Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "terreta" dentro de todas las áreas temáticas

dauradella dauradella

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dauradella, n f
  • ca  herba daurada, n f sin. compl.
  • ca  cèterac, n m/f alt. sin.
  • ca  corbelleta, n f alt. sin.
  • ca  dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  falguera, n f alt. sin.
  • ca  falguerina, n f alt. sin.
  • ca  falzia de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradella, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la febre, n f alt. sin.
  • ca  herba de la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de paret, n f alt. sin.
  • ca  herba de sang, n f alt. sin.
  • ca  herba la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba melsera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  herba platereta, n f alt. sin.
  • ca  herba rovellada, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  herbeta daurada, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  melsera, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  peixets, n m pl alt. sin.
  • ca  pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  platereta, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  serpeta, n f alt. sin.
  • ca  auladella, n f var. ling.
  • ca  auradella, n f var. ling.
  • ca  aurellina, n f var. ling.
  • ca  ceterac, n m/f var. ling.
  • ca  dorada, n f var. ling.
  • ca  doradella, n f var. ling.
  • ca  doradilla, n f var. ling.
  • ca  doraella, n f var. ling.
  • ca  endauradella, n f var. ling.
  • ca  falsija de mur, n f var. ling.
  • ca  herba auradella, n f var. ling.
  • ca  herba dorà, n f var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  herba doradilla, n f var. ling.
  • ca  herba doraeta, n f var. ling.
  • ca  herbeta dorà, n f var. ling.
  • ca  herbeta dorada, n f var. ling.
  • ca  herbeta doraeta, n f var. ling.
  • ca  melfera, n f var. ling.
  • ca  neuradella, n f var. ling.
  • ca  nurella, n f var. ling.
  • ca  oradilla, n f var. ling.
  • ca  oredella, n f var. ling.
  • ca  oredilla, n f var. ling.
  • ca  orellina, n f var. ling.
  • ca  patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
  • ca  uradella, n f var. ling.
  • ca  uradilla, n f var. ling.
  • ca  uredella, n f var. ling.
  • nc  Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
  • nc  Asplenium ceterach L. sin. compl.

<Botànica > polipodiàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dauradella, n f
  • ca  herba daurada, n f sin. compl.
  • ca  cèterac, n m/f alt. sin.
  • ca  corbelleta, n f alt. sin.
  • ca  dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  falguera, n f alt. sin.
  • ca  falguerina, n f alt. sin.
  • ca  falzia de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradella, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la febre, n f alt. sin.
  • ca  herba de la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de paret, n f alt. sin.
  • ca  herba de sang, n f alt. sin.
  • ca  herba la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba melsera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  herba platereta, n f alt. sin.
  • ca  herba rovellada, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  herbeta daurada, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  melsera, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  peixets, n m pl alt. sin.
  • ca  pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  platereta, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  serpeta, n f alt. sin.
  • ca  auladella, n f var. ling.
  • ca  auradella, n f var. ling.
  • ca  aurellina, n f var. ling.
  • ca  ceterac, n m/f var. ling.
  • ca  dorada, n f var. ling.
  • ca  doradella, n f var. ling.
  • ca  doradilla, n f var. ling.
  • ca  doraella, n f var. ling.
  • ca  endauradella, n f var. ling.
  • ca  falsija de mur, n f var. ling.
  • ca  herba auradella, n f var. ling.
  • ca  herba dorà, n f var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  herba doradilla, n f var. ling.
  • ca  herba doraeta, n f var. ling.
  • ca  herbeta dorà, n f var. ling.
  • ca  herbeta dorada, n f var. ling.
  • ca  herbeta doraeta, n f var. ling.
  • ca  melfera, n f var. ling.
  • ca  neuradella, n f var. ling.
  • ca  nurella, n f var. ling.
  • ca  oradilla, n f var. ling.
  • ca  oredella, n f var. ling.
  • ca  oredilla, n f var. ling.
  • ca  orellina, n f var. ling.
  • ca  patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
  • ca  uradella, n f var. ling.
  • ca  uradilla, n f var. ling.
  • ca  uredella, n f var. ling.
  • nc  Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
  • nc  Asplenium ceterach L. sin. compl.

<Botànica > polipodiàcies>

desferracavalls desferracavalls

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  desferracavalls, n m
  • ca  ferradura terrera, n f alt. sin.
  • ca  herba del ferro, n f alt. sin.
  • ca  hipocrepis ciliada, n f alt. sin.
  • nc  Hippocrepis multisiliquosa L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

desferracavalls desferracavalls

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  desferracavalls, n m
  • ca  ferradura terrera, n f alt. sin.
  • ca  herba del ferro, n f alt. sin.
  • ca  hipocrepis ciliada, n f alt. sin.
  • nc  Hippocrepis multisiliquosa L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

