Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "xivato" dentro de todas las áreas temáticas

Pasiphaea sivado Pasiphaea sivado

<Zoologia > Crustacis>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Pasiphaea sivado
  • es  camarón
  • fr  sivade blanc
  • en  white glass shrimp
  • nc  Pasiphaea sivado

<Zoologia > Crustacis>

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
peix xovato peix xovato

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  peix xovato, n m
  • ca  bestriu vaca, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç clar, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç fosc, n m sin. compl.
  • ca  bocadolça, n m sin. compl.
  • es  boquidulce
  • es  cañabota
  • es  cañabota gris
  • es  gato de mar
  • es  tiburón gris
  • fr  mounge gris
  • fr  requin griset
  • en  bluntnose six-gill shark
  • en  cow shark
  • en  gray shark
  • de  Rotgrauhai
  • nc  Hexanchus griseus

<Peixos>

pilat -ada pilat -ada

<Botànica > Palinologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joan Martín, M. Antònia Julià i Carles Riera, procedeix de l'obra següent:

MARTÍN, Joan; JULIÀ, Maria Antònia; RIERA, Carles. Diccionari de palinologia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2003. 79 p.; 21 cm. (Miscel·lània Terminològica; 3) ISBN 84-95817-02-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pilat -ada, adj
  • es  pilato, adj
  • en  pilate, adj

<Palinologia>

Definición
Que presenta elements ornamentals en forma de pílum.

Nota

  • Del llatí PILATUS 'armat amb dard', derivat de PILUM 'dard' o 'mà de morter'. El català ha pres l'adjectiu PILATUS com a derivat de l'accepció de PILUM equivalent a 'mà de morter', que en llatí no existia.
porc marí porc marí

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  porc marí, n m
  • ca  bernadet, n m sin. compl.
  • ca  centrina, n f sin. compl.
  • ca  escató, n m sin. compl.
  • ca  gorrí de la mar, n m sin. compl.
  • ca  peix xovato, n m sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  porc de la mar, n m sin. compl.
  • ca  porc de mar, n m sin. compl.
  • ca  porquet, n m sin. compl.
  • ca  truja, n f sin. compl.
  • ca  porc marin, n m var. ling.
  • ca  porch, n m var. ling.
  • ca  porch de mar, n m var. ling.
  • ca  porch marí, n m var. ling.
  • nc  Oxynotus centrina
  • nc  Centrina centrina var. ling.
  • nc  Centrina salviani var. ling.
  • nc  Centrina vulpecula var. ling.
  • nc  Squalus centrina var. ling.
  • es  cerdo de mar
  • es  cerdo marino
  • es  mielga
  • fr  centrine
  • fr  centrine commune
  • it  centrina
  • en  angular rough shark
  • en  centrina shark
  • de  Meersau

<Taurons > Oxinòtids>

porc marí porc marí

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  porc marí, n m
  • ca  bernadet, n m sin. compl.
  • ca  centrina, n f sin. compl.
  • ca  escató, n m sin. compl.
  • ca  gorrí de la mar, n m sin. compl.
  • ca  peix xovato, n m sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  porc de la mar, n m sin. compl.
  • ca  porc de mar, n m sin. compl.
  • ca  porquet, n m sin. compl.
  • ca  truja, n f sin. compl.
  • ca  porc marin, n m var. ling.
  • ca  porch, n m var. ling.
  • ca  porch de mar, n m var. ling.
  • ca  porch marí, n m var. ling.
  • nc  Oxynotus centrina
  • nc  Centrina centrina var. ling.
  • nc  Centrina salviani var. ling.
  • nc  Centrina vulpecula var. ling.
  • nc  Squalus centrina var. ling.
  • es  cerdo de mar
  • es  cerdo marino
  • es  mielga
  • fr  centrine
  • fr  centrine commune
  • it  centrina
  • en  angular rough shark
  • en  centrina shark
  • de  Meersau

