Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "vidrier" dentro de todas las áreas temáticas

<Física>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • en  

<Física > Mecànica>

Definición

Nota

veguer veguer

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  veguer, n m, f
  • es  veguer | veguera, n m, f
  • fr  viguier, n m
  • en  veguer, n

<Enginyeria forestal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  vibrar, v intr
  • es  vibrar, v intr
  • fr  vibrer, v intr
  • en  vibrate, to, v intr
  • de  beben, v intr
  • de  schwingen, v tr
  • de  zittern, v intr

<Enginyeria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vidalba, n f
  • ca  gessamí de burro, n m sin. compl.
  • ca  herba de les llagues, n f sin. compl.
  • ca  manxiula, n f sin. compl.
  • ca  redorta fumadora, n f sin. compl.
  • ca  ridorta, n f sin. compl.
  • ca  vediguera, n f sin. compl.
  • ca  bressol de Maria, n m alt. sin.
  • ca  clemàtide, n f alt. sin.
  • ca  gessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  herba de Job, n f alt. sin.
  • ca  herba de llagues, n f alt. sin.
  • ca  herba pollera, n f alt. sin.
  • ca  llessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  llessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  pelendengues, n f pl alt. sin.
  • ca  redorta, n f alt. sin.
  • ca  ridorta fumadora, n f alt. sin.
  • ca  ridortes, n f pl alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  tabiquera, n f alt. sin.
  • ca  vidalba comuna, n f alt. sin.
  • ca  vidalba vera, n f alt. sin.
  • ca  vidalbera, n f alt. sin.
  • ca  vidalbes, n f pl alt. sin.
  • ca  vidiella, n f alt. sin.
  • ca  vidiella blanca, n f alt. sin.
  • ca  vidielles, n f pl alt. sin.
  • ca  virumbelles, n f pl alt. sin.
  • ca  bidauba, n f var. ling.
  • ca  botigueres, n f pl var. ling.
  • ca  didorta, n f var. ling.
  • ca  didortes, n f pl var. ling.
  • ca  guidauba, n f var. ling.
  • ca  guidauva, n f var. ling.
  • ca  llidortes, n f pl var. ling.
  • ca  meliguera, n f var. ling.
  • ca  pidaua, n f var. ling.
  • ca  ridolta, n f var. ling.
  • ca  ridoltes, n f pl var. ling.
  • ca  ritorta, n f var. ling.
  • ca  vadiella, n f var. ling.
  • ca  vederra, n f var. ling.
  • ca  vedriera, n f var. ling.
  • ca  verdigueres, n f pl var. ling.
  • ca  veriguera, n f var. ling.
  • ca  vidalbo, n m var. ling.
  • ca  vidalvera, n f var. ling.
  • ca  vidarsa, n f var. ling.
  • ca  vidauba, n f var. ling.
  • ca  vidaubero, n m var. ling.
  • ca  vidaubo, n m var. ling.
  • ca  vidauga, n f var. ling.
  • ca  vidauma, n f var. ling.
  • ca  vidaura, n f var. ling.
  • ca  vidigarsa, n f var. ling.
  • ca  vidiguera, n f var. ling.
  • ca  vidriella, n f var. ling.
  • ca  vidriella blanca, n f var. ling.
  • ca  vidriguera, n f var. ling.
  • ca  vidriol, n m var. ling.
  • ca  villalbera, n f var. ling.
  • ca  viriguera, n f var. ling.
  • nc  Clematis vitalba L.

