Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "xera" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  àloe, n m
  • es  aloe
  • es  áloe
  • es  azabara
  • es  lináloe
  • es  olivastro de Rodas
  • es  zabida
  • es  zabila
  • fr  aloès officinal
  • fr  aloès ordinaire
  • fr  aloès vrai
  • fr  aloès vulgaire
  • fr  vrai aloès
  • en  aloe vera
  • en  Barbados aloe
  • en  Curaçao aloe
  • en  medicinal aloe
  • en  unguentine cactus
  • nc  Aloe barbadensis
  • nc  Aloe vera

<Botànica>

Nota

  • Planta de la família de les liliàcies.
acord de la Mesa del Parlament acord de la Mesa del Parlament

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  acord de la Mesa del Parlament, n m
  • oc  acòrd dera Mèsa deth Parlament, n m
  • es  acuerdo de la Mesa del Parlamento, n m
  • fr  décision du Bureau du Parlement, n f
  • en  Agreement of the Presiding Board of the Parliament, n

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>

Definición
Decisió que adopta la Mesa del Parlament en una reunió.

Nota

  • 1. Els acords de la Mesa del Parlament es refereixen, entre altres, a les tramitacions parlamentàries en cas de dubte, a l'organització del treball parlamentari, a l'execució del pressupost i a l'admissió i la tramitació dels documents parlamentaris.
  • 2. Els acords de la Mesa del Parlament es publiquen en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i en el web del Parlament.
  • 3. Vegeu també "petició de reconsideració".
administració de sèrums immunes administració de sèrums immunes

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Fuente de la imagen del término

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  administració de sèrums immunes
  • en  administration of immune sera

<Classificació internacional de malalties > Causes de visita en serveis sanitaris>

alzina alzina

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alzina, n f
  • ca  aglaner, n m sin. compl.
  • ca  alzina de fulla llarga, n f sin. compl.
  • ca  alzina vera, n f sin. compl.
  • ca  alzinera, n f sin. compl.
  • ca  aulina, n f sin. compl.
  • ca  bellotera, n f sin. compl.
  • ca  glaner, n m sin. compl.
  • ca  aglà (fruit), n m/f alt. sin.
  • ca  aglanera, n f alt. sin.
  • ca  alzinoi, n m alt. sin.
  • ca  àndel (fruit), n m alt. sin.
  • ca  gla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  glans (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  glans d'alzina (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  rebolls, n m pl alt. sin.
  • ca  abelloter, n m var. ling.
  • ca  anzinera, n f var. ling.
  • ca  ausina, n f var. ling.
  • ca  auzina, n f var. ling.
  • ca  éligue, n f var. ling.
  • ca  eusina, n f var. ling.
  • ca  olzina, n f var. ling.
  • ca  rebrolls, n m pl var. ling.
  • ca  usina, n f var. ling.
  • nc  Quercus ilex L. subsp. ilex

<Botànica > fagàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alzina, n f
  • ca  aglaner, n m sin. compl.
  • ca  alzina de fulla llarga, n f sin. compl.
  • ca  alzina vera, n f sin. compl.
  • ca  alzinera, n f sin. compl.
  • ca  aulina, n f sin. compl.
  • ca  bellotera, n f sin. compl.
  • ca  glaner, n m sin. compl.
  • ca  aglà (fruit), n m/f alt. sin.
  • ca  aglanera, n f alt. sin.
  • ca  alzinoi, n m alt. sin.
  • ca  àndel (fruit), n m alt. sin.
  • ca  gla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  glans (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  glans d'alzina (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  rebolls, n m pl alt. sin.
  • ca  abelloter, n m var. ling.
  • ca  anzinera, n f var. ling.
  • ca  ausina, n f var. ling.
  • ca  auzina, n f var. ling.
  • ca  éligue, n f var. ling.
  • ca  eusina, n f var. ling.
  • ca  olzina, n f var. ling.
  • ca  rebrolls, n m pl var. ling.
  • ca  usina, n f var. ling.
  • nc  Quercus ilex L. subsp. ilex