<Taurons > Oxinòtids>

principiant principiant

<Esport > Ciclisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL VALLÈS ORIENTAL; AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. A rodar: Lèxic de ciclisme: Pedalem en català! [material gràfic] . Caldes de Montbui: Consorci per a la Normalització Lingüística: Ajuntament de Caldes de Montbui, 2020. 1 tríptic.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  principiant, n m, f
  • ca  novell | novella, n m, f sin. compl.
  • ca  passerell | passerella, n m, f sin. compl.
  • es  globero | globera, n m, f
  • es  novato | novata, n m, f
  • es  principiante, n m, f

<Ciclisme>

Definición
Ciclista amb poca experiència o que practica el ciclisme només ocasionalment.

Nota

  • Les formes passerell | passerella, en català, i globero | globera, en castellà, són de registre informal.
romaní romaní

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  romaní
  • ca  gitano sin. compl.
  • ca  romanó sin. compl.
  • cod  rromani chib
  • ar  الرومني- لغة الغجر
  • cy  Romani
  • de  Romani
  • de  Romanes sin. compl.
  • en  Romani
  • en  Gypsy sin. compl.
  • en  Romanese sin. compl.
  • es  romaní
  • es  gitano sin. compl.
  • es  romanó sin. compl.
  • eu  ijitoera
  • eu  romani sin. compl.
  • fr  romani
  • fr  gitan sin. compl.
  • fr  romano sin. compl.
  • gl  romaní
  • gl  romanó sin. compl.
  • gl  xitano sin. compl.
  • gn  romani
  • gn  hitáno sin. compl.
  • gn  románo sin. compl.
  • it  romanes
  • it  gitano sin. compl.
  • it  rom sin. compl.
  • ja  ロマニ語
  • ja  ジプシー語、ロマーノ語 sin. compl.
  • nl  Romaní
  • nl  Roma sin. compl.
  • oc  romaní
  • pt  romani
  • pt  gitano sin. compl.
  • ru  Цыганский язык
  • sw  Romani
  • sw  Gypsy sin. compl.
  • sw  Romanese sin. compl.
  • tmh  Tarumanit
  • tmh  Tajitanut sin. compl.
  • tmh  tarumanut sin. compl.
  • zh  罗姆语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Indoirànica>, <Àsia > Iran>, <Àsia > Rússia>, <Àsia > Turquia>, <Europa > Albània>, <Europa > Alemanya>, <Europa > Àustria>, <Europa > Bulgària>, <Europa > Eslovàquia>, <Europa > Eslovènia>, <Europa > Espanya>, <Europa > Finlàndia>, <Europa > França>, <Europa > Grècia>, <Europa > Hongria>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Kosovo>, <Europa > Macedònia>, <Europa > Moldàvia>, <Europa > Montenegro>, <Europa > Països Baixos>, <Europa > Polònia>, <Europa > Portugal>, <Europa > Regne Unit>, <Europa > República Txeca>, <Europa > Romania>, <Europa > Sèrbia>, <Europa > Suècia>, <Europa > Ucraïna>

Definición
Llengua dels gitanos, la característica principal de la qual és que no és pròpia de cap territori concret. L'origen dels gitanos es troba en les migracions cap a l'oest que, a l'edat mitjana, van dur a terme poblacions del nord-oest de l'actual Índia. La majoria es van dirigir cap a Pèrsia i Armènia i, finalment, van entrar a Europa per l'Imperi Bizantí, des d'on es van escampar, a partir del segle XV, per tota la resta del continent.

Passat un primer moment, van començar a patir greus persecucions en tots els països i, tot i que d'ençà del segle XVIII el rigor de les disposicions contràries als gitanos ha anat minvant, encara avui continuen marginats i discriminats arreu.

