Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "semblar" dentro de todas las áreas temáticas

fonollassa fonollassa

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fonollassa, n f
  • ca  fonollassa de sembrat, n f alt. sin.
  • nc  Ridolfia segetum (L.) Moris

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fonollassa, n f
  • ca  fonollassa de sembrat, n f alt. sin.
  • nc  Ridolfia segetum (L.) Moris

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

garrí de senglar garrí de senglar

<Zoologia > Mamífers>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  garrí de senglar, n m
  • ca  porcell de senglar, n m
  • es  jabato, n m
  • es  rayón, n m
  • fr  marcassin, n m
  • en  young wild boar, n

<Zoologia > Mamífers>

Definición
Cria de senglar.
gemel·lar gemel·lar

<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Reproducció>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  gemel·lar, adj
  • es  gemelar, adj
  • fr  gémellaire, adj
  • en  gemellary, adj

<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Reproducció>

Definición
Dit dels individus nascuts en el mateix part.
gemin gèmina gemin gèmina

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gemin gèmina, adj
  • ca  gemel·lar, adj sin. compl.
  • es  gemelar
  • en  gemellary

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>

guaret sembrat guaret sembrat

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  guaret sembrat, n m
  • es  barbecho sembrado
  • en  seedbed fallow land

<Agricultura>

Definición
Guaret en què es planten lleguminoses per tal de fixar el nitrogen atmosfèric.
herència homòloga herència homòloga

<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Herència>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  herència homòloga, n f
  • ca  herència similar, n f
  • ca  herència homogènia, n f sin. compl.
  • es  herencia homóloga, n f
  • fr  hérédité homologue, n f
  • en  homologous heredity, n

<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Herència>

Definición
Herència de trets o d'una predisposició que es manifesten de la mateixa manera en els descendents que en els ascendents.
humanisme secular humanisme secular

<Termes seculars>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  humanisme secular, n m

<Religions > Termes seculars>

Definición
Concepció filosòfica que posa la persona humana i la seva plenitud al centre de les seves preocupacions.

Nota

  • El moviment humanista, tot i que ja va existir en l'antiguitat amb la forma de l'epicureisme, va néixer històricament al Renaixement i va ser caracteritzat per l'esforç de valorar l'esperit humà en tots els àmbits (cultural, científic, artístic, etc.). Al costat d'un humanisme cristià, difós sobretot pels col·legis de jesuïtes, l'humanisme secular tendia naturalment a l'ateisme. Aquesta tradició es va manifestar a partir del segle XVI, però sobretot del segle XVIII; el seu principal representant al segle XIX va ser el filòsof alemany Ludwig Feuerbach, segons el qual l'ésser humà ha creat Déu a partir del millor que hi ha en ell mateix i, per tant, l'humà ha de ser l'únic objecte de la religió veritable. Al segle XX, es poden mencionar el marxisme i l'existencialisme de Jean-Paul Sartre com a exemples moderns tant d'humanisme secular com d'ateisme.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  indicar, v tr
  • es  señalar

<Dret>

Definición
Explicar breument.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Li van indicar els passos que havia de seguir per a presentar la querella.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  indicar, v tr
  • es  indicar
  • es  mostrar
  • es  señalar

<Dret>

Definición
Assenyalar amb el dit {algú o alguna cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: A l'oficina, li van indicar a qui s'havia de dirigir per a agilitar els tràmits.