Back to top
anar vent en popa anar vent en popa

  • ca  anar en popa, v intr
  • ca  anar vent en popa, v intr sin. compl.

Definición
Navegar amb el vent bufant per la popa.
  • ca  ancada, n f

Definición
Conjunt de quadernes d'una embarcació.
  • ca  àncora, n f
  • ca  ferro, n m sin. compl.

Definición
Estri de fondejar que, lligat a l'extrem d'un cap, d'un cable o d'una cadena, s'arria dins l'aigua fins a tocar el fons, on es clava i impedeix que la nau sigui emportada pel vent, pels corrents, etcètera.
  • ca  ancorar, v tr
  • ca  donar fons, v intr sin. compl.
  • ca  fondejar, v tr sin. compl.

Definición
Assegurar l'embarcació amb l'àncora o les àncores.
  • ca  ancorar, v intr
  • ca  donar fons, v intr sin. compl.
  • ca  fondejar, v tr sin. compl.

Definición
Clavar l'àncora al fons.
  • ca  ànima, n f
  • ca  biol, n m sin. compl.
  • ca  fileret, n m sin. compl.
  • ca  nervi, n m sin. compl.
  • ca  sàgola, n f sin. compl.
  • ca  sàgula, n f sin. compl.

Definición
Cap fi o fileret que passa per l'interior de la beina d'algunes veles.
  • ca  ànima, n f

Definición
Fil d'estopa, de fibra sintètica o metàl·lic, situat a l'interior d'algunes cordes i d'alguns cables.
  • ca  antagalla, n f

Definición
Faixa de rissos de la vela cangrea i de les veles de tall.
  • ca  antena, n f

Definición
Verga de la vela llatina fixada obliquament a l'arbre d'una nau, composta del car i de la pena.
  • ca  apagapenol, n m
  • ca  sobrebolina, n f sin. compl.

Definición
Cap de maniobra de les veles de creu que, aferrat a la meitat de la ralinga de caiguda, serveix per apagar-les.