<Botànica > fagàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós, n m
  • ca  anfós llis, n m sin. compl.
  • ca  anfós ver, n m sin. compl.
  • ca  anfossol [petit], n m sin. compl.
  • ca  cabra, n f sin. compl.
  • ca  gerna, n f sin. compl.
  • ca  mero, n m sin. compl.
  • ca  mero de fonera, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  regetó, n m sin. compl.
  • ca  reig, n m sin. compl.
  • ca  serranet, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  alfons, n m var. ling.
  • ca  alfonso, n m var. ling.
  • ca  alfós, n m var. ling.
  • ca  amfós, n m var. ling.
  • ca  anfòs, n m var. ling.
  • ca  cabrilla, n f var. ling.
  • ca  enfós, n m var. ling.
  • ca  gernera, n f var. ling.
  • ca  mer, n m var. ling.
  • ca  meru, n m var. ling.
  • ca  nelo, n m var. ling.
  • ca  nérol, n m var. ling.
  • ca  nèrol, n m var. ling.
  • ca  neru, n m var. ling.
  • ca  reigetó, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  xerna, n f var. ling.
  • nc  Epinephelus marginatus
  • nc  Cerna gigas var. ling.
  • nc  Ephinephelus marginatus var. ling.
  • nc  Epinephelus gigas var. ling.
  • nc  Epinephelus guaza var. ling.
  • nc  Serranus gigas var. ling.
  • es  merlo
  • es  mero
  • es  mérula
  • es  mirlo
  • es  pegerrey
  • fr  merou
  • fr  mérou
  • fr  mérou noir
  • fr  mérou sombre
  • it  cernia
  • en  dusky grouper
  • en  rock-cod
  • en  sea perch
  • de  Brauner Zackenbarsch
  • de  Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>

anfós anfós

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós, n m
  • ca  anfós llis, n m sin. compl.
  • ca  anfós ver, n m sin. compl.
  • ca  anfossol [petit], n m sin. compl.
  • ca  cabra, n f sin. compl.
  • ca  gerna, n f sin. compl.
  • ca  mero, n m sin. compl.
  • ca  mero de fonera, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  regetó, n m sin. compl.
  • ca  reig, n m sin. compl.
  • ca  serranet, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  alfons, n m var. ling.
  • ca  alfonso, n m var. ling.
  • ca  alfós, n m var. ling.
  • ca  amfós, n m var. ling.
  • ca  anfòs, n m var. ling.
  • ca  cabrilla, n f var. ling.
  • ca  enfós, n m var. ling.
  • ca  gernera, n f var. ling.
  • ca  mer, n m var. ling.
  • ca  meru, n m var. ling.
  • ca  nelo, n m var. ling.
  • ca  nérol, n m var. ling.
  • ca  nèrol, n m var. ling.
  • ca  neru, n m var. ling.
  • ca  reigetó, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  xerna, n f var. ling.
  • nc  Epinephelus marginatus
  • nc  Cerna gigas var. ling.
  • nc  Ephinephelus marginatus var. ling.
  • nc  Epinephelus gigas var. ling.
  • nc  Epinephelus guaza var. ling.
  • nc  Serranus gigas var. ling.
  • es  merlo
  • es  mero
  • es  mérula
  • es  mirlo
  • es  pegerrey
  • fr  merou
  • fr  mérou
  • fr  mérou noir
  • fr  mérou sombre
  • it  cernia
  • en  dusky grouper
  • en  rock-cod
  • en  sea perch
  • de  Brauner Zackenbarsch
  • de  Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>

anguila anguila

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anguila, n f
  • ca  anguila cabot, n f sin. compl.
  • ca  anguila cabotera, n f sin. compl.
  • ca  anguila catarrogina, n f sin. compl.
  • ca  anguila comuna, n f sin. compl.
  • ca  anguila de mar, n f sin. compl.
  • ca  anguila de riu, n f sin. compl.
  • ca  anguila de séquia, n f sin. compl.
  • ca  anguila fartona, n f sin. compl.
  • ca  anguila maresa, n f sin. compl.
  • ca  anguila marina, n f sin. compl.
  • ca  anguila martina, n f sin. compl.
  • ca  anguila mitjana, n f sin. compl.
  • ca  anguila pasturenca, n f sin. compl.
  • ca  anguila polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anguila roja, n f sin. compl.
  • ca  anguila vera, n f sin. compl.
  • ca  anguileta, n f sin. compl.
  • ca  angula, n f sin. compl.
  • ca  angula [jove], n f sin. compl.
  • ca  angula [postlarval], n f sin. compl.
  • ca  angules, n f pl sin. compl.
  • ca  cabot de bufera, n m sin. compl.
  • ca  polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anfuiles, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotgina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotjina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotxina, n f var. ling.
  • ca  anguila de sèquia, n f var. ling.
  • ca  anguila pollagral, n f var. ling.
  • ca  anguila pollegral, n f var. ling.
  • ca  anguila punyegral, n f var. ling.
  • ca  anguila roija, n f var. ling.
  • ca  anguila rotja, n f var. ling.
  • ca  anguila-cabot, n f var. ling.
  • ca  pollagal, n f var. ling.
  • ca  pollagaral, n f var. ling.
  • ca  pollagarau, n f var. ling.
  • ca  pollegueral, n f var. ling.
  • ca  puñigral, n f var. ling.
  • nc  Anguilla anguilla
  • nc  Anguila acutirostris var. ling.
  • nc  Anguila mediorostris var. ling.
  • nc  Anguila microptera var. ling.
  • nc  Anguila vulgaris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirostris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla capitone var. ling.
  • nc  Anguilla chrysipa var. ling.
  • nc  Anguilla labirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla mediorrostris var. ling.
  • nc  Anguilla microptera var. ling.
  • nc  Anguilla vulgaris var. ling.
  • nc  Muraena Anguilla var. ling.
  • es  anguila, n f
  • es  anguila europea, n f
  • es  anguililla, n f
  • es  anguilita, n f
  • es  angula, n f
  • fr  anguille
  • fr  anguille d'Europe
  • pt  anguielo
  • pt  pougaù
  • pt  pounchuroto
  • pt  resso
  • pt  thaùdelo
  • en  common eel
  • en  eel
  • en  European eel

