Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "termenar" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  fita, n f
  • ca  pedra termenera, n f
  • ca  terme, n m
  • en  boundary marker, n

<Art i arquitectura>

Definición
Element fix que marca certs punts al llarg d'una partió.
fitar fitar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fitar, v tr
  • ca  afitar, v tr sin. compl.
  • ca  amollonar, v tr sin. compl.
  • ca  atermenar, v tr sin. compl.
  • ca  delimitar, v tr sin. compl.
  • ca  partionar, v tr sin. compl.
  • es  amojonar, v tr
  • es  deslindar, v tr
  • fr  borner, v tr
  • en  delimit (to), v tr
  • en  mark out territory with boundary stones (to), v tr

<Enginyeria forestal>

gemma terminal gemma terminal

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gemma terminal, n f
  • es  yema terminal

<Botànica>

germinar germinar

<Botànica > Fisiologia vegetal>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  germinar, v intr
  • ca  grillar, v intr sin. compl.
  • fr  germer
  • en  germinate, to

<Botànica > Fisiologia vegetal>

Definición
Començar a crèixer o desenvolupar-se, especialment una llavor o una espora.
germinar germinar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  germinar, v intr
  • ca  grillar, v tr sin. compl.
  • es  germinar, v intr
  • fr  germer, v tr
  • en  germinate (to), v intr

<Enginyeria forestal>

gràcia gràcia

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  gràcia, n f
  • ca  serif, n m
  • es  gracia
  • es  remate
  • es  terminal
  • fr  empattement
  • it  grazia
  • it  terminazione
  • pt  remate
  • pt  serifa
  • en  serif
  • de  Schraffe
  • de  Serif

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Definición
Traç decoratiu que forma la terminació de les astes de les lletres egípcies, romanes antigues i romanes modernes.
gràcia gràcia

<Empresa > Comunicació empresarial>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gràcia, n f
  • es  gracia
  • es  remate
  • es  terminal
  • fr  empattement
  • it  grazia
  • it  terminazione
  • en  serif

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Creació > Direcció d'art>

Definición
Traç decoratiu que forma la terminació de les astes de les lletres egípcies, romanes antigues i romanes modernes.
hematúria terminal hematúria terminal

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  hematúria terminal, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definición
Hematúria que és exclusiva del final de la micció o que hi predomina; és indicativa d'un origen vesical o prostàtic de la sang.
heura de terra heura de terra

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  heura de terra, n f
  • ca  hedra de terra, n f alt. sin.
  • ca  hedra terrestre, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  heura, n f alt. sin.
  • ca  heura caiguda, n f alt. sin.
  • ca  heura caiguda de terra, n f alt. sin.
  • ca  heura caiguda terrestre, n f alt. sin.
  • ca  heura terrera, n f alt. sin.
  • ca  heura terrestre, n f alt. sin.
  • ca  edra, n f var. ling.
  • ca  edra de terra, n f var. ling.
  • ca  elres de terra, n f pl var. ling.
  • ca  herba terrena, n f var. ling.
  • ca  heura terrena, n f var. ling.
  • nc  Glechoma hederacea L.
  • nc  Nepeta glechoma Benth. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

heura de terra heura de terra

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  heura de terra, n f
  • ca  hedra de terra, n f alt. sin.
  • ca  hedra terrestre, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  heura, n f alt. sin.
  • ca  heura caiguda, n f alt. sin.
  • ca  heura caiguda de terra, n f alt. sin.
  • ca  heura caiguda terrestre, n f alt. sin.
  • ca  heura terrera, n f alt. sin.
  • ca  heura terrestre, n f alt. sin.
  • ca  edra, n f var. ling.
  • ca  edra de terra, n f var. ling.
  • ca  elres de terra, n f pl var. ling.
  • ca  herba terrena, n f var. ling.
  • ca  heura terrena, n f var. ling.
  • nc  Glechoma hederacea L.
  • nc  Nepeta glechoma Benth. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>