Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca manatí del Carib, n m
nc Trichechus manatus
auct Linnaeus 1758
cod WIM
es vaca marina del Caribe
fr lamantin des Caraïbes
en West Indian manatee

<Mamífers marins > Sirenis > Sirenis > Triquèquids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca manatí del Carib, n m
nc Trichechus manatus
auct Linnaeus 1758
cod WIM
es vaca marina del Caribe
fr lamantin des Caraïbes
en West Indian manatee

<Mamífers marins > Sirenis > Sirenis > Triquèquids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca manatí del Carib, n m
es manatí del Caribe, n m
fr lamantin des Antilles, n m
en Caribbean manatee, n
en West Indian manatee, n
de Karibik-Seekuh, n f
nc Trichechus manatus

<Mamífers > Sirenis > Triquèquids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca manatí del Carib, n m
es manatí del Caribe, n m
fr lamantin des Antilles, n m
en Caribbean manatee, n
en West Indian manatee, n
de Karibik-Seekuh, n f
nc Trichechus manatus

<Mamífers > Sirenis > Triquèquids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca mandonguilles daneses amb col llombarda
es albóndigas danesas con col lombarda
fr boulettes danoises au chou rouge
it polpette danesi con cavolo rosso
en Danish meatballs with red cabbage
de Fleischbällchen auf dänische Art mit Rotkohl

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca morró, n m
ca borrissol, n m sin. compl.
ca herba cloquera, n f sin. compl.
ca herba d'ocell, n f sin. compl.
ca herba de caderneres, n f sin. compl.
ca herba de canari, n f sin. compl.
ca llapó, n m sin. compl.
ca moralló, n m sin. compl.
ca morro de canari, n m sin. compl.
ca morró de canari, n m sin. compl.
ca picapoll, n m sin. compl.
ca tinya, n f sin. compl.
ca borrissols, n m pl alt. sin.
ca canariera, n f alt. sin.
ca herba de gallina, n f alt. sin.
ca herba gallinera, n f alt. sin.
ca herba ponedora, n f alt. sin.
ca herba saginera, n f alt. sin.
ca llentia d'aigua, n f alt. sin.
ca morró blanc, n m alt. sin.
ca morró ver, n m alt. sin.
ca morrons, n m pl alt. sin.
ca morrons blancs, n m pl alt. sin.
ca morrons de canaris, n m pl alt. sin.
ca morrut, n m alt. sin.
ca morruts, n m pl alt. sin.
ca mos de gallina, n m alt. sin.
ca mossegada de gallina, n f alt. sin.
ca ocellera, n f alt. sin.
ca pardalera, n f alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca pic de gallina, n m alt. sin.
ca picagallina, n m/f alt. sin.
ca rabiosa, n f alt. sin.
ca saginera, n f alt. sin.
ca tinyarra de mur, n f alt. sin.
ca zitzània, n f alt. sin.
ca borrossol, n m var. ling.
ca burrissol, n m var. ling.
ca herba pudína, n f var. ling.
ca llentia d'aigüia, n f var. ling.
ca morro, n m var. ling.
ca murrons, n m pl var. ling.
ca murrons blancs, n m pl var. ling.
ca murrons de canaris, n m pl var. ling.
nc Stellaria media (L.) Vill.

<Botànica > cariofil·làcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca morró, n m
ca borrissol, n m sin. compl.
ca herba cloquera, n f sin. compl.
ca herba d'ocell, n f sin. compl.
ca herba de caderneres, n f sin. compl.
ca herba de canari, n f sin. compl.
ca llapó, n m sin. compl.
ca moralló, n m sin. compl.
ca morro de canari, n m sin. compl.
ca morró de canari, n m sin. compl.
ca picapoll, n m sin. compl.
ca tinya, n f sin. compl.
ca borrissols, n m pl alt. sin.
ca canariera, n f alt. sin.
ca herba de gallina, n f alt. sin.
ca herba gallinera, n f alt. sin.
ca herba ponedora, n f alt. sin.
ca herba saginera, n f alt. sin.
ca llentia d'aigua, n f alt. sin.
ca morró blanc, n m alt. sin.
ca morró ver, n m alt. sin.
ca morrons, n m pl alt. sin.
ca morrons blancs, n m pl alt. sin.
ca morrons de canaris, n m pl alt. sin.
ca morrut, n m alt. sin.
ca morruts, n m pl alt. sin.
ca mos de gallina, n m alt. sin.
ca mossegada de gallina, n f alt. sin.
ca ocellera, n f alt. sin.
ca pardalera, n f alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca pic de gallina, n m alt. sin.
ca picagallina, n m/f alt. sin.
ca rabiosa, n f alt. sin.
ca saginera, n f alt. sin.
ca tinyarra de mur, n f alt. sin.
ca zitzània, n f alt. sin.
ca borrossol, n m var. ling.
ca burrissol, n m var. ling.
ca herba pudína, n f var. ling.
ca llentia d'aigüia, n f var. ling.
ca morro, n m var. ling.
ca murrons, n m pl var. ling.
ca murrons blancs, n m pl var. ling.
ca murrons de canaris, n m pl var. ling.
nc Stellaria media (L.) Vill.

<Botànica > cariofil·làcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca necrosi, n f
ca tanatosi, n f
es necrosis, n f
fr nécrose, n f
en necrosis, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca negre canari
es negro canario
fr noir des Canaries
en Black Canary Island

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races porcines>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca negre canari
es negro canario
fr noir des Canaries
en Black Canary Island

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races porcines>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "tanasi" dentro de todas las áreas temáticas