<Peixos > Anguíl·lids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - anguila (EMMDENIA): Dénia

    - anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - anguila cabot (DCVB): Mallorca

    - anguila cabot (RANDA11): Mallorca

    - anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"

    - anguila cabotera (RPCE3): Menorca

    - anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"

    - anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa

    - anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila de sèquia (DCVB): Eivissa

    - anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila maresa (DCVB): València

    - anguila maresa (EMMDENIA): Dénia

    - anguila martina (DCVB): València

    - anguila pasturenca (DCVB): València

    - anguila punyegral (DCVB): Menorca

    - anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roija (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca

    - anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"

    - anguila rotja (RPCE3): Balears

    - anguila vera (BALEARES2): Menorca

    - anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila vera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"

    - anguila vera (RPCE3): Balears

    - anguila-cabot (RPCE3): Mallorca

    - angula (EMMDENIA): Dénia

    - angula [jove] (3037): Sant Carles

    - angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - cabot de bufera (RPCE3): Mallorca

    - pollagaral (DELC2): Mallorca

    - pollagaral (RPCE3): Balears

    - pollagarau (RPCE3): Balears

    - puñigral (RPCE3): Menorca
anguila anguila

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anguila, n f
  • ca  anguila cabot, n f sin. compl.
  • ca  anguila cabotera, n f sin. compl.
  • ca  anguila catarrogina, n f sin. compl.
  • ca  anguila comuna, n f sin. compl.
  • ca  anguila de mar, n f sin. compl.
  • ca  anguila de riu, n f sin. compl.
  • ca  anguila de séquia, n f sin. compl.
  • ca  anguila fartona, n f sin. compl.
  • ca  anguila maresa, n f sin. compl.
  • ca  anguila marina, n f sin. compl.
  • ca  anguila martina, n f sin. compl.
  • ca  anguila mitjana, n f sin. compl.
  • ca  anguila pasturenca, n f sin. compl.
  • ca  anguila polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anguila roja, n f sin. compl.
  • ca  anguila vera, n f sin. compl.
  • ca  anguileta, n f sin. compl.
  • ca  angula, n f sin. compl.
  • ca  angula [jove], n f sin. compl.
  • ca  angula [postlarval], n f sin. compl.
  • ca  angules, n f pl sin. compl.
  • ca  cabot de bufera, n m sin. compl.
  • ca  polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anfuiles, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotgina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotjina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotxina, n f var. ling.
  • ca  anguila de sèquia, n f var. ling.
  • ca  anguila pollagral, n f var. ling.
  • ca  anguila pollegral, n f var. ling.
  • ca  anguila punyegral, n f var. ling.
  • ca  anguila roija, n f var. ling.
  • ca  anguila rotja, n f var. ling.
  • ca  anguila-cabot, n f var. ling.
  • ca  pollagal, n f var. ling.
  • ca  pollagaral, n f var. ling.
  • ca  pollagarau, n f var. ling.
  • ca  pollegueral, n f var. ling.
  • ca  puñigral, n f var. ling.
  • nc  Anguilla anguilla
  • nc  Anguila acutirostris var. ling.
  • nc  Anguila mediorostris var. ling.
  • nc  Anguila microptera var. ling.
  • nc  Anguila vulgaris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirostris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla capitone var. ling.
  • nc  Anguilla chrysipa var. ling.
  • nc  Anguilla labirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla mediorrostris var. ling.
  • nc  Anguilla microptera var. ling.
  • nc  Anguilla vulgaris var. ling.
  • nc  Muraena Anguilla var. ling.
  • es  anguila, n f
  • es  anguila europea, n f
  • es  anguililla, n f
  • es  anguilita, n f
  • es  angula, n f
  • fr  anguille
  • fr  anguille d'Europe
  • pt  anguielo
  • pt  pougaù
  • pt  pounchuroto
  • pt  resso
  • pt  thaùdelo
  • en  common eel
  • en  eel
  • en  European eel