Pel que fa a la llengua, les diferents condicions socials en què s'han trobat els gitanos han determinat que molts l'hagin abandonada al llarg dels segles, encara que també són molts els que l'han conservada, sobretot a la meitat oriental d'Europa. El romaní és una llengua que s'ha escrit poc. Els primers testimonis que se'n conserven daten del segle XVI, però no hi va haver intents seriosos d'escriure'l fins al segle XIX. D'ençà d'aleshores s'han utilitzat tant l'alfabet llatí com el ciríl·lic. Des de fa unes quantes dècades s'han anat fent passos cap a l'estandardització del romaní en diferents estats i també en l'àmbit internacional. L'ús escrit de la llengua també ha crescut: hi ha diverses publicacions en romaní i cada cop s'hi fa més literatura. A més, l'idioma comença a ser present, d'una manera discreta, en la ràdio i en l'ensenyament.
shuar shuar

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  shuar
  • ca  jívaro sin. compl.
  • ca  shuar chicham sin. compl.
  • cod  muraya Shuar (tamurayt Tacwart)
  • cod  shuar (Tacwart)
  • cod  untsuri Shuar (tuntsurit Tacwart)
  • ar  شوارية
  • cy  Shuar
  • cy  Jívaro sin. compl.
  • cy  Shuar chicham sin. compl.
  • de  Shuar
  • de  Chivaro sin. compl.
  • de  Jibaro sin. compl.
  • de  Jívaro sin. compl.
  • de  Shuar Chicham sin. compl.
  • de  Xivaro sin. compl.
  • en  Shuar
  • en  Jivaro sin. compl.
  • en  Shuar Chicham sin. compl.
  • es  chuar
  • es  jívaro sin. compl.
  • eu  shuarera
  • eu  jívaro sin. compl.
  • eu  shuar chicham sin. compl.
  • fr  shuar
  • fr  shuar chicham
  • fr  jivaro sin. compl.
  • gl  shuar
  • gl  shuar chicham sin. compl.
  • gl  xíbaro sin. compl.
  • gn  chuar
  • gn  jívaro sin. compl.
  • it  shuar
  • it  jivaro sin. compl.
  • it  shuar chicham sin. compl.
  • ja  シュワル語
  • ja  シュワル・チチャン語、ヒバロ語 sin. compl.
  • nl  Shuar
  • nl  Jívaro sin. compl.
  • nl  Shuar Chicham sin. compl.
  • pt  shuar
  • pt  jívaro sin. compl.
  • ru  Шуар
  • ru  Унтсури шуар sin. compl.
  • ru  Шуара sin. compl.
  • ru  Хибаро sin. compl.
  • ru  Хиваро sin. compl.
  • ru  Шуар-чичам sin. compl.
  • sw  Chuar
  • sw  Jívaro sin. compl.
  • tmh  Tacwart
  • zh  舒尔

<Jívaro>, <Amèrica > Equador>, <Amèrica > Perú>

Definición
Als anys 90 hi havia uns 385 assentaments shuar a l'Equador, una part de la Federación Shuar i una altra part de la Federación Independiente del Pueblo shuar del Ecuador (evangèlics).

Els shuar, anomenats habitualment jívaros, han estat coneguts tradicionalment per les seves pràctiques de reducció de caps, fet que els ha creat una imatge força negativa.

Tant els shuar com els achuar denuncien des de fa anys companyies petrolieres que pretenen desenvolupar les seves explotacions als territoris tradicionals d'aquestes dues ètnies.
torna torna

<Agricultura > Fitopatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  torna, n f
  • es  vuelta
  • fr  tourne
  • it  girato
  • en  souring
  • en  tourne
  • de  Umschlagen

<Agricultura > Fitopatologia>

Definición
Malaltia del vi d'origen bacterià caracteritzada per una minva de l'acidesa fixa i un augment de l'acidesa volàtil.
tornat -ada tornat -ada

<Vinificació. Enologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  tornat -ada, adj
  • es  vuelto
  • fr  tourné
  • it  girato
  • de  umgeschlagen

<Vinificació. Enologia>

Definición
Dit del vi afectat per la torna, enterbolit i enfosquit, lleugerament aspre de gust i amb una olor que recorda la col fermentada.