Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "verat" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bis, n m
  • ca  bísol, n m sin. compl.
  • ca  cavalla, n f sin. compl.
  • ca  cavalla vera, n f sin. compl.
  • ca  cogujol, n m sin. compl.
  • ca  gallimó, n m sin. compl.
  • ca  gallimó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  guillem [jove], n m sin. compl.
  • ca  peix d'abril, n m sin. compl.
  • ca  verat, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
  • ca  barat, n m var. ling.
  • ca  barát, n m var. ling.
  • ca  barat d'ull gros, n m var. ling.
  • ca  bisa, n f var. ling.
  • ca  biso, n m var. ling.
  • ca  bisol, n m var. ling.
  • ca  bisso, n m var. ling.
  • ca  bissu, n m var. ling.
  • ca  biza, n f var. ling.
  • ca  caballa, n f var. ling.
  • ca  estornino, n m var. ling.
  • ca  peix de abril, n m var. ling.
  • ca  varat, n m var. ling.
  • ca  veret, n m var. ling.
  • ca  viso, n m var. ling.
  • ca  visol, n m var. ling.
  • ca  vísol, n m var. ling.
  • nc  Scomber colias
  • nc  Pneumatophorus colias var. ling.
  • nc  Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
  • nc  Scomber japonicus var. ling.
  • nc  Scomber pneumatophorus var. ling.
  • es  caballa
  • es  estornino
  • fr  marquereau espagnol
  • en  chub mackerel

<Peixos > Escòmbrids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bis, n m
  • ca  bísol, n m sin. compl.
  • ca  cavalla, n f sin. compl.
  • ca  cavalla vera, n f sin. compl.
  • ca  cogujol, n m sin. compl.
  • ca  gallimó, n m sin. compl.
  • ca  gallimó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  guillem [jove], n m sin. compl.
  • ca  peix d'abril, n m sin. compl.
  • ca  verat, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
  • ca  barat, n m var. ling.
  • ca  barát, n m var. ling.
  • ca  barat d'ull gros, n m var. ling.
  • ca  bisa, n f var. ling.
  • ca  biso, n m var. ling.
  • ca  bisol, n m var. ling.
  • ca  bisso, n m var. ling.
  • ca  bissu, n m var. ling.
  • ca  biza, n f var. ling.
  • ca  caballa, n f var. ling.
  • ca  estornino, n m var. ling.
  • ca  peix de abril, n m var. ling.
  • ca  varat, n m var. ling.
  • ca  veret, n m var. ling.
  • ca  viso, n m var. ling.
  • ca  visol, n m var. ling.
  • ca  vísol, n m var. ling.
  • nc  Scomber colias
  • nc  Pneumatophorus colias var. ling.
  • nc  Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
  • nc  Scomber japonicus var. ling.
  • nc  Scomber pneumatophorus var. ling.
  • es  caballa
  • es  estornino
  • fr  marquereau espagnol
  • en  chub mackerel

<Peixos > Escòmbrids>

verat verat

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  verat, n m
  • ca  cavalla, n f sin. compl.
  • es  caballa
  • fr  maquereau commun
  • en  atlantic mackerel
  • nc  Scomber (Scomber) scombrus

