Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "xura" dentro de todas las áreas temáticas

agrafia pura agrafia pura

<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agrafia pura, n f
  • es  agrafía pura, n f
  • en  pure agraphia, n

<Afàsies>

Definición
Trastorn de l'escriptura no acompanyat d'altres dèficits del llenguatge, ni d'alteracions en la planificació motora, ni alteracions visoespacials.

<Química>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • es   n f
  • en   n

<Química > Química analítica>

Definición
aigua dura aigua dura

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aigua dura, n f
  • ca  aigua crua, n f sin. compl.
  • es  agua dura
  • en  hard water

<Jardineria>

Definición
Aigua que conté en solució un contingut elevat de calci i de magnesi, generalment amb bicarbonat o sulfat, que poden provocar cremades o clorosi a les plantes.
aigua dura aigua dura

<Disciplines de suport > Química>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  aigua dura, n f

<Disciplines de suport > Química>

Definición
Denominació tècnica d'una aigua dolça quan conté en solució quantitats importants d'ions Ca2+ o Mg2+. Les aigües dures precipiten el sabó de les seves solucions i impedeixen la formació d'escuma.
aigua dura aigua dura

<11 Esports nàutics > Piragüisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  aigua dura, n f
  • es  agua dura
  • fr  eau dure
  • en  hard water

<Esport > 11 Esports nàutics > Piragüisme>

Definición
Aigua que ofereix resistència a l'avançada de la piragua.

Nota

  • Per exemple, és aigua dura l'aigua amb una temperatura baixa, l'aigua de tipus alcalí i l'aigua que té poca profunditat.
aigua dura aigua dura

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aigua dura, n f
  • es  agua dura
  • en  hard water

<Hidrologia subterrània>

aigua pura aigua pura

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aigua pura, n f
  • es  agua pura
  • en  pure water

<Hidrologia subterrània>

alèxia posterior alèxia posterior

<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alèxia posterior, n f
  • ca  alèxia pura, n f
  • ca  alèxia sense agrafia, n f
  • ca  alèxia agnòstica, n f sin. compl.
  • ca  alèxia associativa, n f sin. compl.
  • ca  alèxia occipital, n f sin. compl.
  • ca  alèxia òptica, n f sin. compl.
  • ca  alèxia preangular, n f sin. compl.
  • ca  alèxia primària, n f sin. compl.
  • ca  alèxia subcortical, n f sin. compl.
  • ca  alèxia visual, n f sin. compl.
  • ca  ceguesa per a les paraules, n f sin. compl.
  • ca  ceguetat per a paraules, n f sin. compl.
  • ca  ceguetat verbal pura, n f sin. compl.
  • es  alexia agnóstica, n f
  • es  alexia occipital, n f
  • es  alexia óptica, n f
  • es  alexia posterior, n f
  • es  alexia preangular, n f
  • es  alexia primaria, n f
  • es  alexia pura, n f
  • es  alexia sin agrafía, n f
  • es  alexia subcortical, n f
  • es  alexia visual, n f
  • es  ceguera para las palabras, n f
  • en  agnostic alexia, n
  • en  alexia without agraphia, n
  • en  occipital alexia, n
  • en  optic alexia, n
  • en  posterior alexia, n
  • en  primary alexia, n
  • en  pure alexia, n
  • en  subcortical alexia, n
  • en  visual alexia, n
  • en  word blindness, n

<Afàsies>

Definición
Alèxia caracteritzada per l'alteració de la capacitat lectora (discriminació i reconeixement dels estímuls visuals de la llengua escrita) que afecta la comprensió del llenguatge escrit i la lectura en veu alta, amb manteniment intacte de l'escriptura i llenguatge oral normal, i que és originada per una lesió en el lòbul occipital esquerre i les fibres del cos callós que provoquen una desconnexió entre les àrees visuals dels lòbuls occipitals i les zones del llenguatge de l'hemisferi esquerre.
aligot cuabarrat aligot cuabarrat

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  aligot cuabarrat, n m
  • es  busardo aura
  • fr  buse à queue barrée
  • en  zone-tailed hawk
  • de  Mohrenbussard
  • nc  Buteo albonotatus

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anyol, n m
  • ca  anyol ramós, n m alt. sin.
  • ca  herba de la xufeta, n f alt. sin.
  • ca  julivert de xufa, n m alt. sin.
  • nc  Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barrandon subsp. ramosum (Costa) Silvestre
  • nc  Conopodium arvense (Coss.) Calest. sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>