Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "vermell��s" dentro de todas las áreas temáticas

bulbul d'ulleres vermelles bulbul d'ulleres vermelles

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bulbul d'ulleres vermelles, n m
  • es  bulbul de anteojos
  • fr  bulbul oeil-de-feu
  • en  spectacled bulbul
  • de  Brillenbülbül
  • nc  Ixidia erythropthalmos
  • nc  Pycnonotus erythropthalmos alt. sin.

<36.082 Ocells > Passeriformes > Picnonòtids>

bulbul d'ulleres vermelles bulbul d'ulleres vermelles

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bulbul d'ulleres vermelles, n m
  • es  bulbul de anteojos
  • fr  bulbul oeil-de-feu
  • en  spectacled bulbul
  • de  Brillenbülbül
  • nc  Ixidia erythropthalmos
  • nc  Pycnonotus erythropthalmos alt. sin.

<36.082 Ocells > Passeriformes > Picnonòtids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càdec, n m
  • ca  ginebrissa, n f sin. compl.
  • ca  càdec de fruit gros, n m alt. sin.
  • ca  gargulls (gàlbul), n m pl alt. sin.
  • ca  ginebre, n m alt. sin.
  • ca  ginebre d'oli, n m alt. sin.
  • ca  ginebre de lledons vermells, n m alt. sin.
  • ca  ginebre femella, n m alt. sin.
  • ca  ginebre roig, n m alt. sin.
  • ca  ginebre rojal, n m alt. sin.
  • ca  ginebrer, n m alt. sin.
  • ca  ginebrera, n f alt. sin.
  • ca  ginebró, n m alt. sin.
  • ca  ginebró fals, n m alt. sin.
  • ca  ginebrons, n m pl alt. sin.
  • ca  oxícedre, n m alt. sin.
  • ca  pilotetes de ginebre (gàlbul), n f pl alt. sin.
  • ca  sivina, n f alt. sin.
  • ca  cade, n m var. ling.
  • ca  gayubas (gàlbul), n f pl var. ling.
  • ca  genebre, n m var. ling.
  • ca  genebró, n m var. ling.
  • ca  ginebra, n f var. ling.
  • ca  ginebre de llirons vermells, n m var. ling.
  • ca  ginebro, n m var. ling.
  • ca  nebrina, n f var. ling.
  • ca  oxicedre, n m var. ling.
  • nc  Juniperus oxycedrus L.

<Botànica > cupressàcies>

càdec càdec

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càdec, n m
  • ca  ginebrissa, n f sin. compl.
  • ca  càdec de fruit gros, n m alt. sin.
  • ca  gargulls (gàlbul), n m pl alt. sin.
  • ca  ginebre, n m alt. sin.
  • ca  ginebre d'oli, n m alt. sin.
  • ca  ginebre de lledons vermells, n m alt. sin.
  • ca  ginebre femella, n m alt. sin.
  • ca  ginebre roig, n m alt. sin.
  • ca  ginebre rojal, n m alt. sin.
  • ca  ginebrer, n m alt. sin.
  • ca  ginebrera, n f alt. sin.
  • ca  ginebró, n m alt. sin.
  • ca  ginebró fals, n m alt. sin.
  • ca  ginebrons, n m pl alt. sin.
  • ca  oxícedre, n m alt. sin.
  • ca  pilotetes de ginebre (gàlbul), n f pl alt. sin.
  • ca  sivina, n f alt. sin.
  • ca  cade, n m var. ling.
  • ca  gayubas (gàlbul), n f pl var. ling.
  • ca  genebre, n m var. ling.
  • ca  genebró, n m var. ling.
  • ca  ginebra, n f var. ling.
  • ca  ginebre de llirons vermells, n m var. ling.
  • ca  ginebro, n m var. ling.
  • ca  nebrina, n f var. ling.
  • ca  oxicedre, n m var. ling.
  • nc  Juniperus oxycedrus L.

