Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "sistema" dentro de todas las áreas temáticas

albanès albanès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  albanès
  • cod  shqip
  • ar  الألبانية
  • cy  Albaneg
  • de  Albanisch
  • en  Albanian
  • es  albanés
  • eu  albaniera
  • fr  albanais
  • gl  albanés
  • gn  alvanes
  • it  albanese
  • ja  アルバニア語
  • nl  Albanees
  • oc  albanés
  • pt  albanês
  • ru  Албанский язык
  • sw  Albanian
  • tmh  Talbant
  • zh  阿尔巴尼亚语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Albanesa>, <Europa > Albània>, <Europa > Bulgària>, <Europa > Croàcia>, <Europa > Grècia>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Kosovo>, <Europa > Macedònia>, <Europa > Montenegro>, <Europa > Sèrbia>, <Europa > Ucraïna>

Definición
L'albanès constitueix, ell tot sol, una branca de la família indoeuropea afí sobretot a la de les llengües eslaves. No se'n coneix l'origen: com que no s'ha pogut relacionar amb seguretat amb cap de les llengües antigues dels Balcans o de l'Àsia Menor, no s'ha pogut incloure en cap família lingüística major ni se n'ha pogut determinar amb certesa la procedència.

En l'albanès es distingeixen dos grans blocs dialectals: el gueg i el tosc. Les diferències que els separen són sobretot fonològiques, de manera que els parlants de les diverses varietats, tret de les més extremes, s'entenen entre ells. Aquests dos parlars van començar a divergir en algun moment indeterminat de l'alta edat mitjana i apareixen netament destriats en l'escriptura ja des dels primers textos.
alemany alemany

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alemany
  • cod  Deutsch
  • ar  الألمانية
  • cy  Almaeneg
  • de  Deutsch
  • en  German
  • es  alemán
  • eu  alemana
  • fr  allemand
  • gl  alemán
  • gn  aleman
  • it  tedesco
  • ja  ドイツ語
  • nl  Duits
  • oc  alemand
  • pt  alemão
  • ru  Немецкий язык
  • sw  Kijerumani
  • tmh  Talimant
  • zh  德语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Germànica > Occidental>, <Àfrica > Namíbia>, <Europa > Alemanya>, <Europa > Àustria>, <Europa > Bèlgica>, <Europa > Croàcia>, <Europa > Dinamarca>, <Europa > Eslovàquia>, <Europa > Eslovènia>, <Europa > Estònia>, <Europa > França>, <Europa > Hongria>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Letònia>, <Europa > Liechtenstein>, <Europa > Lituània>, <Europa > Luxemburg>, <Europa > Polònia>, <Europa > República Txeca>, <Europa > Romania>, <Europa > Sèrbia>, <Europa > Suïssa>, <Europa > Ucraïna>

Definición
L'alemany es divideix en dos grans blocs dialectals: el baix alemany, al nord -molt diferenciat- i l'alt alemany, al centre i al sud. Avui es continuen fent servir força en la comunicació oral quotidiana, però la llengua estàndard els va substituint cada cop més.

Els primers textos escrits en alemany daten del segle VIII, quan la llengua escrita no era unitària i cada regió se servia del seu propi dialecte. Aquesta situació, comuna a molts països d'Europa, es va allargassar més en el cas alemany a causa de la manca d'unitat política del país. Hi havia, però, una estructura aglutinadora, el Sacre Imperi Romanogermànic, que reforçava la idea de l'existència d'una comunitat cultural, amb unes necessitats que van fer emergir lentament, a partir del Renaixement, la llengua estàndard actual, basada en els parlars altalemanys orientals i, concretament, en la traducció de la Bíblia que va escriure Luter al segle XVI.
alsacià alsacià

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alsacià
  • cod  elsässisch
  • ar  الألزاسية
  • cy  Alsaseg
  • de  Elsässisch
  • en  Alsatian
  • es  alsaciano
  • eu  alsaziera
  • fr  alsacien
  • gl  alsaciano
  • gn  alsasiáno
  • it  alsaziano
  • ja  アルザス語
  • nl  Elzassisch
  • oc  alsacian
  • pt  alsaciano
  • pt  alemão da alsácia sin. compl.
  • ru  Эльзасский язык
  • sw  Alsatian
  • tmh  Talzasit
  • zh  阿尔萨斯语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Germànica>, <Europa > França>

Definición
Conjunt dels parlars alemanys d'Alsàcia, que s'utilitzen a gairebé tot el territori. A Alsàcia, però, hi ha unes quantes poblacions de l'oest i del sud on es parla el francès.

