Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "tronat" dentro de todas las áreas temáticas
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca fet provat, n m
- es hecho probado, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fet provat, n m
- es hecho probado, n m
<Dret processal>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fet provat, n m
- es hecho probado
<Dret>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca forat d'encenalls, n m
- ca forat dels flocs, n m sin. compl.
- es lumbrera, n f
- fr embouchure, n f
- en throat, n
- eu argizulo
- eu escapement
- eu sabai-leiho
<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca forces aerotransportades, n f pl
- ca tropes aerotransportades, n f pl sin. compl.
- es fuerzas aerotransportadas
- es tropas aerotransportadas
- fr forces aéroportées
- fr troupes aéroportées
- it forze aviotrasportate
- it truppe aviotrasportate
- en airborne forces
- en airborne troops
- ar قوات محمولة جواً
<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>
Definición
Nota
- Les forces aerotransportades estan formades per paracaigudistes i soldats que aterren al camp de batalla amb aeronaus i helicòpters.
<Indústria > Indústria metal·lúrgica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca fosa pigallada, n f
- es fundición atruchada
- fr fonte truitée
- it ghisa trotata
- en mottled cast iron
- en mottled iron
<Indústria > Indústria metal·lúrgica>
Definición
<Matemàtiques>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca fracció, n f
- ca trencat, n m sin. compl.
- es fracción
- es quebrado
- en fraction
<Matemàtiques>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca galzeran, n m
- ca boix marí, n m sin. compl.
- ca brusc, n m sin. compl.
- ca cirerer de Betlem, n m sin. compl.
- ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
- ca cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca gallaret, n m sin. compl.
- ca galleran, n m sin. compl.
- ca herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
- ca mataaranyes, n f sin. compl.
- ca boix mascle, n m alt. sin.
- ca brusc punxenc, n m alt. sin.
- ca bruscol, n m alt. sin.
- ca búfol, n m alt. sin.
- ca cirer de Betlem, n m alt. sin.
- ca cirerer de guinda, n m alt. sin.
- ca cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
- ca cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca cireretes guindes, n f pl alt. sin.
- ca coeta, n f alt. sin.
- ca cuetes de tro, n f pl alt. sin.
- ca gallerans, n m pl alt. sin.
- ca galzeran petit, n m alt. sin.
- ca galzerans, n m pl alt. sin.
- ca gamó tronador, n m alt. sin.
- ca guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca herba de l'erisipela, n f alt. sin.
- ca herba erisipelera, n f alt. sin.
- ca llorer bord, n m alt. sin.
- ca mata marina, n f alt. sin.
- ca picaaranyes, n f alt. sin.
- ca picapuces, n m/f alt. sin.
- ca rusc, n m alt. sin.
- ca brusca, n f var. ling.
- ca brusco, n m var. ling.
- ca ciderer de betlem, n m var. ling.
- ca cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
- ca cideretes guindes, n f pl var. ling.
- ca cirerer de guinga, n m var. ling.
- ca cireretes gringues, n f pl var. ling.
- ca cireretes guingues, n f pl var. ling.
- ca datzerà, n m var. ling.
- ca galceran, n m var. ling.
- ca gallagans, n m pl var. ling.
- ca gallaran, n m var. ling.
- ca gallaranc, n m var. ling.
- ca gallarancs, n m pl var. ling.
- ca galleranc, n m var. ling.
- ca galserà, n m var. ling.
- ca galseran, n m var. ling.
- ca galtzeran, n m var. ling.
- ca galzerà, n m var. ling.
- ca gamó tronaor, n m var. ling.
- ca garseran, n m var. ling.
- ca gaseran, n m var. ling.
- ca gassarà, n m var. ling.
- ca gasserà, n m var. ling.
- ca gatzeran, n m var. ling.
- ca guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
- ca herba de la erisipela, n f var. ling.
- ca herba disipelera, n f var. ling.
- ca herba erisispelera, n f var. ling.
- ca mataranyes, n f var. ling.
- ca trebo, n m var. ling.
- nc Ruscus aculeatus L.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca galzeran, n m
- ca boix marí, n m sin. compl.
- ca brusc, n m sin. compl.
- ca cirerer de Betlem, n m sin. compl.
- ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
- ca cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca gallaret, n m sin. compl.
- ca galleran, n m sin. compl.
- ca herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
- ca mataaranyes, n f sin. compl.
- ca boix mascle, n m alt. sin.
- ca brusc punxenc, n m alt. sin.
- ca bruscol, n m alt. sin.
- ca búfol, n m alt. sin.
- ca cirer de Betlem, n m alt. sin.
- ca cirerer de guinda, n m alt. sin.
- ca cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
- ca cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca cireretes guindes, n f pl alt. sin.
- ca coeta, n f alt. sin.
- ca cuetes de tro, n f pl alt. sin.
- ca gallerans, n m pl alt. sin.
- ca galzeran petit, n m alt. sin.
- ca galzerans, n m pl alt. sin.
- ca gamó tronador, n m alt. sin.
- ca guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca herba de l'erisipela, n f alt. sin.
- ca herba erisipelera, n f alt. sin.
- ca llorer bord, n m alt. sin.
- ca mata marina, n f alt. sin.
- ca picaaranyes, n f alt. sin.
- ca picapuces, n m/f alt. sin.
- ca rusc, n m alt. sin.
- ca brusca, n f var. ling.
- ca brusco, n m var. ling.
- ca ciderer de betlem, n m var. ling.
- ca cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
- ca cideretes guindes, n f pl var. ling.
- ca cirerer de guinga, n m var. ling.
- ca cireretes gringues, n f pl var. ling.
- ca cireretes guingues, n f pl var. ling.
- ca datzerà, n m var. ling.
- ca galceran, n m var. ling.
- ca gallagans, n m pl var. ling.
- ca gallaran, n m var. ling.
- ca gallaranc, n m var. ling.
- ca gallarancs, n m pl var. ling.
- ca galleranc, n m var. ling.
- ca galserà, n m var. ling.
- ca galseran, n m var. ling.
- ca galtzeran, n m var. ling.
- ca galzerà, n m var. ling.
- ca gamó tronaor, n m var. ling.
- ca garseran, n m var. ling.
- ca gaseran, n m var. ling.
- ca gassarà, n m var. ling.
- ca gasserà, n m var. ling.
- ca gatzeran, n m var. ling.
- ca guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
- ca herba de la erisipela, n f var. ling.
- ca herba disipelera, n f var. ling.
- ca herba erisispelera, n f var. ling.
- ca mataranyes, n f var. ling.
- ca trebo, n m var. ling.
- nc Ruscus aculeatus L.
<Botànica > liliàcies>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca gandula, n f
- es hamaca, n f
- es tumbona, n f
- fr transat bébé, n m
- pt cama de rede, n f
- en baby bouncer, n
<Grans Magatzems > Seccions > Nadons i puericultura>
