Cercaterm

Nota

• Àmbit: Espanya
• Els articles del 581 al 588 del Codi penal (CP) determinen les conductes delictives sota la denominació de traïció. El denominador comú de les infraccions es pot apreciar en la circumstància que totes consisteixen a executar alguna mena d'acte de col·laboració amb potències estrangeres que es troben en guerra amb l'Estat espanyol o, si més no, en una situació prèvia a la guerra.
  Els delictes de traïció són delictes especials en la mesura que, per a ser-ne subjecte actiu, cal tenir la condició de ciutadà espanyol. Els ciutadans estrangers residents a l'Estat espanyol també poden cometre aquests delictes, per bé que en aquest cas es determina una atenuació de la pena (art. 586 CP). No obstant això, en el cas que els subjectes siguin funcionaris diplomàtics, consulars o d'organitzacions internacionals, l'aplicació de la darrera previsió legal està condicionada al que puguin establir per a aquests casos els tractats o el dret de gents.
  Els béns jurídics que hom pretén protegir amb el càstig de la traïció són, en els casos de conductes prèvies a la declaració de guerra, la pau i la independència de l'Estat espanyol i, en el casos en què la guerra ja s'ha iniciat, els interessos espanyols en el conflicte bèl·lic. Les penes fixades per a les infraccions són força greus, sempre de presó, que en la majoria d'articles poden arribar a un màxim de vint anys. L'article 585 del CP sanciona de manera expressa els actes de provocació, conspiració i proposició per a la traïció amb la pena inferior en un o dos graus a la del delicte corresponent.
  Pel que fa a les infraccions concretes, en primer lloc l'article 581 castiga la conducta que consisteix a induir una potència estrangera a declarar la guerra a l'Estat espanyol. En segon lloc, l'article 582 sanciona facilitar a l'enemic l'entrada a l'Estat espanyol; la presa de places, posicions militars, naus o aeronaus estatals o magatzems d'intendència o d'armament; la seducció o reunió de tropa espanyola o al servei de l'Estat espanyol perquè es passi a files enemigues o perquè deserti de les seves banderes, i, finalment, la conducta que consisteix a reclutar gent o a subministrar armes o altres mitjans eficaços per a fer la guerra contra l'Estat espanyol sota banderes enemigues.
  A continuació, l'article 583 del CP tipifica actes com ara prendre les armes contra l'Estat espanyol sota banderes enemigues, subministrar a tropes de l'enemic material bèl·lic per a hostilitzar l'Estat espanyol, afavorir en general el progrés de les armes enemigues, subministrar plànols, documents o notícies a l'enemic amb la finalitat d'hostilitzar l'Estat espanyol o afavorir el progrés de les seves armes, i impedir que les tropes espanyoles rebin auxili material o informació d'interès bèl·lic. L'article 584 castiga el ciutadà espanyol que, amb el propòsit d'afavorir una potència estrangera, una associació o una organització internacional, aconsegueixi, falsegi, inutilitzi o reveli informació classificada com a reservada o secreta, susceptible de perjudicar la seguretat o la defensa nacionals.
  L'article 587 del CP actua com a clàusula genèrica que equipara a les anteriors conductes la del qui les cometi contra una potència aliada de l'Estat espanyol, en cas de trobar-se en campanya contra un enemic comú. Finalment, l'article 588 castiga amb una pena de presó de quinze a vint anys els membres del Govern que declarin la guerra o signin la pau sense complir amb les disposicions constitucionals sobre la matèria i, més concretament, l'article 63 de la Constitució espanyola que estableix que la persona competent per a dur a terme els actes esmentats és el rei amb l'autorització de les Corts Generals.
  D'altra banda, el Codi penal militar (CPM), concretament en els articles del 49 al 51, estableix l'anomenat delicte de traïció militar, aplicable a la persona militar que dugui a terme la majoria de conductes de traïció establertes pel CP i algunes d'específiques, com ara la que consisteix a fugir de les files espanyoles per a incorporar-se a les de l'enemic, executar actes de sabotatge per a afavorir forces enemigues i difondre notícies desmoralitzadores. Igualment, és constitutiva de traïció la conducta de la persona militar que, tot i tenir coneixement que algú tracta de cometre algun delicte de traïció, no utilitza els mitjans que té a l'abast per tal d'evitar-lo (art. 51 CPM).