Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "xivato" dentro de todas las áreas temáticas
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la delictum, n n
- la maleficium, n n sin. compl.
- ca delicte privat, n m
- es delito privado, n m
- fr délit privé, n m
- it delitto privato, n m
<Dret romà>
<Esport > Gimnàstica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gimnàstica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 140 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 5)
ISBN 84-7739-219-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca desplaçament Sivado, n m
- es desplazamiento Sivado
- fr transport Sivado
- en Sivado travel
<Esport > Gimnàstica>
Definición
<04 Gimnàstica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca desplaçament Sivado, n m
- es desplazamiento Sivado
- fr transport Sivado
- en Sivado travel
<Esport > 04 Gimnàstica>
Definición
<Antropologia > Etnologia. Etnografia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca jívaro | jívara [es], n m, f
- es jíbaro
- es jívaro
- en Jivaro
- en Jívaro
<Antropologia > Etnologia. Etnografia>
Definición
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la loco citato, adv
- la loc. cit., adv abrev.
- ca en el lloc citat, adv
- ca en el lloc esmentat, adv
- es en el lugar citado, adv
- es loco citato, adv
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definición
Nota
-
Expressió d'àmbit general que s'empra, sovint en forma abreujada, en les citacions i remissions textuals per a no repetir una referència a una obra ja esmentada.
Exemple: Riera Llorca, «L'aparador de la llibreria», loc. cit., p. 129.
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca loco citato [la], adv
- ca l. c., adv abrev.
- ca loc. cit., adv abrev.
<Dret romà>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: L'actitud de l'autora davant aquestes conclusions queda expressada al final de l'article (loco citato, p. 17).
- ('en el lloc esmentat')
- Locució emprada en els llibres per a remetre a un passatge esmentat o citat anteriorment.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca negret, n m
- ca agullat negre, n m sin. compl.
- ca peix negre, n m sin. compl.
- ca peix xovato, n m sin. compl.
- ca negrito, n m var. ling.
- ca negritu, n m var. ling.
- nc Etmopterus spinax
- nc Spinax niger var. ling.
- nc Squalus spinax var. ling.
- es cochino, n m
- es lija
- es mielga
- es negrito
- fr aiguillat noir
- fr sagre
- fr sagre commun
- it moretto
- it sagri moretto
- it sagrino
- en spinax
- en velvet belly
- de Samtbauchhai
- de schwarzer Dornhai
<Taurons > Esquàlids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca negret, n m
- ca agullat negre, n m sin. compl.
- ca peix negre, n m sin. compl.
- ca peix xovato, n m sin. compl.
- ca negrito, n m var. ling.
- ca negritu, n m var. ling.
- nc Etmopterus spinax
- nc Spinax niger var. ling.
- nc Squalus spinax var. ling.
- es cochino, n m
- es lija
- es mielga
- es negrito
- fr aiguillat noir
- fr sagre
- fr sagre commun
- it moretto
- it sagri moretto
- it sagrino
- en spinax
- en velvet belly
- de Samtbauchhai
- de schwarzer Dornhai
<Taurons > Esquàlids>
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la opere citato, adv
- la opus citatum, adv sin. compl.
- la op. cit., adv abrev.
- ca en l'obra citada, adv
- es en la obra citada, adv
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definición
Nota
-
Expressió que s'empra, generalment en forma abreujada, en les citacions i remissions textuals per a evitar la repetició de referències a una obra ja esmentada. La variant opus citatum, 'obra citada', també és molt estesa.
Exemple: VILA, Pep. «Les traduccions d'obres franceses i italianes en el teatre català al Rosselló». Op. cit., p. 115-116.
<Agricultura > Química agrícola > Productes fitosanitaris>
La informació d'aquesta fitxa s'ha elaborat a partir de la llista andorrana de substàncies actives no permeses en els conreus, publicada en el Butlletí oficial del Principat d'Andorra el 19 de juny de 2013, amb els noms catalans revisats pel TERMCAT.
Les dades de partida han estat completades i validades pel TERMCAT.
- ca oxinat de coure, n m
- es oxina-cobre, n m
- es oxinato de cobre, n m
- en oxine-copper, n
<Productes fitosanitaris>
