Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "tanoca" dentro de todas las áreas temáticas

aigua tànnica aigua tànnica

<Indústria > Indústria de la pell>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aigua tànnica, n f
  • ca  aigua vermella, n f sin. compl.
  • es  agua tánica

<Indústria > Indústria de la pell>

Definición
Aigua que conté taní.
aigua tànnica aigua tànnica

<Indústria de la pell>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  aigua tànnica, n f
  • ca  aigua vermella, n f sin. compl.
  • es  agua tánica

<Indústria > Indústria de la pell>

arbust de tanca arbust de tanca

<Jardineria. Paisatgisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  arbust de tanca, n m
  • es  arbusto de seto, n m

<Jardineria. Paisatgisme>

Definición
Arbust d'alçària que supera la visual, amb una gran tolerància a la retallada successiva, destinat a ser utilitzat en la conformació de tanques o pantalles vegetals.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  bala, n f
  • es  canica
  • fr  bille
  • en  marble

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Jocs i joguines>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de jocs i joguines [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/4/>

  • ca  bala, n f
  • es  canica
  • fr  bille
  • en  marble

<Jocs i joguines>

Definición
Esfera petita de terra cuita, de pedra, de vidre, etc. que serveix per a jugar al joc de bales.
bala bala

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  bala, n f
  • es  canica, n f
  • fr  bille, n f
  • pt  berlinde, n m
  • en  marble, n

<Grans Magatzems > Seccions > Jocs i joguines>

barrera barrera

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  barrera, n f
  • ca  tanca defensiva, n f sin. compl.
  • es  barrera
  • fr  mur
  • it  barriera
  • en  wall
  • de  Mauer

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definición
Formació defensiva en què els jugadors s'arrengleren l'un al costat de l'altre a 9,15 m de la pilota per obstaculitzar un tir lliure resultat d'una falta.

Nota

  • En alguns casos, la falta castigada amb un tir lliure és assenyalada en una zona del camp on no és possible de mantenir la distància de 9,15 m.
barrera barrera

<09 Esports de pilota>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  barrera, n f
  • ca  tanca defensiva, n f sin. compl.
  • es  barrera
  • fr  mur
  • en  wall

<Esport > 09 Esports de pilota>

Definición
Formació defensiva consistent a arrenglerar-se l'un al costat de l'altre diversos jugadors per obstaculitzar un llançament.

Nota

  • En futbol, es fa una barrera en cas de llançament d'una falta diferent d'un penal.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borró, n m
  • ca  canya d'arenal, n f sin. compl.
  • ca  canyoca, n f alt. sin.
  • ca  canyota, n f alt. sin.
  • ca  junquet, n m alt. sin.
  • ca  pallola, n f alt. sin.
  • ca  barró, n m var. ling.
  • nc  Ammophila arenaria (L.) Link subsp. arundinacea H. Lindb.
  • nc  Ammophila arundinacea Host sin. compl.
  • nc  Psamma arenaria (L.) Roem. et Schult. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

borró borró

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borró, n m
  • ca  canya d'arenal, n f sin. compl.
  • ca  canyoca, n f alt. sin.
  • ca  canyota, n f alt. sin.
  • ca  junquet, n m alt. sin.
  • ca  pallola, n f alt. sin.
  • ca  barró, n m var. ling.
  • nc  Ammophila arenaria (L.) Link subsp. arundinacea H. Lindb.
  • nc  Ammophila arundinacea Host sin. compl.
  • nc  Psamma arenaria (L.) Roem. et Schult. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>