<Botànica > ranunculàcies>

vidalba vidalba

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vidalba, n f
  • ca  gessamí de burro, n m sin. compl.
  • ca  herba de les llagues, n f sin. compl.
  • ca  manxiula, n f sin. compl.
  • ca  redorta fumadora, n f sin. compl.
  • ca  ridorta, n f sin. compl.
  • ca  vediguera, n f sin. compl.
  • ca  bressol de Maria, n m alt. sin.
  • ca  clemàtide, n f alt. sin.
  • ca  gessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  herba de Job, n f alt. sin.
  • ca  herba de llagues, n f alt. sin.
  • ca  herba pollera, n f alt. sin.
  • ca  llessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  llessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  pelendengues, n f pl alt. sin.
  • ca  redorta, n f alt. sin.
  • ca  ridorta fumadora, n f alt. sin.
  • ca  ridortes, n f pl alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  tabiquera, n f alt. sin.
  • ca  vidalba comuna, n f alt. sin.
  • ca  vidalba vera, n f alt. sin.
  • ca  vidalbera, n f alt. sin.
  • ca  vidalbes, n f pl alt. sin.
  • ca  vidiella, n f alt. sin.
  • ca  vidiella blanca, n f alt. sin.
  • ca  vidielles, n f pl alt. sin.
  • ca  virumbelles, n f pl alt. sin.
  • ca  bidauba, n f var. ling.
  • ca  botigueres, n f pl var. ling.
  • ca  didorta, n f var. ling.
  • ca  didortes, n f pl var. ling.
  • ca  guidauba, n f var. ling.
  • ca  guidauva, n f var. ling.
  • ca  llidortes, n f pl var. ling.
  • ca  meliguera, n f var. ling.
  • ca  pidaua, n f var. ling.
  • ca  ridolta, n f var. ling.
  • ca  ridoltes, n f pl var. ling.
  • ca  ritorta, n f var. ling.
  • ca  vadiella, n f var. ling.
  • ca  vederra, n f var. ling.
  • ca  vedriera, n f var. ling.
  • ca  verdigueres, n f pl var. ling.
  • ca  veriguera, n f var. ling.
  • ca  vidalbo, n m var. ling.
  • ca  vidalvera, n f var. ling.
  • ca  vidarsa, n f var. ling.
  • ca  vidauba, n f var. ling.
  • ca  vidaubero, n m var. ling.
  • ca  vidaubo, n m var. ling.
  • ca  vidauga, n f var. ling.
  • ca  vidauma, n f var. ling.
  • ca  vidaura, n f var. ling.
  • ca  vidigarsa, n f var. ling.
  • ca  vidiguera, n f var. ling.
  • ca  vidriella, n f var. ling.
  • ca  vidriella blanca, n f var. ling.
  • ca  vidriguera, n f var. ling.
  • ca  vidriol, n m var. ling.
  • ca  villalbera, n f var. ling.
  • ca  viriguera, n f var. ling.
  • nc  Clematis vitalba L.

<Botànica > ranunculàcies>

vidiella vidiella

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vidiella, n f
  • ca  flàmula, n f sin. compl.
  • ca  herba de les llagues, n f sin. compl.
  • ca  manxiula, n f sin. compl.
  • ca  ridorta, n f sin. compl.
  • ca  virumbella, n f sin. compl.
  • ca  bressol de Maria, n m alt. sin.
  • ca  bugiot, n m alt. sin.
  • ca  corona de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  coroneta de Nostre Senyor, n f alt. sin.
  • ca  coroneta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  cristal·lina, n f alt. sin.
  • ca  engarlandera, n f alt. sin.
  • ca  enramadora, n f alt. sin.
  • ca  flàmula de Job, n f alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gessamí, n m alt. sin.
  • ca  gessamí bord, n m alt. sin.
  • ca  gessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  gessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  hedra, n f alt. sin.
  • ca  herba bormera, n f alt. sin.
  • ca  herba de borms, n f alt. sin.
  • ca  herba de Job, n f alt. sin.
  • ca  herba de llagues, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Job, n f alt. sin.
  • ca  herba flàmula, n f alt. sin.
  • ca  herba rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  llessamí bord, n m alt. sin.
  • ca  llessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  llessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  matadent, n m/f alt. sin.
  • ca  ridortes de burro, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  santjoanet, n m alt. sin.
  • ca  santjoanets, n m pl alt. sin.
  • ca  santjoaní, n m alt. sin.
  • ca  trencaqueixal, n m/f alt. sin.
  • ca  trencaqueixals, n m/f alt. sin.
  • ca  ulls de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  verga fumadora, n f alt. sin.
  • ca  vidiella blanca, n f alt. sin.
  • ca  vidielles, n f pl alt. sin.
  • ca  virumbelles, n f pl alt. sin.
  • ca  asguirlandera, n f var. ling.
  • ca  asguirnalda, n f var. ling.
  • ca  badiella, n f var. ling.
  • ca  didorta, n f var. ling.
  • ca  didortes, n f pl var. ling.
  • ca  esguirlanda, n f var. ling.
  • ca  geramí, n m var. ling.
  • ca  geramí bord, n m var. ling.
  • ca  gessemaní bord, n m var. ling.
  • ca  jasamí bord, n m var. ling.
  • ca  rétiu, n m var. ling.
  • ca  réttiu, n m var. ling.
  • ca  ridaura, n f var. ling.
  • ca  ridolta, n f var. ling.
  • ca  sanjoanet, n m var. ling.
  • ca  sant Joanet, n m var. ling.
  • ca  sant Joanets, n m pl var. ling.
  • ca  santjuaní, n m var. ling.
  • ca  vallvidrera, n f var. ling.
  • ca  vedriell, n m var. ling.
  • ca  vedriella, n f var. ling.
  • ca  vedriera, n f var. ling.
  • ca  vedriguera, n f var. ling.
  • ca  vedriol, n m var. ling.
  • ca  verdiguera, n f var. ling.
  • ca  viadella, n f var. ling.
  • ca  vialvera, n f var. ling.
  • ca  viarelles, n f pl var. ling.
  • ca  vidauba, n f var. ling.
  • ca  vidriella, n f var. ling.
  • ca  vidriera, n f var. ling.
  • ca  vidriol, n m var. ling.
  • ca  viedella, n f var. ling.
  • nc  Clematis flammula L.

