Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "xut" dentro de todas las áreas temáticas

ànec mut ànec mut

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  ànec mut, n m
  • ca  ànec mesquer, n m sin. compl.
  • es  pato criollo
  • fr  canard musqué
  • en  Muscovy duck
  • de  Moschusente
  • nc  Cairina moschata

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

anou anou

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  anou, n f
  • es  nuez, n f
  • fr  noix, n f pl
  • en  nut, n

<Enginyeria forestal>

asta asta

<Empresa > Comunicació empresarial>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  asta, n f
  • ca  pal, n m sin. compl.
  • es  asta
  • es  palo
  • fr  fût
  • fr  hampe
  • fr  haste
  • fr  jambage
  • fr  jambe
  • en  main stroke
  • en  stem

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Creació > Direcció d'art>

Definición
Traç vertical o diagonal principal i necessari d'un caràcter.
aut dedere aut iudicare aut dedere aut iudicare

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  aut dedere aut iudicare, n m
  • es  aut dedere aut iudicare
  • fr  aut dedere aut judicare
  • en  aut dedere aut judicare

<Àmbits de cooperació i conflicte > Dret internacional penal>

Definición
Principi de dret internacional públic en virtut del qual un estat està obligat a jutjar una persona sospitosa d'haver comès determinats crims o a extradir-la a un estat que pugui i vulgui jutjar-la o lliurar-la a un tribunal penal internacional amb competència per a jutjar-la.

Nota

  • 1. El principi aut dedere aut iudicare s'aplica, per exemple, en casos de tortura, genocidi i crims de guerra.
  • 2. La locució llatina aut dedere aut iudicare significa, literalment, 'o extradir o jutjar'.
auto- auto-

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  auto-
  • ca  aut- sin. compl.

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>

Definición
Formes prefixades del mot grec autós mateix, usat per a significar propi, per a ell mateix.
bafut bafut

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bafut
  • ca  babute sin. compl.
  • ca  bufe sin. compl.
  • ca  fut sin. compl.
  • ar  بافوتية
  • cy  Bafut
  • cy  Babute sin. compl.
  • cy  Bufe sin. compl.
  • cy  Fut sin. compl.
  • de  Bafut
  • de  Babute sin. compl.
  • de  Bufe sin. compl.
  • de  Fut sin. compl.
  • en  Bafut
  • en  Babute sin. compl.
  • en  Befe sin. compl.
  • en  Bufe sin. compl.
  • en  Fu sin. compl.
  • en  Fut sin. compl.
  • es  bafuto
  • es  babute sin. compl.
  • es  bufe sin. compl.
  • es  fut sin. compl.
  • eu  bafutera
  • eu  babute sin. compl.
  • eu  bufe sin. compl.
  • eu  fut sin. compl.
  • fr  bafut
  • fr  babute sin. compl.
  • fr  bufe sin. compl.
  • fr  fut sin. compl.
  • gl  bafut
  • gl  babute sin. compl.
  • gl  bufe sin. compl.
  • gl  fut sin. compl.
  • gn  vafuto
  • gn  fut sin. compl.
  • gn  vabute sin. compl.
  • gn  vufe sin. compl.
  • it  bafut
  • it  babute sin. compl.
  • it  bufe sin. compl.
  • it  fut sin. compl.
  • ja  バフット語
  • ja  バブ-ト語、ブフェ語、フー語、フート語 sin. compl.
  • nl  Bafut
  • nl  Babute sin. compl.
  • nl  Bufe sin. compl.
  • nl  Fut sin. compl.
  • pt  bafut
  • pt  babute sin. compl.
  • pt  bufe sin. compl.
  • pt  fut sin. compl.
  • ru  Бафут
  • ru  Фут sin. compl.
  • ru  Буфе sin. compl.
  • ru  Бабуте sin. compl.
  • zh  巴弗特语
  • zh  巴布特、布非、弗特 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Camerun>

Definición
Alguns lingüistes consideren el bafut com una varietat dialectal de la llengua ngemba, ja que la intercomprensió entre els parlants de llengües del grup bantoide meridional és força alta.

La tradició oral situa els orígens dinàstics dels bafuts a les àrees de Ndobo i Tikari.

La forma escrita del bafut va ser codificada el 1982 per Joseph Mfonyam. Des d'aleshores s'ha emprat en traduccions i altres obres.
Barbaria Barbaria

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races avícoles > Ànecs > Aptitud: carn>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Barbaria
  • ca  mut
  • es  Barbaria
  • es  mudo
  • fr  Barbarie
  • fr  musqué
  • en  Muscovy
  • en  Musk

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races avícoles > Ànecs > Aptitud: carn>

Definición
Raça d'ànecs domèstics explotada per carn.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  barraca, n f
  • es  barracón
  • fr  abri de chantier
  • en  site hut
  • en  workmen's shelter
  • de  Bauhütte

<Construcció>

barraca d'obra barraca d'obra

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  barraca d'obra, n f
  • es  caseta de obra
  • en  site hut

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definición
Construcció provisional feta amb materials lleugers que, en les obres, serveix d'oficina per al cap d'obra i per al personal administratiu, o com a menjador o vestidor per als treballadors.
batitermògraf d'un sol ús batitermògraf d'un sol ús

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  batitermògraf d'un sol ús, n m
  • ca  XBT, n m sigla
  • es  batitermógrafo desechable
  • es  XBT sigla
  • en  expendable bathythermograph
  • en  XBT sigla

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definición
Aparell de mesura de dimensions reduïdes que té forma de torpede i que es llança des d'un vaixell en marxa o des d'un helicòpter o un avió.

Durant l'enfonsament en el mar transmet, cap al mitjà de transport des d'on s'ha llançat, les lectures que va fent de la temperatura de l'aigua de mar que l'envolta en cada moment.

Nota

  • XBT és la sigla corresponent al terme anglès expendable bathythermograph.