<Botànica > cupressàcies>

camembert arrebossat amb salsa de fruites vermelles camembert arrebossat amb salsa de fruites vermelles

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  camembert arrebossat amb salsa de fruites vermelles
  • es  camembert rebozado con salsa de frutos rojos
  • fr  camembert pané à la sauce de fruits rouges
  • it  camembert impanati con salsa ai frutti rossi
  • en  camembert in breadcrumbs with red berry sauce
  • de  gebackener Camembert mit Beerensauce

<Plats a la carta. Tapes>

captinyós captinyós

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  captinyós, n m
  • ca  cadernera, n f sin. compl.
  • ca  cap vermellós, n m sin. compl.
  • ca  escorpinyola, n f sin. compl.
  • ca  escorpinyot de fons, n m sin. compl.
  • ca  escórpora, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de cap tinyós, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fang, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de roquer, n f sin. compl.
  • ca  rasclot, n m sin. compl.
  • ca  rufina, n f sin. compl.
  • ca  tiraguisó, n m sin. compl.
  • ca  ullot, n m sin. compl.
  • ca  cadarnera, n f var. ling.
  • ca  cap tinyós, n m var. ling.
  • ca  cap vermellos, n m var. ling.
  • ca  cap-tinyos, n m var. ling.
  • ca  cap-tinyós, n m var. ling.
  • ca  escorpa de fang, n f var. ling.
  • ca  escorpora de roques, n f var. ling.
  • ca  rascaso, n m var. ling.
  • ca  resclot, n m var. ling.
  • ca  uot, n m var. ling.
  • nc  Scorpaena notata
  • nc  Scorpaena notata afimbria var. ling.
  • nc  Scorpaena ustulata var. ling.
  • es  escorpaena
  • es  escorpora
  • es  escórpora
  • es  rascacio
  • es  raya bramante
  • es  raya pintada
  • fr  petite rascasse
  • fr  rascasse pustuleuse
  • en  small grooper
  • en  small red scorpion fish
  • en  small red scorpionfish
  • de  kleiner roter

<Peixos > Escorpènids>

captinyós captinyós

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  captinyós, n m
  • ca  cadernera, n f sin. compl.
  • ca  cap vermellós, n m sin. compl.
  • ca  escorpinyola, n f sin. compl.
  • ca  escorpinyot de fons, n m sin. compl.
  • ca  escórpora, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de cap tinyós, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fang, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de roquer, n f sin. compl.
  • ca  rasclot, n m sin. compl.
  • ca  rufina, n f sin. compl.
  • ca  tiraguisó, n m sin. compl.
  • ca  ullot, n m sin. compl.
  • ca  cadarnera, n f var. ling.
  • ca  cap tinyós, n m var. ling.
  • ca  cap vermellos, n m var. ling.
  • ca  cap-tinyos, n m var. ling.
  • ca  cap-tinyós, n m var. ling.
  • ca  escorpa de fang, n f var. ling.
  • ca  escorpora de roques, n f var. ling.
  • ca  rascaso, n m var. ling.
  • ca  resclot, n m var. ling.
  • ca  uot, n m var. ling.
  • nc  Scorpaena notata
  • nc  Scorpaena notata afimbria var. ling.
  • nc  Scorpaena ustulata var. ling.
  • es  escorpaena
  • es  escorpora
  • es  escórpora
  • es  rascacio
  • es  raya bramante
  • es  raya pintada
  • fr  petite rascasse
  • fr  rascasse pustuleuse
  • en  small grooper
  • en  small red scorpion fish
  • en  small red scorpionfish
  • de  kleiner roter

<Peixos > Escorpènids>

ceràmica de figures roges ceràmica de figures roges

<Arts > Arts menors>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  ceràmica de figures roges, n f
  • ca  ceràmica de figures vermelles, n f
  • es  cerámica de figuras rojas, n f
  • fr  céramique à figures rouges, n f
  • en  red-figure pottery, n

<Arts > Arts menors>

Definición
Ceràmica àtica que consistia a pintar els fons negres deixant al descobert el vermell del vas per a les figures.

Nota

  • La ceràmica de figures roges va aparèixer a Atenes cap als anys 530-510 aC en substitució de la ceràmica de figures negres.
clavellines vermelles clavellines vermelles

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  clavellines vermelles, n f pl
  • nc  Matthiola fenestralis R. Br.
  • nc  Cheiranthus fenestralis L. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

clavellines vermelles clavellines vermelles

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  clavellines vermelles, n f pl
  • nc  Matthiola fenestralis R. Br.
  • nc  Cheiranthus fenestralis L. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>