Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "servera" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca moixera, n f
- ca pomera borda, n f sin. compl.
- ca blada, n f alt. sin.
- ca gater, n m alt. sin.
- ca maçanera borda, n f alt. sin.
- ca moixa (fruit), n f alt. sin.
- ca moixera blanca, n f alt. sin.
- ca moixera comuna, n f alt. sin.
- ca moixera de guilla, n f alt. sin.
- ca moixera gran, n f alt. sin.
- ca moixera vera, n f alt. sin.
- ca pomera de pastor, n f alt. sin.
- ca pomera silvestre, n f alt. sin.
- ca seridoler, n m alt. sin.
- ca server, n m alt. sin.
- ca server bord, n m alt. sin.
- ca servera borda, n f alt. sin.
- ca aseridolé, n m var. ling.
- ca mogera, n f var. ling.
- ca moguera, n f var. ling.
- ca moixers, n m pl var. ling.
- ca mostelles, n f pl var. ling.
- ca mugera, n f var. ling.
- nc Sorbus aria (L.) Crantz
- nc Pyrus aria (L.) Ehrh. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca moixera, n f
- ca pomera borda, n f sin. compl.
- ca blada, n f alt. sin.
- ca gater, n m alt. sin.
- ca maçanera borda, n f alt. sin.
- ca moixa (fruit), n f alt. sin.
- ca moixera blanca, n f alt. sin.
- ca moixera comuna, n f alt. sin.
- ca moixera de guilla, n f alt. sin.
- ca moixera gran, n f alt. sin.
- ca moixera vera, n f alt. sin.
- ca pomera de pastor, n f alt. sin.
- ca pomera silvestre, n f alt. sin.
- ca seridoler, n m alt. sin.
- ca server, n m alt. sin.
- ca server bord, n m alt. sin.
- ca servera borda, n f alt. sin.
- ca aseridolé, n m var. ling.
- ca mogera, n f var. ling.
- ca moguera, n f var. ling.
- ca moixers, n m pl var. ling.
- ca mostelles, n f pl var. ling.
- ca mugera, n f var. ling.
- nc Sorbus aria (L.) Crantz
- nc Pyrus aria (L.) Ehrh. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca moixera de guilla, n f
- ca besurt, n m sin. compl.
- ca seridoler, n m sin. compl.
- ca moixera, n f alt. sin.
- ca seridol, n m alt. sin.
- ca seridol (fruit), n m alt. sin.
- ca server, n m alt. sin.
- ca server de bosc, n m alt. sin.
- ca server de caçadors, n m alt. sin.
- ca server dels caçadors, n m alt. sin.
- ca servera borda, n f alt. sin.
- ca servera de bosc, n f alt. sin.
- ca servera de caçadors, n f alt. sin.
- ca serves (fruit), n f pl alt. sin.
- ca besurc, n m var. ling.
- ca moixer, n m var. ling.
- ca seriduler, n m var. ling.
- ca vesurt, n m var. ling.
- nc Sorbus aucuparia L.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca moixera de guilla, n f
- ca besurt, n m sin. compl.
- ca seridoler, n m sin. compl.
- ca moixera, n f alt. sin.
- ca seridol, n m alt. sin.
- ca seridol (fruit), n m alt. sin.
- ca server, n m alt. sin.
- ca server de bosc, n m alt. sin.
- ca server de caçadors, n m alt. sin.
- ca server dels caçadors, n m alt. sin.
- ca servera borda, n f alt. sin.
- ca servera de bosc, n f alt. sin.
- ca servera de caçadors, n f alt. sin.
- ca serves (fruit), n f pl alt. sin.
- ca besurc, n m var. ling.
- ca moixer, n m var. ling.
- ca seriduler, n m var. ling.
- ca vesurt, n m var. ling.
- nc Sorbus aucuparia L.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca nabinera, n f
- ca avajonera, n f sin. compl.
- ca mirtil, n m sin. compl.
- ca moixereta, n f sin. compl.
- ca nabissera, n f sin. compl.