<Botànica > ranunculàcies>

Nota

  • Rétiu és un nom alguerès provinent del sard rétiu.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vidiella, n f
  • ca  flàmula, n f sin. compl.
  • ca  herba de les llagues, n f sin. compl.
  • ca  manxiula, n f sin. compl.
  • ca  ridorta, n f sin. compl.
  • ca  virumbella, n f sin. compl.
  • ca  bressol de Maria, n m alt. sin.
  • ca  bugiot, n m alt. sin.
  • ca  corona de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  coroneta de Nostre Senyor, n f alt. sin.
  • ca  coroneta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  cristal·lina, n f alt. sin.
  • ca  engarlandera, n f alt. sin.
  • ca  enramadora, n f alt. sin.
  • ca  flàmula de Job, n f alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gessamí, n m alt. sin.
  • ca  gessamí bord, n m alt. sin.
  • ca  gessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  gessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  hedra, n f alt. sin.
  • ca  herba bormera, n f alt. sin.
  • ca  herba de borms, n f alt. sin.
  • ca  herba de Job, n f alt. sin.
  • ca  herba de llagues, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Job, n f alt. sin.
  • ca  herba flàmula, n f alt. sin.
  • ca  herba rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  llessamí bord, n m alt. sin.
  • ca  llessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  llessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  matadent, n m/f alt. sin.
  • ca  ridortes de burro, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  santjoanet, n m alt. sin.
  • ca  santjoanets, n m pl alt. sin.
  • ca  santjoaní, n m alt. sin.
  • ca  trencaqueixal, n m/f alt. sin.
  • ca  trencaqueixals, n m/f alt. sin.
  • ca  ulls de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  verga fumadora, n f alt. sin.
  • ca  vidiella blanca, n f alt. sin.
  • ca  vidielles, n f pl alt. sin.
  • ca  virumbelles, n f pl alt. sin.
  • ca  asguirlandera, n f var. ling.
  • ca  asguirnalda, n f var. ling.
  • ca  badiella, n f var. ling.
  • ca  didorta, n f var. ling.
  • ca  didortes, n f pl var. ling.
  • ca  esguirlanda, n f var. ling.
  • ca  geramí, n m var. ling.
  • ca  geramí bord, n m var. ling.
  • ca  gessemaní bord, n m var. ling.
  • ca  jasamí bord, n m var. ling.
  • ca  rétiu, n m var. ling.
  • ca  réttiu, n m var. ling.
  • ca  ridaura, n f var. ling.
  • ca  ridolta, n f var. ling.
  • ca  sanjoanet, n m var. ling.
  • ca  sant Joanet, n m var. ling.
  • ca  sant Joanets, n m pl var. ling.
  • ca  santjuaní, n m var. ling.
  • ca  vallvidrera, n f var. ling.
  • ca  vedriell, n m var. ling.
  • ca  vedriella, n f var. ling.
  • ca  vedriera, n f var. ling.
  • ca  vedriguera, n f var. ling.
  • ca  vedriol, n m var. ling.
  • ca  verdiguera, n f var. ling.
  • ca  viadella, n f var. ling.
  • ca  vialvera, n f var. ling.
  • ca  viarelles, n f pl var. ling.
  • ca  vidauba, n f var. ling.
  • ca  vidriella, n f var. ling.
  • ca  vidriera, n f var. ling.
  • ca  vidriol, n m var. ling.
  • ca  viedella, n f var. ling.
  • nc  Clematis flammula L.

<Botànica > ranunculàcies>

Nota

  • Rétiu és un nom alguerès provinent del sard rétiu.
vidrat -ada vidrat -ada

<Indústria del vidre>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  vidrat -ada, adj
  • ca  vidriat -ada, adj sin. compl.
  • es  vidriado
  • fr  vitrifié
  • en  glazed

<Indústria > Indústria del vidre>

vidre vidre

<Electrònica > Electrotècnia>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  vidre, n m
  • es  vidrio

<Electrònica > Electrotècnia>

vidre vidre

<Indústria dels materials de la construcció>, <Indústria del vidre>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  vidre, n m
  • es  vidrio
  • fr  verre
  • en  glass

<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>, <Indústria > Indústria del vidre>