Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "sorn" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  afidàvit, n m
  • ca  declaració jurada per escrit, n f
  • es  affidavit, n m
  • es  afidávit, n m
  • fr  affidavit, n m
  • fr  déclaration sous serment, n f
  • it  affidavit, n m
  • it  dichiarazione giurata, n f
  • en  affidavit, n
  • en  sworn statement, n

<Dret civil>

Definición
Document legal que serveix com a testimoni o com a declaració jurada davant d'un tribunal, o com a garantia o aval en altres casos.

Nota

  • 1. Els afidàvits són propis del dret anglosaxó.
  • 2. El terme afidàvit ve del verb llatí affidare ('garantir amb jurament)'.
afta dolorosa afta dolorosa

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Fuente de la imagen del término

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  afta dolorosa
  • en  canker sore

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrella, n f
  • ca  agreta, n f sin. compl.
  • ca  sora, n f sin. compl.
  • ca  vinagrella, n f sin. compl.
  • ca  agrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelles d'hort, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelles de muntanya, n f pl alt. sin.
  • ca  agretes, n f pl alt. sin.
  • ca  agrets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la verge, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  romeda, n f alt. sin.
  • ca  sores, n f pl alt. sin.
  • ca  vinagrera, n f alt. sin.
  • ca  vinagreta, n f alt. sin.
  • ca  vinagretes, n f pl alt. sin.
  • ca  xiscoll, n m alt. sin.
  • ca  agriella, n f var. ling.
  • ca  agriguella, n f var. ling.
  • ca  agrilles, n f pl var. ling.
  • ca  agrilles de muntanya, n f pl var. ling.
  • nc  Rumex acetosa L. subsp. acetosa

<Botànica > poligonàcies>

agrella agrella

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrella, n f
  • ca  agreta, n f sin. compl.
  • ca  sora, n f sin. compl.
  • ca  vinagrella, n f sin. compl.
  • ca  agrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelles d'hort, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelles de muntanya, n f pl alt. sin.
  • ca  agretes, n f pl alt. sin.
  • ca  agrets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la verge, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  romeda, n f alt. sin.
  • ca  sores, n f pl alt. sin.
  • ca  vinagrera, n f alt. sin.
  • ca  vinagreta, n f alt. sin.
  • ca  vinagretes, n f pl alt. sin.
  • ca  xiscoll, n m alt. sin.
  • ca  agriella, n f var. ling.
  • ca  agriguella, n f var. ling.
  • ca  agrilles, n f pl var. ling.
  • ca  agrilles de muntanya, n f pl var. ling.
  • nc  Rumex acetosa L. subsp. acetosa

<Botànica > poligonàcies>

agulla glacial agulla glacial

<Ciències de la Terra > Geologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  agulla glacial, n f
  • es  aguja glaciar
  • es  horn
  • es  pico glaciar
  • es  pico piramidal
  • fr  aiguille
  • fr  corne
  • fr  pic glaciaire
  • fr  pyramide glaciaire
  • en  aiguille
  • en  horn
  • en  pyramidal peak
  • de  Horn

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definición
Pic muntanyós agut, de forma piramidal i de parets molt rostes, resultat del retrocés de les capçaleres de tres o més circs glacials coalescents.

Nota

  • Internacionalment se sol usar la forma alemanya Horn.
agulla glacial agulla glacial

<Ciències de la Terra>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  agulla glacial, n f
  • es  aguja glaciar
  • es  horn
  • es  pico glaciar
  • es  pico piramidal
  • fr  corne
  • fr  pic glaciaire
  • fr  pyramide glaciaire
  • en  horn
  • en  pyramidal peak

<Geografia física > Geomorfologia>

Definición
Pic muntanyós agut, de forma piramidal i de parets molt rostes, resultat del retrocés de les capçaleres de tres o més circs glacials coalescents.

Nota

  • Internacionalment se sol usar la forma alemanya Horn.
agulla glacial agulla glacial

<Geografia > Geografia física>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  agulla glacial, n f
  • es  aguja glaciar
  • es  horn
  • es  pico glaciar
  • es  pico piramidal
  • fr  corne
  • fr  pic glaciaire
  • fr  pyramide glaciaire
  • en  horn
  • en  pyramidal peak

<Geografia física > Geomorfologia>

Definición
Pic muntanyós agut, de forma piramidal i de parets molt rostes, resultat del retrocés de les capçaleres de tres o més circs glacials coalescents.

Nota

  • Internacionalment se sol usar la forma alemanya Horn.
agwi son agwi son

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agwi son, n m
  • es  acui son
  • fr  agoui sonn
  • fr  fourche de main

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Definición
Arma natural que correspon a la corba que es forma entre la punta de la tercera falange del polze i la primera del dit índex, que s'utilitza per a atacar el contrari.
agwi son agwi son

<08 Esports de combat > 04 Taekwondo>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  agwi son, n m
  • es  acui son
  • fr  agoui sonn
  • fr  fourche de main

<Esport > 08 Esports de combat > 04 Taekwondo>

Definición
Arma natural d'atac corresponent a la corba que es forma entre la punta de la tercera falange del polze i la primera de l'índex.
amigdalitis estreptocòccica amigdalitis estreptocòccica

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Fuente de la imagen del término

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  amigdalitis estreptocòccica
  • ca  tonsil·litis estreptocòccica sin. compl.
  • en  streptococcal tonsillitis
  • en  streptococcal sore throat sin. compl.

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>