Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "unipersonal" dentro de todas las áreas temáticas

esmoladora universal esmoladora universal

<Maquinària i equipament auxiliar de fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  esmoladora universal, n f
  • es  afiladora universal
  • fr  affûteuse universelle
  • en  universal tool sharpener

<Indústria > Indústria de la fusta > Maquinària i equipament auxiliar de fusteria>

esmoladora universal esmoladora universal

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  esmoladora universal, n f
  • es  afiladora universal
  • fr  affûteuse universelle
  • en  universal tool sharpener

<Fusteria > Màquines i equipament auxiliar > Equipament auxiliar d'un taller>

Definición
Màquina d'esmolar polivalent constituïda per un capçal esmolador, que s'ajusta a diverses posicions d'alçada i inclinació, i per un carro portaeines, que serveix per al manteniment de l'utillatge utilitzat en les indústries de la fusta, com ara freses, serres circulars o broques.
esmoladora universal esmoladora universal

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  esmoladora universal, n f
  • es  afiladora universal, n f
  • fr  affûteuse universelle, n f
  • en  universal tool sharpener, n
  • eu  zorrozteko makina oroko, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

estil universal estil universal

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  estil universal, n m
  • es  estilo universal, n m
  • fr  style universel, n m
  • eu  estilo unibertsal, n

<Fusteria > Mobles>

fideïcomís universal fideïcomís universal

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  fideïcomís universal, n m
  • ca  fideïcomís d'herència, n m sin. compl.
  • es  fideicomiso de herencia
  • es  fideicomiso universal

<Notaria > Tipologia documental > Herències>

Definición
Fideïcomís segons el qual el fiduciari ha de transmetre la mateixa herència o una quota d'aquesta o una massa de béns genèricament diferenciada a un fideïcomissari, bé que té dret a retenir la llegítima i, en dret català, la quarta trebel·liànica.
fideïcomís universal fideïcomís universal

<Dret > Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  fideïcomís universal, n m
  • ca  fideïcomís d'herència, n m sin. compl.
  • es  fideicomiso de herencia
  • es  fideicomiso universal

<Dret civil > Dret de successions>

Definición
Fideïcomís segons el qual l'hereu ha de transmetre tota l'herència a una tercera persona, per bé que té dret a retenir la quarta trebel·liànica i la llegítima.
fideïcomís universal fideïcomís universal

<Història del dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fideïcomís universal, n m
  • es  fideicomiso universal

<Història del dret>

Definición
Disposició per la qual la persona que testava deixava l'herència o una part d'aquesta encomanada a la bona fe d'una o diverses persones, com a màxim quatre, amb subjecció a una condició o un termini fins que la darrera d'aquestes persones esdevenia hereva definitiva.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Amb el fideïcomís universal, el testador designava un hereu al qual pregava que lliurés l'herència a un altre individu, sempre que es complís una condició o un termini imposat. Segons Justinià, es podien disposar fins a quatre substitucions fideïcomissàries. El primer hereu i els successius que havien de transmetre l'herència eren hereus fiduciaris i l'últim destinatari de la massa hereditària era l'hereu definitiu o fideïcomissari. L'hereu fiduciari lliurava l'herència en el moment en què es complia el termini o la condició imposada pel testador. Tanmateix, abans del lliurament, l'hereu fiduciari podia retenir la quarta part de l'herència si el causant no li ho prohibia (deduïts els deutes de l'herència, les despeses de l'última malaltia i l'enterrament, els drets legitimaris i els llegats pietosos ordenats) i restituir la resta a l'hereu definitiu designat pel causant.
    Aquest dret -anomenat quarta trebel·liànica-, recollit pel dret comú, a l'origen tenia com a objectiu compensar l'hereu fiduciari i assegurar que acceptaria l'herència per donar compliment a l'encàrrec fet pel testador (senatconsult de Trebel·lià). Ara bé, per a retenir aquesta part de l'herència el fiduciari l'havia d'haver acceptat i a més n'havia d'haver fet un inventari previ. D'acord amb el dret romà, rebia aquesta part a títol d'hereu, i es diferien les tres quartes parts restants a l'hereu fideïcomissari o definitiu (criteri que la doctrina catalana manté).
  • V. t.: quarta trebel·liànica n f
forma no personal forma no personal

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  forma no personal, n f
  • ca  forma impersonal, n f sin. compl.
  • es  forma no personal
  • fr  forme non-personnelle
  • en  non-personal form of a verb

<Lingüística>

Definición
Forma verbal mancada de morfemes de persona i nombre.

Nota

  • Són formes no personals l'infinitiu, el gerundi i el participi. Les formes no personals són també formes no finites. S'oposa a forma personal.
forma no personal de verb forma no personal de verb

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  forma no personal de verb, n f
  • ca  forma impersonal de verb, n f sin. compl.
  • es  forma impersonal del verbo
  • es  forma no personal del verbo
  • fr  forme impersonnelle du verbe
  • en  noun-form of a verb

<Lingüística>

Definición
Forma verbal sense flexió de persona.

Nota

  • Es consideren formes no personals l'infinitiu, el gerundi i el participi.
fossa universal fossa universal

<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  fossa universal, n f
  • es  foso universal
  • fr  fosse universelle
  • en  universal trench

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Definición
Disciplina de tir al plat disputada per grups de sis tiradors situats successivament en cinc llocs de tir en línia, amb el sisè tirador situat darrere el primer, que consisteix a disparar des d'una distància de 15 m contra dos-cents plats llançats al centre, la dreta i l'esquerra per cinc màquines llançaplats.