Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "vici" dentro de todas las áreas temáticas

vici de nul·litat vici de nul·litat

<Economia > Finances > Assegurances>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  vici de nul·litat, n m
  • es  vicio de nulidad

<Assegurances > Contracte d'assegurança>

Definición
Vici d'un contracte que en provoca la nul·litat per raons legals o per falsedat en la declaració d'alguna de les parts.
vici del consentiment vici del consentiment

<Dret > Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  vici del consentiment, n m
  • es  vicio del consentimiento

<Dret civil > Dret civil general>

Definición
Alteració del consentiment, que afecta la llibertat o el coneixement, en un contracte o en un negoci jurídic per error, violència, intimidació o dol.
vici del consentiment vici del consentiment

<Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  vici del consentiment, n m
  • es  vicio del consentimiento, n m

<Dret civil>

vici del consentiment vici del consentiment

<Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  vici del consentiment, n m
  • es  vicio del consentimiento

<Dret civil>

Definición
Alteració del consentiment en un contracte per error, violència, intimidació, dol o simple lesió.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El Codi civil espanyol (CC) tracta els vicis del consentiment en relació amb dos negocis jurídics: el testament i el contracte. Pel que fa al primer, el CC estableix que el testament és nul quan és atorgat amb violència, dol o frau (art. 673) i, en el segon cas, hi ha vici del consentiment sempre que el contracte s'ha prestat per error, intimidació o dol (art. 1265).
    Els vicis del consentiment es poden classificar de dues maneres. Per una banda, els vicis del consentiment que comporten la supressió de la llibertat d'actuar en la persona que realitza la declaració de voluntat, com són la violència i la intimidació. I, per l'altra, els vicis que comporten una inexactitud en les circumstàncies que condueixen a la formació de la declaració de voluntat, com són l'error i la infracció de la bona fe negocial.
    Hi ha violència quan una persona fa una declaració de voluntat sotmesa a una força irresistible (art. 1267), la qual cosa impedeix que hi hagi una voluntat real interna de declarar, però, exteriorment, hi ha una aparença de declaració que la norma protegeix en tot moment. El CC utilitza violència i frau com a sinònims i, tot i considerar que hi ha una falta absoluta de voluntat negocial, l'efecte és el de l'anul·labilitat, és a dir, la possibilitat que el negoci jurídic que presenta vicis del consentiment esdevingui nul, sempre que les parts legitimades exercitin l'acció d'anul·labilitat. És intranscendent que la violència l'exerceixi una part contractant o una tercera persona aliena al negoci (art. 1268).
    Hi ha intimidació quan s'inspira a un dels contractants el temor racional de patir un mal imminent o greu en la seva persona, béns, o en la persona o béns del cònjuge, dels descendents o dels ascendents (art. 1267, paràgraf segon). La intimidació es manifesta com una violència moral i no física, que es tradueix en l'exercici d'una pressió sobre la persona declarant, ja que s'altera la seva llibertat en el procés formatiu de la seva voluntat. Hi ha intimidació si hi concorre l'amenaça de produir un mal per a qui fa la declaració o per a la seva família (l'amenaça sempre ha de comportar temor i no només el desig de no desagradar (art. 1267.4). Perquè es produeixi un mal, hi ha d'haver l'anunci d'un mal imminent i greu, que no es pot referir a un fet futur o a un mal ja passat. La gravetat del mal es mesura mitjançant criteris subjectius, ja que es prenen en consideració l'edat i la condició de la persona (art. 1267.3). És indiferent que el mal sigui just o injust, ja que qualsevol amenaça orientada a obtenir una declaració de voluntat que d'una altra manera no s'hauria realitzat, sempre es pot qualificar d'injusta. La conseqüència torna a ser l'eficàcia inicial del negoci jurídic i la possibilitat que se'n declari la nul·litat mitjançant l'exercici de l'acció d'anul·labilitat, que té un termini de quatre anys a comptar des del dia en què la intimidació ha desaparegut.
    El dol està considerat un vici del consentiment (art. 1265 i 1269) i es defineix com l'activitat que duu a terme una part contractant amb paraules o maquinacions que pretenen un engany i que indueix l'altra a la subscripció d'un contracte. Així, es dona la intervenció d'una part del negoci que provoca un error a l'altra, que no s'hauria produït si no hagués intervingut la primera, fet que determina que la voluntat aparegui viciada. Aquest error ha de ser determinant i ha de tenir rellevància jurídica. En matèria testamentària també es parla de dol en els articles 673 i 674, relacionat amb el fet d'impedir la realització d'una disposició testamentària.
    El dol pot ser de tres maneres diferents: en l'àmbit successori, una infracció de la llibertat que ha de presidir els actes voluntaris; en l'àmbit contractual, una infracció del deure de la part deutora en el compliment de les obligacions, i en l'àmbit contractual, una conducta de la part negocial que a la vegada infringeix la bona fe que ha de presidir els tractes previs a la subscripció d'un contracte.
    Al mateix temps, el dol es pot fixar com a infracció de la bona fe contractual o com a vici del consentiment; aquesta última modalitat de dol es dona quan la infracció de la bona fe comporta la producció d'un error. El més destacat del dol és el fet que suposa la presència d'una actuació que es pot qualificar d'il·lícita, ja que va en contra del deure dels contractants d'informar bé i de manera deguda. Una conducta que tendeix a amagar o a informar malament és dolosa.
    Si el dol és la falta de bona fe, significa que s'ha produït una conducta que pot ser qualificada de mala fe, que s'ha de desprendre d'una sola part negocial, en la mesura en què només ha estat realitzada per una de les parts. En cas contrari, tot i la mala fe, aquesta no té més transcendència jurídica ja que actua la compensació (art. 379.2). La conseqüència jurídica del dol és la possibilitat de nul·litat del contracte, per mitjà de l'exercici de l'acció d'anul·labilitat, ja que l'article 1300 unifica i equipara el dol a la resta de vicis del consentiment.
vici dels béns vici dels béns

