Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "tirar" dentro de todas las áreas temáticas

bufalaga marina bufalaga marina

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga marina, n f
  • ca  bufalaga hirsuta, n f sin. compl.
  • ca  palmerina, n f sin. compl.
  • ca  barra, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga borda, n f alt. sin.
  • ca  esca borda, n f alt. sin.
  • ca  escovari, n m alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  granerola, n f alt. sin.
  • ca  herba daurada, n f alt. sin.
  • ca  herba de tirar caliu, n f alt. sin.
  • ca  herba verderolera, n f alt. sin.
  • ca  moc de gall, n m alt. sin.
  • ca  moc de polit, n m alt. sin.
  • ca  mogregall, n m alt. sin.
  • ca  pala marina, n f alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  palma marina, n f alt. sin.
  • ca  passerina, n f alt. sin.
  • ca  peu de milà, n m alt. sin.
  • ca  boja borda, n f var. ling.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  palamarinar, n f var. ling.
  • ca  palmarina, n f var. ling.
  • ca  pauma marina, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
  • nc  Passerina hirsuta L. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

bufalaga marina bufalaga marina

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga marina, n f
  • ca  bufalaga hirsuta, n f sin. compl.
  • ca  palmerina, n f sin. compl.
  • ca  barra, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga borda, n f alt. sin.
  • ca  esca borda, n f alt. sin.
  • ca  escovari, n m alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  granerola, n f alt. sin.
  • ca  herba daurada, n f alt. sin.
  • ca  herba de tirar caliu, n f alt. sin.
  • ca  herba verderolera, n f alt. sin.
  • ca  moc de gall, n m alt. sin.
  • ca  moc de polit, n m alt. sin.
  • ca  mogregall, n m alt. sin.
  • ca  pala marina, n f alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  palma marina, n f alt. sin.
  • ca  passerina, n f alt. sin.
  • ca  peu de milà, n m alt. sin.
  • ca  boja borda, n f var. ling.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  palamarinar, n f var. ling.
  • ca  palmarina, n f var. ling.
  • ca  pauma marina, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
  • nc  Passerina hirsuta L. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

estirar la barra estirar la barra

<Esport > Halterofília>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'halterofília. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 71 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 22)
ISBN 84-7739-240-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  estirar la barra, v tr
  • es  sacar la barra
  • es  tirar de la barra

<Esport > Halterofília>

Definición
Fer una estirada.
estirar la barra estirar la barra

<06 Halterofília>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  estirar la barra, v intr
  • es  sacar la barra
  • es  tirar de la barra

<Esport > 06 Halterofília>

Definición
Fer una estirada.
llançar l'esponja llançar l'esponja

<Esport > Esports de combat > Boxa>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de boxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 21)
ISBN 84-7739-239-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llançar l'esponja, v tr
  • es  tirar la esponja
  • fr  jeter l'éponge
  • en  throw in the sponge, to

<Esport > Esports de combat > Boxa>

Definición
Tirar, el segon, l'esponja al ring per tal que el seu boxejador abandoni el combat.
llançar la tovallola llançar la tovallola

<Esport > Esports de combat > Boxa>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de boxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 21)
ISBN 84-7739-239-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llançar la tovallola, v tr
  • es  tirar la toalla
  • fr  jeter la serviette
  • en  throw in the towel, to

<Esport > Esports de combat > Boxa>

Definición
Tirar, el segon, la tovallola al ring per tal que el seu boxejador abandoni el combat.
llançar la tovallola llançar la tovallola

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llançar la tovallola, v tr
  • es  tirar la toalla
  • fr  jeter la serviette
  • en  throw in the towel, to

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Definición
Tirar, un entrenador, la tovallola a l'àrea de competició, per indicar que el taekwondista abandona el combat.
llançar la tovallola llançar la tovallola

<08 Esports de combat > 01 Boxa>, <08 Esports de combat > 04 Taekwondo>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  llançar la tovallola, v intr
  • ca  llançar l'esponja [BOXA], v intr sin. compl.
  • es  tirar la esponja [BOXA]
  • es  tirar la toalla
  • fr  jeter l'éponge [BOXA]
  • fr  jeter la serviette
  • en  throw in the sponge, to [BOXA]
  • en  throw in the towel, to

<Esport > 08 Esports de combat > 01 Boxa>, <Esport > 08 Esports de combat > 04 Taekwondo>

Definición
Indicar, el segon o l'entrenador, tirant una tovallola o bé, en el cas de la boxa, una esponja a l'àrea de combat que el seu esportista abandona el combat.
llançar-se a la piscina llançar-se a la piscina

<09 Esports de pilota > 03 Futbol>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  llançar-se a la piscina, v intr pron
  • ca  tirar-se a la piscina, v intr pron
  • es  lanzarse a la piscina, v intr pron
  • es  tirarse a la piscina, v intr pron
  • fr  faire du chiqué, v intr
  • it  simulare, v intr
  • en  dive, to, v intr
  • en  take a dive, to, v intr

<Esport > 09 Esports de pilota > 03 Futbol>

Definición
Simular una falta, un jugador de futbol, deixant-se caure aparatosament a terra durant la pugna amb un jugador adversari, sovint a dintre l'àrea contrària, amb la intenció d'aconseguir un llançament de falta perillós o l'amonestació de l'adversari.

Nota

  • 1. L'acció de llançar-se a la piscina, o tirar-se a la piscina, està tipificada en els reglaments com a conducta antiesportiva, amb la penalització de targeta groga; en el futbol professional, la introducció del VAR ha contribuït en bona mesura a combatre-la.
  • 2. Es considera que són indicis que un jugador s'ha llançat a la piscina el transcurs d'un cert lapse de temps entre l'impacte i la caiguda, l'exageració de la caiguda amb relació a la força de l'impacte, la falta de coincidència entre la zona del cos de què es queixa el jugador i la zona on ha rebut l'impacte i la posició poc natural en la caiguda (els braços aixecats o oberts, totes dues cames flexionades o la mirada en direcció a l'àrbitre).
  • 3. Quan un jugador es llança a la piscina, o es tira a la piscina, es diu que fa una piscina, i el jugador o la jugadora que la fa, especialment el que ja l'ha fet unes quantes vegades en la seva trajectòria esportiva, és un pisciner o una piscinera (també anomenat un o una piscinaire).
passada de despreniment passada de despreniment

<Indústria > Indústria tèxtil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  passada de despreniment, n f
  • es  pasada de desprendimiento (tirar)
  • fr  rangée de jetée bas
  • fr  rangée d'abandon sin. compl.
  • fr  rangée d'abattage sin. compl.
  • fr  rangée de démaillage sin. compl.
  • fr  rangée de vidage sin. compl.
  • en  press-off course
  • cod  3.03.22

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definición
Passada en què les malles de la passada de fil de separació es desprenen d'una fontura.