- ca nabiu, n m sin. compl.
- ca nabiu (fruit), n m sin. compl.
- ca avajó (fruit), n m alt. sin.
- ca blauet, n m alt. sin.
- ca gerdera silvestre, n f alt. sin.
- ca gerdonera silvestre, n f alt. sin.
- ca mirtil (fruit), n m alt. sin.
- ca nabiner, n m alt. sin.
- ca nabís (fruit), n m alt. sin.
- ca nabissera comuna, n f alt. sin.
- ca nabissonera, n f alt. sin.
- ca nabissos, n m pl alt. sin.
- ca nabius, n m pl alt. sin.
- ca raïm de pastor, n m alt. sin.
- ca raïms de pastor, n m pl alt. sin.
- ca servera boscana, n f alt. sin.
- ca abaixoner, n m var. ling.
- ca abajonera, n f var. ling.
- ca abajus, n m pl var. ling.
- ca anadiu, n m var. ling.
- ca anajó, n m var. ling.
- ca anajú, n m var. ling.
- ca anajus, n m pl var. ling.
- ca anajús, n m var. ling.
- ca anajussos (fruit), n m pl var. ling.
- ca avajo (fruit), n m var. ling.
- ca milixera, n f var. ling.
- ca nadiu, n m var. ling.
- ca nadius, n m pl var. ling.
- ca naiet, n m var. ling.
- ca naió, n m var. ling.
- ca naió (fruit), n m var. ling.
- ca naionera, n f var. ling.
- ca naions, n m pl var. ling.
- ca navissera, n f var. ling.
- ca navissera comuna, n f var. ling.
- ca navissos, n m pl var. ling.
- ca navius, n m pl var. ling.
- ca nibix (fruit), n m var. ling.
- ca nibixera, n f var. ling.
- ca vajol, n m var. ling.
- ca vajonera, n f var. ling.
- ca vajoneres, n f pl var. ling.
- ca vajos (fruit), n m pl var. ling.
- nc Vaccinium myrtillus L.
<Botànica > ericàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca nabinera, n f
- ca avajonera, n f sin. compl.
- ca mirtil, n m sin. compl.
- ca moixereta, n f sin. compl.
- ca nabissera, n f sin. compl.
- ca nabiu, n m sin. compl.
- ca nabiu (fruit), n m sin. compl.
- ca avajó (fruit), n m alt. sin.
- ca blauet, n m alt. sin.
- ca gerdera silvestre, n f alt. sin.
- ca gerdonera silvestre, n f alt. sin.
- ca mirtil (fruit), n m alt. sin.
- ca nabiner, n m alt. sin.
- ca nabís (fruit), n m alt. sin.
- ca nabissera comuna, n f alt. sin.
- ca nabissonera, n f alt. sin.
- ca nabissos, n m pl alt. sin.
- ca nabius, n m pl alt. sin.
- ca raïm de pastor, n m alt. sin.
- ca raïms de pastor, n m pl alt. sin.
- ca servera boscana, n f alt. sin.
- ca abaixoner, n m var. ling.
- ca abajonera, n f var. ling.
- ca abajus, n m pl var. ling.
- ca anadiu, n m var. ling.
- ca anajó, n m var. ling.
- ca anajú, n m var. ling.
- ca anajus, n m pl var. ling.
- ca anajús, n m var. ling.
- ca anajussos (fruit), n m pl var. ling.
- ca avajo (fruit), n m var. ling.
- ca milixera, n f var. ling.
- ca nadiu, n m var. ling.
- ca nadius, n m pl var. ling.
- ca naiet, n m var. ling.
- ca naió, n m var. ling.
- ca naió (fruit), n m var. ling.
- ca naionera, n f var. ling.
- ca naions, n m pl var. ling.
- ca navissera, n f var. ling.
- ca navissera comuna, n f var. ling.
- ca navissos, n m pl var. ling.
- ca navius, n m pl var. ling.
- ca nibix (fruit), n m var. ling.
- ca nibixera, n f var. ling.