La denominació alsacià, popular i oficial alhora, amb la idea d'unitat, propietat i originalitat que comporta, reflecteix més un sentiment que no pas una realitat lingüística: ni aquests parlars són exclusius d'Alsàcia, ja que també es parlen als països germànics veïns, ni formen una unitat, tot i que pertanyen majoritàriament al dialecte alamànic (alt alemany superior).
alt chehalis alt chehalis

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alt chehalis
  • de  Upper Chehalis
  • en  Alto Chehalis
  • es  alto chehalis
  • eu  alto chehalis
  • fr  haut-Chehalis
  • fr  chehalis supérieur sin. compl.
  • fr  upper Chehalis sin. compl.
  • gl  alto chehalis
  • it  alto chehalis
  • nl  Upper Chahalis
  • nl  Upper Chehalis sin. compl.
  • pt  alto chehalis
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Salish > Tsamosana>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definición
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.

Els chehalis van ser descoberts pels colonitzadors europeus l'any 1805. Van patir epidèmies que van causar un descens demogràfic important.

Sembla que l'any 2001 hi havia almenys dos parlants d'alt chehalis, però la informació no és clara. A més d'aquests dos parlants, probablement hi ha algun semiparlant, és a dir, persones que tenen nocions parcials de la llengua.

L'alt chehalis constava de tres dialectes: el satsop (que és el més proper al baix chehalis), el d'Oakville i el tenino.

La designació chehalis significa 'poble de la sorra'.
alt tanana alt tanana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alt tanana
  • ca  nabesna sin. compl.
  • ca  upper tanana sin. compl.
  • cy  Uchel Tanana
  • cy  Nabesna sin. compl.
  • cy  Upper tanana sin. compl.
  • de  Upper Tanana
  • de  Nabesna sin. compl.
  • de  Oberes Tanana sin. compl.
  • en  Upper Tanana
  • en  Nabesna sin. compl.
  • es  alto tanana
  • es  nabesna sin. compl.
  • es  upper tanana sin. compl.
  • eu  goi tananera
  • eu  nabesna sin. compl.
  • eu  upper tanana sin. compl.
  • fr  upper tanana
  • fr  haut tanana sin. compl.
  • fr  nabesna sin. compl.
  • gl  alto tanana
  • gl  nabesna sin. compl.
  • gl  upper tanana sin. compl.
  • gn  alto tanana
  • gn  nabesna sin. compl.
  • gn  upper tanana sin. compl.
  • it  tanana superiore
  • it  nabesna sin. compl.
  • it  upper tanana sin. compl.
  • pt  tanana superior
  • pt  nabesna sin. compl.
  • pt  upper tanana sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

L'alt tanana té cinc dialectes: el de Nabesna, el de Tetlin, el de Northway, el de Scottie Creek (a Alaska), i el canadenc.

Tots els parlants d'alt tanana són d'edat avançada. La llengua ja no es transmet a les generacions joves, una característica de les llengües en vies d'extinció.
aparell reproductor aparell reproductor

<Ciències de la salut > Salut sexual i reproductiva>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la salut sexual i reproductiva [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/326>

  • ca  aparell reproductor, n m
  • ca  aparell genital, n m sin. compl.
  • es  aparato genital, n m
  • es  aparato reproductor, n m sin. compl.
  • es  sistema genital, n m sin. compl.
  • es  sistema reproductor, n m sin. compl.
  • fr  appareil reproducteur, n m
  • fr  appareil génital, n m sin. compl.
  • fr  système reproducteur, n m sin. compl.
  • en  reproductive system, n
  • en  genital system, n sin. compl.

<Salut sexual i reproductiva > Aparell reproductor>

Definición
Conjunt de teixits, glàndules i òrgans que intervenen en la procreació.