<Peixos>

verat verat

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  verat, n m
  • ca  cavalla, n f sin. compl.
  • es  caballa, n f
  • fr  maquereau commun, n m
  • pt  cavala, n f
  • en  Atlantic mackerel, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Peixateria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  verat, n m
  • ca  cavalla, n f sin. compl.
  • ca  gallimó, n m sin. compl.
  • ca  gallimó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  gallimons [juvenil], n m pl sin. compl.
  • ca  guillem, n m sin. compl.
  • ca  guillem [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  guillem [petit], n m sin. compl.
  • ca  guillemó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  llepets, n m pl sin. compl.
  • ca  variadó [petit], n m sin. compl.
  • ca  veradó, n m sin. compl.
  • ca  veradó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  verat comú, n m sin. compl.
  • ca  verat gros, n m sin. compl.
  • ca  verdet, n m sin. compl.
  • ca  viat, n m sin. compl.
  • ca  baradó [petit], n m var. ling.
  • ca  barat, n m var. ling.
  • ca  barát, n m var. ling.
  • ca  barats, n m pl var. ling.
  • ca  bisso, n m var. ling.
  • ca  brat, n m var. ling.
  • ca  càbala, n f var. ling.
  • ca  caballa, n f var. ling.
  • ca  guillamons [juvenil], n m pl var. ling.
  • ca  quinto, n m var. ling.
  • ca  toribios, n m pl var. ling.
  • ca  vairat, n m var. ling.
  • ca  varat, n m var. ling.
  • ca  vayrat, n m var. ling.
  • ca  veirat, n m var. ling.
  • ca  verado [juvenil], n m var. ling.
  • ca  verdel, n m var. ling.
  • ca  veret, n m var. ling.
  • ca  veyrat, n m var. ling.
  • ca  visol, n m var. ling.
  • nc  Scomber scombrus
  • nc  Scomber (Scomber) scombrus var. ling.
  • nc  Scomber scomber var. ling.
  • es  caballa
  • es  caballa del Atlántico
  • es  estornino
  • es  sarda
  • es  verdel
  • es  visol
  • fr  maquereau
  • fr  maquereau commun
  • it  scombro
  • en  Atlantic mackerel
  • en  common mackerel
  • en  mackerel

<Peixos > Escòmbrids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  verat, n m
  • ca  cavalla, n f sin. compl.
  • ca  gallimó, n m sin. compl.
  • ca  gallimó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  gallimons [juvenil], n m pl sin. compl.
  • ca  guillem, n m sin. compl.
  • ca  guillem [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  guillem [petit], n m sin. compl.
  • ca  guillemó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  llepets, n m pl sin. compl.
  • ca  variadó [petit], n m sin. compl.
  • ca  veradó, n m sin. compl.
  • ca  veradó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  verat comú, n m sin. compl.
  • ca  verat gros, n m sin. compl.
  • ca  verdet, n m sin. compl.
  • ca  viat, n m sin. compl.
  • ca  baradó [petit], n m var. ling.
  • ca  barat, n m var. ling.
  • ca  barát, n m var. ling.
  • ca  barats, n m pl var. ling.
  • ca  bisso, n m var. ling.
  • ca  brat, n m var. ling.
  • ca  càbala, n f var. ling.
  • ca  caballa, n f var. ling.
  • ca  guillamons [juvenil], n m pl var. ling.
  • ca  quinto, n m var. ling.
  • ca  toribios, n m pl var. ling.
  • ca  vairat, n m var. ling.
  • ca  varat, n m var. ling.
  • ca  vayrat, n m var. ling.
  • ca  veirat, n m var. ling.
  • ca  verado [juvenil], n m var. ling.
  • ca  verdel, n m var. ling.
  • ca  veret, n m var. ling.
  • ca  veyrat, n m var. ling.
  • ca  visol, n m var. ling.
  • nc  Scomber scombrus
  • nc  Scomber (Scomber) scombrus var. ling.
  • nc  Scomber scomber var. ling.
  • es  caballa
  • es  caballa del Atlántico
  • es  estornino
  • es  sarda
  • es  verdel
  • es  visol
  • fr  maquereau
  • fr  maquereau commun
  • it  scombro
  • en  Atlantic mackerel
  • en  common mackerel
  • en  mackerel

<Peixos > Escòmbrids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

  • ca  verat, n m
  • ca  verat comú, n m
  • es  caballa
  • es  caballa del Atlántico
  • es  sarda
  • es  verdel
  • fr  maquereau
  • fr  maquereau commun
  • gl  cabala
  • gl  rincha
  • gl  xarda
  • en  Atlantic mackerel
  • en  common mackerel
  • en  mackerel
  • nc  Scomber scombrus

<Zoologia > Peixos>

Definición
Peix de la família dels escòmbrids, fusiforme, de 30 a 40 cm de llargada, amb el dors blau verdós marbrejat amb nombroses línies transversals, negres i sinuoses que no sobrepassen la línia lateral, els flancs i el ventre de color blanc argentat, i amb dues aletes dorsals molt separades .