- ca vajol, n m var. ling.
- ca vajonera, n f var. ling.
- ca vajoneres, n f pl var. ling.
- ca vajos (fruit), n m pl var. ling.
- nc Vaccinium myrtillus L.
<Botànica > ericàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca serverola, n f
- ca agrimònia, n f sin. compl.
- ca herba de la sang, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
- ca herba del mal estrany, n f sin. compl.
- ca herberola, n f sin. compl.
- ca setge, n m sin. compl.
- ca agrimònia comuna, n f alt. sin.
- ca canabassa, n f alt. sin.
- ca cura-ho-tot, n m alt. sin.
- ca eupatòria, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca gossos, n m pl alt. sin.
- ca herba agrimònia, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
- ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
- ca herba de la ramona, n f alt. sin.
- ca herba de les sangs, n f alt. sin.
- ca herba de mal estrany, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Guillem, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Ramon, n f alt. sin.
- ca herba dels cucs, n f alt. sin.
- ca herba escurçonera, n f alt. sin.
- ca herba ramona, n f alt. sin.
- ca herba servera, n f alt. sin.
- ca herba tossera, n f alt. sin.
- ca mal estrany, n m alt. sin.
- ca saquer, n m alt. sin.
- ca servereta, n f alt. sin.
- ca serverina, n f alt. sin.
- ca setge blanc, n m alt. sin.
- ca setsagnies, n f alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca agramònica, n f var. ling.
- ca agrimoni, n m var. ling.
- ca agrimònica, n f var. ling.
- ca cervereta, n f var. ling.
- ca cerverola, n f var. ling.
- ca gramònica, n f var. ling.
- ca gremònia, n f var. ling.
- ca gremònica, n f var. ling.
- ca grimònia, n f var. ling.
- ca herba de garrotillo, n f var. ling.
- ca herba del garrotillo, n f var. ling.
- ca herba del malastrany, n f var. ling.
- ca herba grimònia, n f var. ling.
- ca malastrany, n m var. ling.
- ca mònica, n f var. ling.
- ca serrarola, n f var. ling.
- nc Agrimonia eupatoria L.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca serverola, n f
- ca agrimònia, n f sin. compl.
- ca herba de la sang, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
- ca herba del mal estrany, n f sin. compl.
- ca herberola, n f sin. compl.
- ca setge, n m sin. compl.
- ca agrimònia comuna, n f alt. sin.
- ca canabassa, n f alt. sin.
- ca cura-ho-tot, n m alt. sin.
- ca eupatòria, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca gossos, n m pl alt. sin.
- ca herba agrimònia, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
- ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
- ca herba de la ramona, n f alt. sin.
- ca herba de les sangs, n f alt. sin.
- ca herba de mal estrany, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Guillem, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Ramon, n f alt. sin.
- ca herba dels cucs, n f alt. sin.
- ca herba escurçonera, n f alt. sin.
- ca herba ramona, n f alt. sin.
- ca herba servera, n f alt. sin.
- ca herba tossera, n f alt. sin.
- ca mal estrany, n m alt. sin.
- ca saquer, n m alt. sin.
- ca servereta, n f alt. sin.
- ca serverina, n f alt. sin.
- ca setge blanc, n m alt. sin.
- ca setsagnies, n f alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca agramònica, n f var. ling.
- ca agrimoni, n m var. ling.
- ca agrimònica, n f var. ling.
- ca cervereta, n f var. ling.
- ca cerverola, n f var. ling.
- ca gramònica, n f var. ling.
- ca gremònia, n f var. ling.
- ca gremònica, n f var. ling.
- ca grimònia, n f var. ling.
- ca herba de garrotillo, n f var. ling.
- ca herba del garrotillo, n f var. ling.
- ca herba del malastrany, n f var. ling.
- ca herba grimònia, n f var. ling.
- ca malastrany, n m var. ling.
- ca mònica, n f var. ling.
- ca serrarola, n f var. ling.
- nc Agrimonia eupatoria L.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
