Cercaterm

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

ca corn alpí, n m
ca trompa alpina, n f
es cuerno alpino
es trompa alpina
fr cor des Alpes
en Alpine horn
de Alpenhorn
de Alphorn

<Instruments musicals > Instruments aeròfons>

Definición

Instrument aeròfon de fusta propi dels Alps, que consta d'un tub llarg generalment recte, d'entre 1,5 i 4 metres, amb un pavelló corbat cap a dalt.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca corn de caça, n m
ca corn, n m sin. compl.
es cuerno
es cuerno de caza
es trompa de caza
fr cor de chasse
en hunting horn

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

ca corn de caça, n m
ca corn, n m sin. compl.
es cuerno
es cuerno de caza
es trompa de caza
fr cor de chasse
en hunting horn

<Instruments musicals > Instruments aeròfons>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca cromòpar -a, adj

<Bioquímica i biologia molecular>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definición

Que produeix o porta color; dit especialment dels bacteris que secreten una matèria colorant, tot i que romanen incolors.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall, n f
ca sangnua, n f alt. sin.
ca trompera d'aigua, n f alt. sin.
ca coua de cavall, n f var. ling.
ca salnua, n f var. ling.
ca trompera d'aigu, n f var. ling.
nc Equisetum fluviatile L.
nc Equisetum limosum L. var. ling.

<Botànica > equisetàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall, n f
ca sangnua, n f alt. sin.
ca trompera d'aigua, n f alt. sin.
ca coua de cavall, n f var. ling.
ca salnua, n f var. ling.
ca trompera d'aigu, n f var. ling.
nc Equisetum fluviatile L.
nc Equisetum limosum L. var. ling.

<Botànica > equisetàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall, n f
ca equiset, n m sin. compl.
ca herba estanyera, n f sin. compl.
ca trompera d'aigua, n f sin. compl.
ca asprella, n f alt. sin.
ca cabellera de serp, n f alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de rossí, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de guineu, n f alt. sin.
ca cua de rossí, n f alt. sin.
ca herba nuada, n f alt. sin.
ca junça de lluquet, n f alt. sin.
ca munta i desmunta, n f alt. sin.
ca pa de burro, n m alt. sin.
ca pinets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca trencanua, n f alt. sin.
ca coua de caball, n f var. ling.
ca coua de rossí, n f var. ling.
ca salnua, n f var. ling.
nc Equisetum sp. pl.

<Botànica > equisetàcies>

Nota

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall, n f
ca equiset, n m sin. compl.
ca herba estanyera, n f sin. compl.
ca trompera d'aigua, n f sin. compl.
ca asprella, n f alt. sin.
ca cabellera de serp, n f alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de rossí, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de guineu, n f alt. sin.
ca cua de rossí, n f alt. sin.
ca herba nuada, n f alt. sin.
ca junça de lluquet, n f alt. sin.
ca munta i desmunta, n f alt. sin.
ca pa de burro, n m alt. sin.
ca pinets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca trencanua, n f alt. sin.
ca coua de caball, n f var. ling.
ca coua de rossí, n f var. ling.
ca salnua, n f var. ling.
nc Equisetum sp. pl.

<Botànica > equisetàcies>

Nota

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall ramosa, n f
ca besnuga, n f alt. sin.
ca canudet, n m alt. sin.
ca canut, n m alt. sin.
ca canya que es romp i s'apanya, n f alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de rata, n f alt. sin.
ca coeta de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall de riu, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca cueta de cavall, n f alt. sin.
ca herba anusada, n f alt. sin.
ca herba cavallar, n f alt. sin.
ca herba de canudet, n f alt. sin.
ca herba de nusets, n f alt. sin.
ca herba nusera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca nuguets, n m pl alt. sin.
ca pinet, n m alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca sangnua ramosíssima, n f alt. sin.
ca trencanua, n f alt. sin.
ca trompera d'aigua, n f alt. sin.
ca cola de cavall, n f var. ling.
ca rabo de sargantana, n m var. ling.
ca relongets, n m pl var. ling.
nc Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum

<Botànica > equisetàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall ramosa, n f
ca besnuga, n f alt. sin.
ca canudet, n m alt. sin.
ca canut, n m alt. sin.
ca canya que es romp i s'apanya, n f alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de rata, n f alt. sin.
ca coeta de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall de riu, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca cueta de cavall, n f alt. sin.
ca herba anusada, n f alt. sin.
ca herba cavallar, n f alt. sin.
ca herba de canudet, n f alt. sin.
ca herba de nusets, n f alt. sin.
ca herba nusera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca nuguets, n m pl alt. sin.
ca pinet, n m alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca sangnua ramosíssima, n f alt. sin.
ca trencanua, n f alt. sin.
ca trompera d'aigua, n f alt. sin.
ca cola de cavall, n f var. ling.
ca rabo de sargantana, n m var. ling.
ca relongets, n m pl var. ling.
nc Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum

<Botànica > equisetàcies>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "trompar" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Nota

Nota