  assenyalar la data
  • es  señalar fecha

<Dret>

Definición
Fixar la data.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Fa només tres dies que van assenyalar la data de les eleccions.
asterixi asterixi

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  asterixi, n f
  • ca  tremolor d'esbatec, n m sin. compl.
  • ca  tremolor hepàtic, n m sin. compl.
  • es  asterixis, n f
  • es  temblor aleteante, n m
  • en  asterixis
  • en  flapping tremor

<Fisioteràpia > Semiologia > Signes>

Definición
Tremolor produït per relaxacions musculars involuntàries, breus, transitòries i arrítmiques que provoquen la pèrdua momentània del to postural.

Nota

  • 1. L'asterixi es produeix sobretot a les mans, però també es pot localitzar a la llengua i als peus.
  • 2. L'asterixi es presenta freqüentment en el coma hepàtic.
aumolls aumolls

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aumolls, n m pl
  • ca  herba de les ulleres, n f alt. sin.
  • ca  herba de llunetes, n f alt. sin.
  • ca  llunetes de sembrat, n f pl alt. sin.
  • ca  irbianas, n f pl var. ling.
  • nc  Biscutella auriculata L. subsp. auriculata

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • MASCLANS indica que aumolls (forma recollida a l'Urgell) és una variant de molls 'ins­trument en forma de tisores, adequat per a llevar brases d'un foc', nom motivat per la semblança de les silícules de la planta amb uns molls. Paral·lelament, per la semblança amb unes ulleres sorgeix el gal·licisme llunetes (<francès lunettes 'ulleres')
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aumolls, n m pl
  • ca  herba de les ulleres, n f alt. sin.
  • ca  herba de llunetes, n f alt. sin.
  • ca  llunetes de sembrat, n f pl alt. sin.
  • ca  irbianas, n f pl var. ling.
  • nc  Biscutella auriculata L. subsp. auriculata

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • MASCLANS indica que aumolls (forma recollida a l'Urgell) és una variant de molls 'ins­trument en forma de tisores, adequat per a llevar brases d'un foc', nom motivat per la semblança de les silícules de la planta amb uns molls. Paral·lelament, per la semblança amb unes ulleres sorgeix el gal·licisme llunetes (<francès lunettes 'ulleres')
autosemblant autosemblant

<Matemàtiques>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  autosemblant, adj
  • fr  autosemblable
  • en  self-similar

<Matemàtiques>

banyeta banyeta

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banyeta, n f
  • ca  consolda peregrina, n f alt. sin.
  • ca  esperó de cavaller, n m alt. sin.
  • ca  esperó de sembrat, n m alt. sin.
  • ca  esperó peregrí, n m alt. sin.
  • ca  espueles, n f pl var. ling.
  • ca  espuelles, n f pl var. ling.
  • nc  Delphinium peregrinum L.

<Botànica > ranunculàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banyeta, n f
  • ca  consolda peregrina, n f alt. sin.
  • ca  esperó de cavaller, n m alt. sin.
  • ca  esperó de sembrat, n m alt. sin.
  • ca  esperó peregrí, n m alt. sin.
  • ca  espueles, n f pl var. ling.
  • ca  espuelles, n f pl var. ling.
  • nc  Delphinium peregrinum L.

<Botànica > ranunculàcies>

bessons idèntics bessons idèntics

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  bessons idèntics, n m pl
  • ca  bessons monozigòtics, n m pl
  • ca  bessons univitel·lins, n m pl
  • es  gemelos idénticos, n m pl
  • es  gemelos monocigóticos, n m pl
  • es  gemelos monocoriónicos, n m pl
  • es  gemelos similares, n m pl
  • es  gemelos unicoriónicos, n m pl
  • es  gemelos uniovulares, n m pl
  • es  gemelos univitelinos, n m pl
  • es  gemelos verdaderos, n m pl
  • fr  jumeaux idéntiques, n m pl
  • fr  jumeaux monozygotes, n m pl
  • fr  jumeaux uni-ovulaires, n m pl
  • fr  jumeaux uniovulaires, n m pl
  • fr  jumeaux univitellins, n m pl
  • fr  jumeaux vrais, n m pl
  • fr  vrais jumeaux, n m pl
  • en  enzygotic twins, n pl
  • en  identical twins, n pl
  • en  mono-ovular twins, n pl
  • en  monochorial twins, n pl
  • en  monochorionic twins, n pl
  • en  monovular twins, n pl
  • en  monozygotic twins, n pl
  • en  similar twins, n pl
  • en  true twins, n pl
  • en  uniovular twins, n pl

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>

Definición
Bessons que procedeixen d'un sol zigot format per la fecundació d'un sol òvul per un espermatozoide.