Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "taló" dentro de todas las áreas temáticas
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca galó, n m
- es galón, n m
- fr galon d'ornament, n m
- en decorative braid, n
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Definición
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gatvaire, n m
- ca àngel, n m sin. compl.
- ca espursim, n m sin. compl.
- ca gat, n m sin. compl.
- ca gat ver, n m sin. compl.
- ca gat verd, n m sin. compl.
- ca gatet, n m sin. compl.
- ca gató, n m sin. compl.
- ca moixina, n f sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca vaire, n m sin. compl.
- ca galó, n m var. ling.
- ca gat baïra, n m var. ling.
- ca gat baire, n m var. ling.
- ca gat vaire, n m var. ling.
- ca gat vairé, n m var. ling.
- ca gatvayra, n m var. ling.
- ca lija, n f var. ling.
- ca muxina, n f var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- ca vairé, n m var. ling.
- nc Scyliorhinus stellaris
- nc Galeus catalus var. ling.
- nc Scylium catulus var. ling.
- nc Scyllium catalus var. ling.
- nc Scyllium catulus var. ling.
- nc Scyllium stellare var. ling.
- nc Scyllum stellare var. ling.
- nc Squalus Catalus var. ling.
- nc Squalus catulus var. ling.
- nc Squalus stellaris var. ling.
- es alián
- es alitan
- es alitán
- es cazón
- es gata
- es lija
- es perro de mar
- es pintarroja
- es tollo
- fr grande roussette
- fr roussette
- it gattopardo
- en dog-fish
- en dogfish
- en nursehound
- de Gelverhai
- de Katzenhai
<Taurons > Esciliorínids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gatvaire, n m
- ca àngel, n m sin. compl.
- ca espursim, n m sin. compl.
- ca gat, n m sin. compl.
- ca gat ver, n m sin. compl.
- ca gat verd, n m sin. compl.
- ca gatet, n m sin. compl.
- ca gató, n m sin. compl.
- ca moixina, n f sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca vaire, n m sin. compl.
- ca galó, n m var. ling.
- ca gat baïra, n m var. ling.
- ca gat baire, n m var. ling.
- ca gat vaire, n m var. ling.
- ca gat vairé, n m var. ling.
- ca gatvayra, n m var. ling.
- ca lija, n f var. ling.
- ca muxina, n f var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- ca vairé, n m var. ling.
- nc Scyliorhinus stellaris
- nc Galeus catalus var. ling.
- nc Scylium catulus var. ling.
- nc Scyllium catalus var. ling.
- nc Scyllium catulus var. ling.
- nc Scyllium stellare var. ling.
- nc Scyllum stellare var. ling.
- nc Squalus Catalus var. ling.
- nc Squalus catulus var. ling.
- nc Squalus stellaris var. ling.
- es alián
- es alitan
- es alitán
- es cazón
- es gata
- es lija
- es perro de mar
- es pintarroja
- es tollo
- fr grande roussette
- fr roussette
- it gattopardo
- en dog-fish
- en dogfish
- en nursehound
- de Gelverhai
- de Katzenhai
<Taurons > Esciliorínids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gitam, n m
- ca cabruna de llei, n f sin. compl.
- ca timó de llei, n m sin. compl.
- ca timó reial, n m sin. compl.
- ca alfàbega de pastor, n f alt. sin.
- ca dictam, n m alt. sin.
- ca herba gitana, n f alt. sin.
- ca herba gitanera, n f alt. sin.
- ca matissola, n f alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca alfàbiga de pastor, n f var. ling.
- ca amfàbiga de pastor, n f var. ling.
- ca herbero, n m var. ling.
- ca monreal, n m var. ling.
- ca tamo real, n m var. ling.
- ca timó real, n m var. ling.
- nc Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.
<Botànica > rutàcies>
Nota
-
1. Amb el gitam (entre d'altres herbes medicinals) s'elabora un herberet, herber o herbero, licor tradicional dels voltants de la serra de Mariola, la qual cosa explica la denominació herbero recollida per NPLAG a Bocairent i Ontinyent.
2.La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gitam, n m
- ca cabruna de llei, n f sin. compl.
- ca timó de llei, n m sin. compl.
- ca timó reial, n m sin. compl.
- ca alfàbega de pastor, n f alt. sin.
- ca dictam, n m alt. sin.
- ca herba gitana, n f alt. sin.
- ca herba gitanera, n f alt. sin.
- ca matissola, n f alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca alfàbiga de pastor, n f var. ling.
- ca amfàbiga de pastor, n f var. ling.
- ca herbero, n m var. ling.
- ca monreal, n m var. ling.
- ca tamo real, n m var. ling.
- ca timó real, n m var. ling.
- nc Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.
<Botànica > rutàcies>
Nota
-
1. Amb el gitam (entre d'altres herbes medicinals) s'elabora un herberet, herber o herbero, licor tradicional dels voltants de la serra de Mariola, la qual cosa explica la denominació herbero recollida per NPLAG a Bocairent i Ontinyent.
2.La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca jaló, n m
- es jalón
<Construcció>
Definición
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca jaló, n m
- es jalón
- fr jalon
- en delineator
- en stake
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Instal·lacions>, <Neu i esports d'hivern > Infraestructura viària>
Definición
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca jaló, n m
- es jalón
- en pole
- en ranging-rod
- en surveying rod
<Arqueologia > Treball de camp > Excavació>
Definición
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca jaló, n m
- es jalón
- fr jalon
- it biffa
- en surveyor's staff
- de Absteckpfahl
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Topografia i fotogrametria>
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca jaló, n m
- es jalón
- fr jalon
- it biffa
- en surveyor's staff
- de Absteckpfahl
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Topografia i fotogrametria>
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