Nota

  • 1. L'aparell reproductor femení inclou la vulva, la vagina, el coll de l'úter, l'úter, l'endometri, les trompes de Fal·lopi i els ovaris. L'aparell masculí inclou el penis, els testicles, l'escrot, l'uretra, la pròstata, l'epidídim, els conductes deferents i les vesícules seminals.
  • 2. També cal incloure en l'aparell reproductor femení i masculí, la hipòfisi i l'hipotàlem, com a glàndules neuroendocrines que produeixen hormones que intervenen directament en el procés reproductiu.
apurinà apurinà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  apurinà
  • ca  apurinã sin. compl.
  • ca  ipurinã sin. compl.
  • ca  kangite sin. compl.
  • ca  popengare sin. compl.
  • ar  الأبورينية
  • cy  Apuriná
  • cy  Apurinã sin. compl.
  • cy  Ipurinã sin. compl.
  • cy  Kangite sin. compl.
  • cy  Popengare sin. compl.
  • de  Apurinã
  • de  Apurina sin. compl.
  • de  Apuriná sin. compl.
  • de  Ipurinã sin. compl.
  • de  Kangite sin. compl.
  • de  Popengare sin. compl.
  • en  Apurinã
  • en  Ipurinãn sin. compl.
  • en  Kangite sin. compl.
  • en  Popengare sin. compl.
  • es  apuriná
  • es  apurinã sin. compl.
  • es  ipurinã sin. compl.
  • es  kangite sin. compl.
  • es  popengare sin. compl.
  • eu  apurinera
  • eu  apurinã sin. compl.
  • eu  ipurinã sin. compl.
  • eu  kangite sin. compl.
  • eu  popengare sin. compl.
  • fr  apurina
  • fr  apurinã sin. compl.
  • fr  ipurinã sin. compl.
  • fr  kangite sin. compl.
  • fr  popengare sin. compl.
  • gn  apurina
  • gn  apurinã sin. compl.
  • gn  ipurinã sin. compl.
  • gn  kangite sin. compl.
  • gn  popengare sin. compl.
  • it  apurina
  • it  apurinã sin. compl.
  • it  ipurinã sin. compl.
  • it  kangite sin. compl.
  • it  popengare sin. compl.
  • ja  アプリナ語
  • ja  イプリナ語 sin. compl.
  • ja  カンジテ語 sin. compl.
  • ja  アプリニャ語 sin. compl.
  • ja  ポペンガレ語 sin. compl.
  • nl  Apuriná
  • nl  Apurinã sin. compl.
  • nl  Ipurinã sin. compl.
  • nl  Kangite sin. compl.
  • nl  Popengare sin. compl.
  • pt  apurinã
  • pt  apuriná sin. compl.
  • pt  ipurinã sin. compl.
  • pt  kangite sin. compl.
  • pt  popengare sin. compl.
  • ru  Апурина
  • ru  Ипурина sin. compl.
  • ru  Кангите sin. compl.
  • ru  Попенгаре sin. compl.
  • zh  阿普里纳语
  • zh  勘吉特 sin. compl.
  • zh  伊普里瑙 sin. compl.
  • zh  阿普里瑙 sin. compl.
  • zh  波彭加勒c sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Perú>

Definición
Entre els apurinàs hi ha la creença que la varietat més pura de la llengua és la parlada a la localitat de Tumiã. De fet, és la localitat on els parlants han romàs monolingües durant més temps (encara n'hi havia força el 1990). Un dels dialectes de l'apurinà és el caxiriri o cacharari, que no s'ha de confondre amb la llengua caxararí (família pano).

Els apurinàs mantenen contactes permanents (intercanvis comercials de matèries primeres i productes manufacturats o medicaments) amb la societat nacional; els més reticents han estat els habitants de Tumiã, però l'aïllament es va trencar cap als anys 1980.

L'interès dels apurinà per relacionar-se amb els blancs va venir, d'entrada, per la necessitat d'obtenir medicaments i va comportar l'acceptació de les mesures evangelitzadores dels missioners. A més, mantenen relacions amb els paumarís, jamamadís i katukines. Els apurinàs són una societat tradicionalment endogàmica.