<Peixos > Anguíl·lids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - anguila (EMMDENIA): Dénia

    - anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - anguila cabot (DCVB): Mallorca

    - anguila cabot (RANDA11): Mallorca

    - anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"

    - anguila cabotera (RPCE3): Menorca

    - anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"

    - anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa

    - anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila de sèquia (DCVB): Eivissa

    - anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila maresa (DCVB): València

    - anguila maresa (EMMDENIA): Dénia

    - anguila martina (DCVB): València

    - anguila pasturenca (DCVB): València

    - anguila punyegral (DCVB): Menorca

    - anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roija (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca

    - anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"

    - anguila rotja (RPCE3): Balears

    - anguila vera (BALEARES2): Menorca

    - anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila vera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"

    - anguila vera (RPCE3): Balears

    - anguila-cabot (RPCE3): Mallorca

    - angula (EMMDENIA): Dénia

    - angula [jove] (3037): Sant Carles

    - angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - cabot de bufera (RPCE3): Mallorca

    - pollagaral (DELC2): Mallorca

    - pollagaral (RPCE3): Balears

    - pollagarau (RPCE3): Balears

    - puñigral (RPCE3): Menorca
aranya blanca aranya blanca

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranya blanca, n f
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya capçuda, n f sin. compl.
  • ca  aranya de cap negre, n f sin. compl.
  • ca  aranya de fang, n f sin. compl.
  • ca  aranya fragata, n f sin. compl.
  • ca  aranya monja, n f sin. compl.
  • ca  aranya negra, n f sin. compl.
  • ca  aranya sardinera, n f sin. compl.
  • ca  aranya vera, n f sin. compl.
  • ca  aranyeta, n f sin. compl.
  • ca  aranyol, n m sin. compl.
  • ca  aranyot, n m sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • ca  dragons, n m pl sin. compl.
  • ca  espasenc, n m sin. compl.
  • ca  espasenca, n f sin. compl.
  • ca  espasencs, n m pl sin. compl.
  • ca  pinça, n f sin. compl.
  • ca  pinxa, n f sin. compl.
  • ca  salamó, n m sin. compl.
  • ca  aranéola, n f var. ling.
  • ca  aranya vera, n f var. ling.
  • ca  arañya-blanca, n f var. ling.
  • ca  arañya-monja, n f var. ling.
  • ca  arañyol, n m var. ling.
  • ca  drago, n m var. ling.
  • ca  escorpión, n m var. ling.
  • ca  nadela, n f var. ling.
  • ca  peje aranya, n m var. ling.
  • ca  salomó, n m var. ling.
  • nc  Trachinus draco
  • es  araña
  • es  araña blanca
  • es  dragón
  • es  escorpión
  • fr  grand vive
  • fr  grande vive
  • fr  petite vive
  • it  tracina vipera
  • en  greater weever
  • en  grow-foot
  • de  Hahnepoot

<Peixos > Traquínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

    - aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

    - aranya (INVPESQ6): Castelló

    - aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - aranya blanca (DELC): Balears

    - aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

    - aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

    - aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

    - aranya fragata (DELC): Balears

    - aranya monja (DCVB-E): Mallorca

    - aranya monja (DELC): Balears

    - aranya negra (DELC): Balears

    - aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

    - aranya vera (DCVB-E): València

    - aranya vera (DELC): Balears

    - aranya vera (EMMDENIA): Dénia

    - arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

    - arañya-monja (RPCE3): Mallorca

    - aranyeta (EMMDENIA): Dénia

    - aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

    - aranyot (EMMDENIA): Dénia

    - dragó (AGUILO): Menorca

    - dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

    - dragó (FAUNAICT): Menorca

    - dragó (RPCE3): Menorca

    - dragons (RANDA11): Menorca

    - espasencs (DCVB-E): Blanes

    - pinça (JLLE): Pollença

    - pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

    - salamó (DELC): Balear