Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "subordinar" dentro de todas las áreas temáticas

llengua dominada llengua dominada

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  llengua dominada, n f
  • es  lengua dominada
  • fr  langue dominée
  • en  subordinate language

<Lingüística>

Definición
Llengua que, en situacions de contacte lingüístic i de diglòssia, tendeix a ser substituïda per una altra.

Nota

  • S'oposa a llengua dominant.
obligació subordinada obligació subordinada

<Dret>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  obligació subordinada, n f
  • es  obligación subordinada
  • en  junior bond

<Dret>

obligació subordinada obligació subordinada

<Economia > Finances > Mercats financers>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  obligació subordinada, n f
  • es  obligación subordinada
  • fr  obligation subordonnée
  • en  subordinated bond

<Mercats financers > Actius financers>

Definición
Obligació en què la percepció d'interessos depèn dels beneficis que obtingui l'emissor.
oració de relatiu oració de relatiu

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració de relatiu, n f
  • ca  oració relativa, n f sin. compl.
  • ca  oració subordinada de relatiu, n f sin. compl.
  • es  oración de relativo
  • es  oración subordinada de relativo
  • fr  phrase relative
  • fr  phrase subordonnée relative
  • fr  proposition relative
  • en  relative clause

<Lingüística>

Definición
Oració subordinada introduïda per un relatiu, que pot funcionar com a pronom, com a adverbi o com a determinant.

Nota

  • Tradicionalment les oracions de relatiu es classifiquen en adjectives i en substantives. Les primeres funcionen com a modificador d'un nom i equivalen a un adjectiu, mentre que les segones no modifiquen cap nom i tenen una funció equivalent a un sintagma nominal. Aquesta classificació no té en compte, però, l'existència d'oracions de relatiu amb valor adverbial. Per evitar aquest problema, una classificació alternativa diferencia les oracions de relatiu adjectives, o amb antecedent, de les oracions relatives lliures, o sense antecedent.
oració subordinada oració subordinada

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oració subordinada, n f
  • ca  clàusula, n f sin. compl.
  • ca  proposició, n f sin. compl.
  • es  cláusula
  • es  oración subordinada
  • es  proposición
  • fr  proposition subordonnée
  • en  clause
  • en  dependent clause
  • en  subordinate clause

<Lingüística>

Definición
Oració introduïda per una conjunció o una locució subordinant i que és un constituent d'una oració principal.
oració subordinada oració subordinada

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració subordinada, n f
  • ca  clàusula subordinada, n f sin. compl.
  • ca  oració inserida, n f sin. compl.
  • es  cláusula subordinada
  • es  oración incrustada
  • es  oración subordinada
  • fr  phrase enchâssée
  • fr  phrase subordonnée
  • fr  proposition subordonnée
  • en  embedded sentence
  • en  subordinate clause

<Lingüística>

Definición
Oració que, en una oració composta, depén sintàcticament d'una altra oració, anomenada principal.

Nota

  • Per exemple, que no vindria en Lluïsa va dir que no vindria. Tradicionalment, les oracions subordinades es classifiquen en substantives, adjectives i adverbials, segons que siguen equivalents funcionalment i distribucionalment a un substantiu, un adjectiu o un adverbi.
oració subordinada modal oració subordinada modal

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració subordinada modal, n f
  • es  oración subordinada modal
  • fr  phrase modale
  • en  modal sentence

<Lingüística>

Definición
Oració adverbial que expressa una circumstància de manera i està encapçalada per una conjunció.

Nota

  • Per exemple, segons disposa l'article corresponent en Ho has de fer segons disposa l'article corresponent. Tradicionalment, també es consideren subordinades modals oracions del tipus com t'he dit en Fes-ho com t'he dit, encara que en aquest cas està encapçalada per un relatiu i es tracta, per tant, d'una oració de relatiu.
oració subordinada temporal oració subordinada temporal

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració subordinada temporal, n f
  • es  oración subordinada sustantiva
  • fr  phrase subordonnée temporelle
  • en  temporal clause

<Lingüística>

Definición
Oració adverbial que expressa una circumstància temporal i està encapçalada per una conjunció.

Nota

  • Per exemple, mentre plovia o que plovia en Vam eixir mentre plovia i Vam eixir que plovia. Tradicionalment, també es consideren subordinades temporals oracions com quan plovia o abans que plogués (Vam eixir quan plovia, Vam eixir abans que plogués). La primera, però, és una oració de relatiu, ja que està encapçalada pel relatiu quan, i la segona, un sintagma en el qual l'adverbi (o preposició intransitiva) abans pren com a complement una subordinada substantiva encapçalada per que.
oració substantiva oració substantiva

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració substantiva, n f
  • ca  oració subordinada substantiva, n f sin. compl.
  • es  oración subordinada sustantiva
  • es  oración sustantiva
  • fr  phrase substantive
  • en  substantive sentence
  • en  substantive sentence

<Lingüística>

Definición
Oració subordinada que equival funcionalment i distribucionalment a un substantiu o a un sintagma nominal.

Nota

  • Són substantives les oracions completives i les oracions de relatiu substantives.
orifici suborbitari orifici suborbitari

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  orifici suborbitari, n m
  • es  orificio suborbitario
  • fr  orifice sous-orbitaire
  • en  infraorbital foramen

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>