Els estudis comparatius del lèxic apurinà i d'altres llengües de la regió palesen semblances degudes al contacte lingüístic. S'observen manlleus en les dues direccions entre l'apurinà i el nheengatú, jamamadí, paumarí i arawà. En alguns casos, els manlleus es troben en el parlar dels diversos poblats apurinà, fet que fa pensar en un contacte històric, antic. En d'altres, es tracta de manlleus recents que han entrat en el parlar de només algun grup apurinà.

Actualment, els infants aprenen la llengua dels pares només en dues localitats, Tumiã i Tawamirim, mentre que a la resta s'ha interromput la transmissió intergeneracional. El procés de substitució lingüística en favor del portuguès està molt avançat.

La llengua s'ha començat a ensenyar a les escoles els darrers anys del segle XX. Hi ha una ortografia fixada i alguns materials educatius. L'ús de la llengua varia segons la localitat, però en general s'empra només en converses amb la gent més gran.

Hi ha referències bibliogràfiques sobre l'apurinà des de mitjan segle XIX (Chandless 1866). En textos anteriors es parla de llengües veïnes, però no d'aquesta.
atta atta

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  atta
  • ar  أتّا
  • cy  Atta
  • de  Atta
  • en  Atta
  • es  atta
  • eu  attera
  • eu  atta sin. compl.
  • fr  atta
  • gl  atta
  • gn  atta
  • it  atta
  • pt  atta
  • zh  阿塔语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>

Definición
El grup etnolingüistic atta s'inclou dins el conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos, per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, on es van establir fa 20.000 anys, abans, doncs, de les migracions austronèsiques de fa 5.000 anys.

Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: l'una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la part de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental per instal·lar-se al nord de Luzon; aquesta branca inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Se'n poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. Aquests noms provenen probablement de la paraula filipina itim, que significa 'negre').

Els atta generalment tenen com a segona llengua l'ilocano, que és la llengua majoritària de la regió i que s'utilitza com a llengua franca al nord de Luzon.

L'atta té un elevat grau d'intercomprensió amb l'ibanag, que constitueix la segona llengua de la regió en nombre de parlants.
babine-Witsuwit'en babine-Witsuwit'en

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  babine-Witsuwit'en
  • ca  babine carrier sin. compl.
  • ca  carrier septentrional sin. compl.
  • ca  nadot'en sin. compl.
  • ca  nat'oot'en sin. compl.
  • ca  nedut'en sin. compl.
  • cy  Babine-Witsuwit'en
  • cy  Babine carrier sin. compl.
  • cy  Carrier gogleddol sin. compl.
  • cy  Nadot'en sin. compl.
  • cy  Nat'oot'en sin. compl.
  • cy  Nedut'en sin. compl.
  • de  Babine-Witsuwit'en
  • de  Babine Carrier sin. compl.
  • de  Nadot'en sin. compl.
  • de  Nat'oot'en sin. compl.
  • de  Nedut'en sin. compl.
  • de  Northern Carrier sin. compl.
  • en  Babine-Witsuwit'en
  • en  Babine Carrier sin. compl.
  • en  Babine-Witsuwiten sin. compl.
  • en  Nadot'en sin. compl.
  • en  Nat'oot'en sin. compl.
  • en  Natooten sin. compl.
  • en  Nedut'en sin. compl.
  • en  Northern Carrier sin. compl.
  • en  Wet'suwet'en sin. compl.
  • en  Wets'uwet'en sin. compl.
  • en  Wetsuwet'en sin. compl.
  • es  babín
  • es  babine carrier sin. compl.
  • es  nadot'en sin. compl.
  • es  nat'oot'en sin. compl.
  • es  nedut'en sin. compl.
  • es  tacolí septentrional sin. compl.
  • eu  babine-Witsuwit'en
  • eu  babine carrier sin. compl.
  • eu  babine carrierrera sin. compl.
  • eu  babine-witsuwiten sin. compl.
  • eu  iparraldeko carrierrera sin. compl.
  • eu  nadot'en sin. compl.
  • eu  nat'oot'en sin. compl.
  • eu  nedut'en sin. compl.
  • eu  wet'suwet'en sin. compl.
  • eu  wets'uwet'en sin. compl.
  • eu  wetsuwet'en sin. compl.
  • fr  babine-Witsuwit'en
  • fr  babine porteur sin. compl.
  • fr  nadot'en sin. compl.
  • fr  nat'oot'en sin. compl.
  • fr  nedut'en sin. compl.
  • fr  porteur du nord sin. compl.
  • fr  porteur septentrional sin. compl.
  • gl  babine-Witsuwit'en
  • gl  babine carrier sin. compl.
  • gl  carrier setentrional sin. compl.
  • gl  nadot'en sin. compl.
  • gl  nat'oot'en sin. compl.
  • gl  nedut'en sin. compl.
  • gn  vavine-Witsuwit'en
  • gn  karrier septentrional sin. compl.
  • gn  nadot'en sin. compl.
  • gn  nat'oot'en sin. compl.
  • gn  nedut'en sin. compl.
  • gn  vavine karrier sin. compl.
  • it  babine-Witsuwit'en
  • it  babine carrier sin. compl.
  • it  carrier settentrionale sin. compl.
  • it  nadot'en sin. compl.
  • it  nat'oot'en sin. compl.
  • it  nedut'en sin. compl.
  • pt  babine-Witsuwit'en
  • pt  babine carrier sin. compl.
  • pt  carrier setentrional sin. compl.
  • pt  nadot'en sin. compl.
  • pt  nat'oot'en sin. compl.
  • pt  nedut'en sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Canadà>

Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

En un principi la llengua babine va ser considerada un dialecte del carrier. Ara bé, els parlants tenen moltes dificultats per entendre's i, per això, actualment la majoria de lingüistes les consideren llengües diferents.

El babine consta dels següents dialectes: el babine (parlat al voltant del llac del mateix nom), el takla i el witsuwit'en (a New Hazelton, a Moricetown i al llac François).

Sembla que les famílies encara transmeten la llengua pròpia als infants, de manera que té la supervivència assegurada almenys una generació.
babuyan babuyan

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  babuyan
  • ca  ibataan sin. compl.
  • ca  ibatan sin. compl.
  • ar  بابويانية
  • cy  Babuyan
  • cy  Ibataan sin. compl.
  • cy  Ibatan sin. compl.
  • de  Babuyan
  • de  Ibataan sin. compl.
  • de  Ibatan sin. compl.
  • de  Ivata sin. compl.
  • en  Babuyan
  • en  Ivatan
  • en  Ibataan sin. compl.
  • en  Ibatan sin. compl.
  • es  babuyano
  • es  ibataan sin. compl.
  • es  ibatán sin. compl.
  • eu  babuyanera
  • eu  babuyan sin. compl.
  • eu  ibataan sin. compl.
  • eu  ibatan sin. compl.
  • fr  babuyan
  • fr  ibataan sin. compl.
  • fr  ibatan sin. compl.
  • gl  babuyan
  • gl  ibataan sin. compl.
  • gl  ibatan sin. compl.
  • gn  vavuyan
  • gn  ibataan sin. compl.
  • gn  ibatan sin. compl.
  • it  babuyan
  • it  ibataan sin. compl.
  • it  ibatan sin. compl.
  • pt  babuyan
  • pt  ibataan sin. compl.
  • pt  ibatan sin. compl.
  • zh  巴布延语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>

Definición
El terme babuyan fa referència a un dels grups etnolingüístics que viuen a les illes situades a l'extrem nord de Luzon, on viuen també els ivatan i els itbayaten.

Els censos de població de les Filipines habitualment no consideren el babuyan, l'ivatan i l'itbayaten com a grups etnolingüístics diferenciats. El cens de l'any 1975, per exemple, estableix un total de 16.977 parlants de llengua ivatan. Probablement, però, bona part dels 3.000 parlants de llengua ivatan que viuen al municipi d'Itbayat són parlants d'itbayaten; els 552 de l'illa de Babuyan segurament són parlants de babuyan, i els 13.000 restants, probablement són parlants d'ivatan.

El babuyan és lingüísticament pròxim a l'itbayaten i l'ivatan, amb les quals forma el grup de llengües ivatan.