escurçana escurçana

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escurçana, n f
  • ca  escurçana comuna, n f sin. compl.
  • ca  escurçana ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  escurçó, n m sin. compl.
  • ca  ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  marina pastinaca, n f sin. compl.
  • ca  milà, n m sin. compl.
  • ca  milana, n f sin. compl.
  • ca  pastinaca, n f sin. compl.
  • ca  pastinaca marina, n f sin. compl.
  • ca  pastinaques, n f pl sin. compl.
  • ca  serreta, n f sin. compl.
  • ca  tòtina, n f sin. compl.
  • ca  corçana, n f var. ling.
  • ca  cursana, n f var. ling.
  • ca  es cursó, n m var. ling.
  • ca  escorçana, n f var. ling.
  • ca  escorçana ferrassa, n f var. ling.
  • ca  escorçó, n m var. ling.
  • ca  escursana, n f var. ling.
  • ca  escursana ferrassa, n f var. ling.
  • ca  escursó, n m var. ling.
  • ca  farrasa, n f var. ling.
  • ca  farrassa, n f var. ling.
  • ca  milá, n m var. ling.
  • ca  raya vaca, n f var. ling.
  • ca  totana, n f var. ling.
  • ca  tòtana, n f var. ling.
  • ca  totina, n f var. ling.
  • nc  Dasyatis pastinaca
  • nc  Dasiatis pastinaca var. ling.
  • nc  Desyatis pastinaca var. ling.
  • nc  Raia pastinaca var. ling.
  • nc  Raja pastinaca var. ling.
  • nc  Raya Pastinaca var. ling.
  • nc  Trygon pastinaca var. ling.
  • nc  Trygon vulgaris var. ling.
  • es  milano
  • es  pastenaca, n f
  • es  pastinaca, n f
  • es  pez obispo, n m
  • es  raya
  • es  raya látigo común
  • es  raya-vaca, n f
  • fr  pastenague
  • fr  pastenague commune
  • fr  raie pastenague
  • it  pastinaca
  • en  common stingray
  • en  sting ray
  • en  stingray
  • de  Gemeine Heich roche

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

escurçana escurçana

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escurçana, n f
  • ca  escurçana comuna, n f sin. compl.
  • ca  escurçana ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  escurçó, n m sin. compl.
  • ca  ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  marina pastinaca, n f sin. compl.
  • ca  milà, n m sin. compl.
  • ca  milana, n f sin. compl.
  • ca  pastinaca, n f sin. compl.
  • ca  pastinaca marina, n f sin. compl.
  • ca  pastinaques, n f pl sin. compl.
  • ca  serreta, n f sin. compl.
  • ca  tòtina, n f sin. compl.
  • ca  corçana, n f var. ling.
  • ca  cursana, n f var. ling.
  • ca  es cursó, n m var. ling.
  • ca  escorçana, n f var. ling.
  • ca  escorçana ferrassa, n f var. ling.
  • ca  escorçó, n m var. ling.
  • ca  escursana, n f var. ling.
  • ca  escursana ferrassa, n f var. ling.
  • ca  escursó, n m var. ling.
  • ca  farrasa, n f var. ling.
  • ca  farrassa, n f var. ling.
  • ca  milá, n m var. ling.
  • ca  raya vaca, n f var. ling.
  • ca  totana, n f var. ling.
  • ca  tòtana, n f var. ling.
  • ca  totina, n f var. ling.
  • nc  Dasyatis pastinaca
  • nc  Dasiatis pastinaca var. ling.
  • nc  Desyatis pastinaca var. ling.
  • nc  Raia pastinaca var. ling.
  • nc  Raja pastinaca var. ling.
  • nc  Raya Pastinaca var. ling.
  • nc  Trygon pastinaca var. ling.
  • nc  Trygon vulgaris var. ling.
  • es  milano
  • es  pastenaca, n f
  • es  pastinaca, n f
  • es  pez obispo, n m
  • es  raya
  • es  raya látigo común
  • es  raya-vaca, n f
  • fr  pastenague
  • fr  pastenague commune
  • fr  raie pastenague
  • it  pastinaca
  • en  common stingray
  • en  sting ray
  • en  stingray
  • de  Gemeine Heich roche

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

estepa terrera estepa terrera

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa terrera, n f
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  fusta, n f alt. sin.
  • ca  fusteta, n f alt. sin.
  • nc  Fumana ericoides (Cav.) Gand. subsp. montana (Pomel) Güemes et Muñoz Garm.
  • nc  Fumana ericifolia Wallr. sin. compl.
  • nc  Fumana ericoides (Cav.) Gand. var. spachii auct. var. ling.
  • nc  Fumana spachii auct. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

estepa terrera estepa terrera

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa terrera, n f
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  fusta, n f alt. sin.
  • ca  fusteta, n f alt. sin.
  • nc  Fumana ericoides (Cav.) Gand. subsp. montana (Pomel) Güemes et Muñoz Garm.
  • nc  Fumana ericifolia Wallr. sin. compl.
  • nc  Fumana ericoides (Cav.) Gand. var. spachii auct. var. ling.
  • nc  Fumana spachii auct. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

faroner | faronera faroner | faronera

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  faroner | faronera, n m, f
  • ca  torrer | torrera, n m, f sin. compl.
  • es  farero
  • es  farista
  • es  torrero
  • fr  gardien de phare
  • en  lighthouse keeper

<Ports > Oficis>

Definición
1. Persona que té cura d'un far. 2. Tècnic mecànic de senyals marítims.
fe d'errates fe d'errates

<Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  fe d'errates, n f
  • es  fe de erratas
  • fr  feuillet d'errata
  • en  errata slip

<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>