<Economia > Finances > Assegurances>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  vici dels béns, n m
  • es  vicio de los bienes
  • es  vicio propio
  • en  inherent defect
  • en  inherent vice

<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de danys > Assegurança de transports i mercaderies>

Definición
Vici dels béns assegurats que pot produir-ne el deteriorament en major o menor grau, del qual l'assegurador no n'és responsable.
vici ocult vici ocult

<Dret > Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  vici ocult, n m
  • es  vicio oculto

<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>

Definición
Defecte no manifest que té l'objecte del contracte que en fa disminuir el valor.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  vici ocult, n m
  • ca  defecte ocult, n m sin. compl.
  • es  defecto oculto, n m
  • es  vicio oculto, n m sin. compl.

<Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  vici ocult, n m
  • ca  defecte ocult, n m sin. compl.
  • ca  vici redhibitori, n m sin. compl.
  • es  defecto oculto
  • es  vicio oculto
  • es  vicio redhibitorio

<Dret civil>

Definición
Defecte no manifest que té una cosa venuda o llogada i que en fa minvar el valor.

Nota

  • Es coneixen com a vicis ocults o vicis redhibitoris aquells defectes ocults de la cosa que existien quan es va adquirir o llogar, i que són tan rellevants que la part compradora o l'arrendatària no hauria adquirit o llogat la cosa si els hagués conegut o bé hauria pagat menys per la cosa.
    En primer lloc, cal fer referència a l'article 1485 del Codi civil espanyol (a partir d'ara, CC), que disposa que el venedor respon del sanejament de vicis o defectes ocults de la cosa venuda encara que els ignori, si no s'ha pactat altra cosa. Ara bé, no és responsable dels defectes manifestos o que estiguin a la vista, ni dels que, tot i no ser-ho, el comprador hauria de conèixer per raó de la seva professió.
    Davant d'aquesta situació, el comprador pot desistir del contracte i recuperar la cosa pagada, o rebaixar la quantitat proporcional del preu, a judici dels pèrits. D'altra banda, en el cas que el venedor conegui els vicis i no els manifesti al comprador, aquest darrer pot sol·licitar, a més a més, una indemnització per danys i perjudicis, si opta per la rescissió del contracte.
    En el cas que la cosa venuda es perdi a causa dels vicis ocults, l'efecte serà diferent segons si el venedor els coneixia o no. En el primer cas, serà el venedor qui patirà la pèrdua i haurà de restituir el preu i abonar les despeses de contracte i els danys i perjudicis. En el segon cas, el venedor només haurà de restituir el preu i abonar les despeses del contracte que hagi pagat el comprador.
    Si la pèrdua de la cosa amb vicis ocults es deu a un cas fortuït o és culpa del comprador, aquest darrer només pot reclamar al venedor el preu que va pagar-ne, amb la rebaixa del valor que la cosa tenia en el moment de la pèrdua. El venedor només haurà d'abonar danys i interessos si va obrar de mala fe.
    Pel que fa al contracte d'arrendament, l'article 1553 del CC disposa que són aplicables al contracte d'arrendament les disposicions sobre vicis ocults que es recullen en l'àmbit normatiu de la compravenda.
    La regulació catalana determina una regulació diferent d'aquesta figura, més propera a les normatives europees, atès que equipara el tradicional vici ocult a la manca de conformitat.
    En aquest sentit, l'article 621-20 del llibre sisè del Codi civil de Catalunya disposa que la conformitat del bé exigeix tenir la mateixa qualitat, quantitat, ser del mateix tipus, tenir les mateixes prestacions i l'ús que els pactats; així doncs, el bé ha de ser idoni per a l'ús habitual a què es destinen els béns del mateix tipus, ha de tenir les qualitats i prestacions habituals que el comprador pot esperar segons la seva naturalesa i les declaracions del venedor o de terceres persones.
    El venedor no respon de la manca de conformitat del comprador que conegui o raonablement pugui haver conegut la manca de conformitat en el moment de concloure el contracte, sempre que no hi concorri ocultació dolosa, negligència greu o garantia expressa de la conformitat (art. 621-25 CCCat). Si la compravenda és de consum, el venedor respon sempre de la manca de conformitat, tret que el comprador la conegués i l'hagués acceptada expressament.
    El comprador ha d'examinar el bé lliurat o fer-lo examinar en el termini pactat o en un de tan breu com sigui possible i adequat a les circumstàncies. Davant de la disconformitat, el comprador l'ha de notificar i descriure-la al venedor amb rapidesa; en el cas d'una compravenda al consum el termini, com a mínim, és de dos mesos —sense perjudici del termini de dos anys des del lliurament per a respondre'n (art. 621-29.1 CCCat). Sempre es pot invocar la falta de conformitat, si el venedor coneixia o no podia ignorar la manca de conformitat quan se celebrà la compravenda o es va garantir expressament la conformitat del bé.
  • V. t.: conformitat n f
vici redhibitori vici redhibitori

<Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  vici redhibitori, n m
  • es  vicio redhibitorio, n m

<Dret civil>